- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Abordatge i tractament del dolor crònic moderat – intens no oncològic des de la farmàcia comunitària

Durant el mes de maig han tingut lloc, a través de Zoom, 4 sessions de la formació “Gestió i tractament del dolor crònic moderat-intens no oncològic”, a càrrec de Mercè Barau, farmacèutica comunitària i coordinadora de les farmàcies de Gràcia; Francisco Javier Medel, cap de secció de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron; Aina Perelló, metgessa de família i comunitària al CAP Larrard, Mayte Serrat, fisioterapeuta i psicòloga general sanitària i Roser Vallès, farmacèutica d’Atenció Primària i vocal d’Atenció Primària del COFB. Aina Surroca, secretària de la Junta de Govern del COFB, i Guillermo Bagaría, vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB.

El programa va incloure els següents punts: definició i classificació del dolor crònic, estratègies terapèutiques per gestionar el dolor crònic (el pacient itinerant), seguiment farmacoterapèutic, seguiment farmacoterapèutic dels opioides i comunicació farmacèutic-pacient: efectivitat i seguretat de la medicació.

Els objectius de les diverses sessions implicaven aprofundir en el coneixement de l’abordatge i el tractament del dolor crònic moderat-intens, per millorar l’educació sanitària del pacient i saber detectar i resoldre els problemes relacionats amb els medicaments per combatre’l.

En les sessions també es buscava donar a conèixer l’evidència científica dels diferents tractaments contra el dolor crònic no oncològic i les estratègies no farmacològiques; saber com tracta el dolor crònic l’Atenció Primària i especialitzada, i entendre les intervencions que fan les unitats de dolor dels hospitals, quins tractaments prescriuren i els criteris de selecció terapèutics.

El dolor crònic i la seva prevalença

El dolor és un dels primers trastorns crònics que detecten els estudis i afecta de manera important la qualitat de vida de les persones. A l’Estat espanyol, la prevalença del dolor crònic en la població adulta és del 23,4% (superior en les dones i en el grup de més edat). És una constant en moltes malalties i les propostes per millorar-ne la gestió són els objectius de diferents professionals sanitaris de l’atenció primària i especialitzada que intervenen en l’estratègia de tractament per optimitzar la qualitat de l’atenció als pacients amb dolor, de vegades, dolor crònic complex o de difícil de tractar.

A més, té uns costos associats importants tant per l’increment de la utilització dels recursos dels serveis sanitaris com per l’augment de la prescripció de fàrmacs i la pèrdua de dies de treball. És per això que és convenient fer una revisió de les estratègies de tractament i de la gestió clínica d’aquest tipus de pacient.

Guies, recomanacions i pautes per l’abordatge del dolor crònic no oncològic

La vocal d’Atenció Primària del COFB, Roser Vallès, va apuntar que el dolor és la segona causa de consulta a l’Atenció Primària, i va aportar algunes dades com ara que un 12% de la població espanyola té dolor crònic no oncològic; que un 15% de la població més gran de 20 anys pateix lumbàlgia i un 17% de la població major de 20 anys pateix artrosi.

Roser Vallès, vocal d'Atenció Primària del COFB, en un moment de la seva intervenció.

Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB, en un moment de la seva intervenció.

Vallès també va referir-se al consum d’analgèsics no opioides i opioides a Espanya i va recordar que “d’acord amb la millor evidència científica disponible sobre eficàcia i seguretat, cal establir recomanacions i objectius de prescripció per garantir la màxima qualitat possible de la prescripció i utilització dels medicaments disponibles pel tractament del dolor crònic no oncològic”.

Seguretat del tractament del dolor crònic no oncològic: seguiment farmacoterapèutic dels opiodes

En la segona part de la seva intervenció, Vallès va donar resposta a la pregunta “Què sabem del paracetamol?”. Va explicar que es tracta d’un analgèsic i antitèrmic, comparable amb l’àcid acetilsalicílic (AAS). Va remarcar també que no és antiinflamatori o antiagregant plaquetari.

Vallès va apuntar que si hi ha dolor sense inflamació una alternativa segura és el paracetamol i que si no és necessari, millor no donar AINE. Tal com va explicar, si s’ha de donar un antiinflamatori no esteroidal (AINE) perquè el pacient no respon o no tolera el paracetamol, o té dolor amb component inflamatori millor donar el menys gastrolesiu (ibuprofèn) a les dosis mínimes eficaces durant el menor temps possible.

Gestió i tractament del dolor crònic moderat-intens no oncològic des de la farmàcia comunitària

Segons va explicar Mercè Barau, el dolor és una de les consultes més freqüents a la farmàcia, tant el dolor més agut (de cap, de coll, d’oïda, dental…) com el crònic (d’esquena, de genoll, cervicals, articular…).

En relació amb el cànnabis, Mercè Barau va apuntar que, pel que fa a l’evidència sobre els seus potencials beneficis terapèutics, les dades aportades per assaigs clínics controlats mostren que els cannabinoides milloren els símptomes d’algunes malalties quan s’administren amb altres tractaments i que alguns dels efectes estudiats han obtingut resultats limitats, com la millora en dolor crònic o l’ús en cures pal·liatives en pacients oncològics. Pel que fa al dolor neuropàtic i espasticitat en l’esclerosi múltiple, s’ha conclòs positivament la seva eficàcia.

Mercè Barau, farmacèutica comunitària i coordinadora de les farmàcies de Gràcia, durant la seva presentació.

Mercè Barau, farmacèutica comunitària i coordinadora de les farmàcies de Gràcia, durant la seva presentació.

D’altra banda, la farmacèutica també va destacar que la falta d’adherència terapèutica és una de les barreres més importants per al control del dolor crònic, ja que els pacients en moltes ocasions deixen de prendre la medicació prescrita quan senten que milloren i altres vegades abandonen el tractament farmacològic si pateixen algun efecte secundari.

Des de la farmàcia comunitària es percep un elevat incompliment terapèutic en matèria de dolor crònic, a causa, entre altres factors, de la manca d’efectivitat dels medicaments que expliquen els pacients.

Gestió i tractament del dolor crònic moderat-intens no oncològic: Unitat del dolor Hospital Vall d’Hebron i CAP Larrard

Segons van explicar Javier Medel, cap de secció de la Unitat del Dolor de l’Hospital Vall d’Hebron, i Aina Perelló metgessa de família i comunitària al CAP Larrard, el dolor crònic és aquell que dura més de 3 mesos i està present més de 5 dies a la setmana. La funció del dolor agut és generar una resposta de protecció contra l’agressió. Quan el dolor es fa crònic, fracassa com a activador de resposta de protecció, i passa a ser una patologia.

Pel que fa a la prevalença del dolor crònic, segons l’Enquesta de Salut de Catalunya 2020, aquesta se situa en el 25% en la població adulta (més freqüent en dones i en els grups de més edat). També van destacar que el dolor és la segona causa de consulta a Atenció Primària.

Un altre dels aspectes destacats de la intervenció d’aquests dos professionals van ser els principis generals de tractament del dolor (deixar pautada analgèsia de rescat per a les crisis de dolor; valorar l’alleugeriment obtingut i prevenir, monitorar i tractar l’aparició d’efectes secundaris o reaccions adverses a medicaments). Finalment, un altre dels temes va ser el tractament del DCNO en pacients com: l’ancià, polimedicat, amb insuficiència renal, amb insuficiència hepàtica, amb malalties cardíaques i respiratòries, i amb malalties cerebrals i cerebrovasculars.

Estratègies no farmacològiques i altres tractaments associats

Mayte Serrat, fisioterapeuta i psicòloga de la Unitat Expertesa Síndromes de Sensibilització Central de l’Hospital Vall d’Hebron, va posar damunt la taula algunes estratègies per no deixar que el dolor sigui una guia i acabi condicionant tot el que podem fer. Per exemple, va recomanar la realització d’exercici físic programat, constant i que vagi augmentant de forma gradual. També va detallar que és important establir objectius motivadors, recuperar activitats lúdiques, les activitats de la vida diària i les relacions socials.

D’altra banda, va apuntar que, davant d’una proposta de tractament, cal contrastar la informació; valorar risc-beneficis amb cost; utilitzar la lògica i els coneixements i analitzar-la, abans de refusar-la o acceptar-la. Tot plegat, sense deixar de banda que cal informar els metges de referència sobre qualsevol tipus de medicina o tractament complementari o alternatiu que es desitgi iniciar.

Finalment, en la seva intervenció Serrat també va recollir la definició de dolor per part de la International Association for the Study of Pain (IASP, 2016): “una experiència angoixant associada a lesió tissular real o potencial amb components sensorial, emocional, cognitiu i social”.

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès: