- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Actuació farmacèutica en nutrició artificial. Noves formacions al COFB adreçades a la farmàcia hospitalària

Els passats 24, 26 i 31 de gener va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) una nova edició de la formació “Actuació farmacèutica en nutrició artificial”. Es tracta d’una formació coordinada pel Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya i dirigida per David Conde, vocal d’Hospitals del COFB.

El programa constava de tres jornades i tenia per objectius ampliar coneixements i proporcionar habilitats per fer intervencions farmacèutiques a l’hora de tractar pacients sotmesos a nutrició artificial. Les sessions formatives, organitzades conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica, van comptar amb el patrocini de Braun, Lactalis, Nestlé Health Science i Vegenat.

En el camp de la nutrició artificial és clau poder fer una intervenció farmacèutica adequada i saber com funciona la nutrició clínica orientada a prevenir i a tractar la desnutrició derivada de diversos processos patològics.

Per això, el taller d’intervenció farmacèutica al pacient amb nutrició artificial tenia com a finalitat que els alumnes assolissin un coneixement exhaustiu de l’estat actual de la recerca i la pràctica professionals i fer un repàs general dels fonaments de la nutrició artificial per centrar-nos en els temes següents: experiència de la teràpia nutricional en el pacient COVID-19, nutrició hiperproteica del pacient crític, nutrició parenteral perifèrica, relació entre nutrició parenteral i alteració hepàtica i quina és la teràpia nutricional en el pacient amb malaltia hepàtica.

La formació va estar impartida pels següents farmacèutics: Jan Thomas De Pourcq, farmacèutic adjunt a l’Hospital de Sant Pau; Juan González, farmacèutic adjunt a l’Hospital Sagrat Cor; Xavier Mateu, farmacèutic adjunt a l’Hospital del Mar; Mariona Roca, farmacèutica adjunta a l’Hospital de Terrassa; Maria Sagalés, farmacèutica adjunta a l’Hospital General de Granollers i Neus Sunyer, farmacèutica adjunta de l’Hospital Josep Trueta.

Desenvolupament de les sessions

Jornada 1: Experiència de la teràpia nutricional en pacient COVID-19, nutrició parenteral i nutrició enteral

En el marc de la primera sessió, centrada en l’experiència de la teràpia nutricional en el pacient COVID-19, Neus Sunyer, farmacèutica adjunta a l’Hospital Josep Trueta va abordar la nutrició parenteral. Sunyer, en la seva introducció, va referir-se a la COVID-19 com una malaltia davant la qual les persones grans, amb diabetis mellitus tipus 2, malalties cardiovasculars i obesitat tenen un risc més elevat de gravetat i mortalitat.

Així mateix, el farmacèutic Juan González va referir-se a l’experiència de la teràpia nutricional en el pacient COVID-19 (nutrició enteral). Concretament, va exposar un cas pràctic, d’un home de 69 anys, amb infecció per SARS-Cov-2, i amb les comorbiditats de DM-2 i obesitat, que ingressava a l’UCI amb intubació (ventilació mecànica). Durant el desenvolupament del cas pràctic, González va explicar que en el pacient crític per COVID-19, la infecció, l’hipermetabolisme i la immobilització exposa a un ràpid desgast muscular. També va apuntar que els pacients amb pneumònia per SARS-CoV-2 tenen un elevat risc de desnutrició i que aquesta és un factor de mal pronòstic. En relació amb la nutrició enteral, el farmacèutic va destacar que aquesta és el suport nutricional d’elecció en el pacient crític amb COVID-19. A més, va apuntar que és recomanable iniciar la teràpia nutricional amb nutrició enteral abans de les 48 hores des de l’ingrés a l’UCI.

Jornada 2: Nutrició hiperproteica en el pacient crític i nutrició parenteral perifèrica

Jan Thomas De Pourcq, farmacèutic adjunt a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va focalitzar-se en la nutrició hiperproteica en el pacient crític. En aquest tipus de pacient, els efectes de la malnutrició impliquen: mortalitat, durada de l’ingrés, durada de la ventilació mecànica, dificultat de cicatrització de les ferides i taxes d’infecció. També va recordar que la prevalença de la malnutrició a les UCI se situa al voltant del 30-55%. Com a conclusions principals de la seva intervenció, va apuntar que cal conèixer en quina fase a nivell nutricional es troba el pacient crític per valorar les aportacions proteiques i calòriques. També va aprofundir en el fet que les guies poden oferir recomanacions per la dosificació de la proteïna i que cal monitorar l’evolució del pacient. D’altra banda, va ressaltar que existeix la teoria que l’exercici físic pot millorar els resultats en el pacient crític.

D’altra banda, Maria Sagalés, farmacèutica adjunta a l’Hospital General de Granollers, va fer referència a la nutrició parenteral perifèrica. Entre les conclusions de la seva intervenció, Sagalés va destacar que un percentatge elevat de pacients quirúrgics ingressen amb malnutrició. Sobre la nutrició parenteral perifèrica va destacar alguns avantatges, com ara que permet disminuir l’estança hospitalària en el postoperatori; que millora la recuperació dels paràmetres nutricionals després d’una cirurgia i que en aquells pacients en dejú permet estalvi proteic i balanç nitrogenat positiu indicatiu de síntesi proteica.

Com a conclusions, va destacar que la NPP en el postoperatori de neoplàsia gastrointestinal és cost-efectiva, amb beneficis significatius sobre el pacient (per la disminució de l’estada hospitalària i de les complicacions majors postoperatòries) i sobre el sistema sanitari (per la reducció de costos i eficiència del sistema).

Jornada 3: Relació entre nutrició parenteral i alteració hepàtica, i teràpia nutricional en el pacient amb malaltia hepàtica

Dins d’aquest bloc, Xavier Mateu, farmacèutic adjunt a l’Hospital del Mar, va exposar la relació entre la nutrició parenteral i l’alteració hepàtica. En la seva explicació, va referir-se a l’alteració hepàtica relacionada amb la nutrició parenteral, així com a la definició de fallida intestinal i a l’alteració hepàtica.

Per la seva banda, Mariona Roca, farmacèutica adjunta a l’Hospital de Terrassa, va exposar la teràpia nutricional en pacients amb malaltia hepàtica. En primer lloc, va referir-se a les funcions del fetge, com a òrgan metabòlic, i va parlar també de l’hepatopatia i les seves causes. Aquestes causes poden ser: tòxics com l’alcohol, medicaments, aliments, metalls pesants; causes immunitàries (hepatitis autoimmune); infeccions (virals i bacterianes) i causes metabòliques.

Nutrició artificial per a tècnics de farmàcia hospitalària

El passat 3 de febrer va tenir lloc la formació “Nutrició artificial per a tècnics de farmàcia hospitalària”, que també va estar coordinada pel Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya. Les docents d’aquesta formació, amb més de 200 inscrits, van ser Maria Nevot, farmacèutica adjunta a l’Hospital Arnau de Vilanova i Adriana San Juan, farmacèutica adjunta a l’Hospital de Palamós.

L’activitat tenia per objectius habilitar els participants en els aspectes clínics de la nutrició parenteral i els protocols de preparació, així com entendre els controls microbiològics i els procediments de neteja de l’àrea de nutrició parenteral. Al programa de la formació, constaven els següents punts: com tractar els aspectes clínics bàsics de la nutrició parenteral i els protocols per preparar-la, així com els controls microbiològics i els procediments de neteja de l’àrea de nutrició parenteral.

La nutrició artificial és l’àrea del servei de farmàcia dels hospitals de Catalunya amb més repercussió en el tractament del pacient. La formació dels tècnics de farmàcia hospitalària capaços de fer preparacions, dissenyar protocols, establir condicions i procediments aplicables a la nutrició artificial, és vital per al manteniment d’aquest servei. Tenir gent formada en aquests camps reforça la millora de l’actuació farmacèutica en tots els pacients sotmesos a aquests tipus d’alimentació.

L’exposició d’Adriana San Juan va incloure els temes següents: controls microbiològics (validació de la tècnica asèptica, control microbiològic ambiental i control d’esterilitat del producte acabat). També va parlar del procediment de neteja de l’àrea de nutrició parenteral.

San Juan va definir també el concepte de sala blanca aplicada a la preparació de medicaments, és a dir, una sala que garanteix l’exclusió microbiana, prevenint la contaminació de materials estèrils, components i superfícies en operacions asèptiques. En relació amb els controls microbiològics, va destacar la importància de la formació del personal implicat en l’elaboració de NP. Aquests controls, segons va exposar, proporcionen informació que els dispositius, processos de desinfecció i pràctiques de treball creen un ambient de nivell microbià baix.

Per la seva banda, María Nevot va fer referència als aspectes clínics bàsics de la nutrició parenteral i els protocols per la seva preparació. També va repassar alguns aspectes clínics bàsics de la nutrició parenteral, l’objectiu d’aquesta i què i quant aportem amb la nutrició parenteral (requeriment energètic, macronutrients, requeriments de líquids, requeriments de vitamines i oligoelements i electròlits). Així mateix, va repassar alguns protocols per a la seva preparació (on treballar, higiene i vestimenta, preparació de nutricions parenterals, etiquetatge, emmagatzematge i dispensació).

Activitats coordinades per:

Activitats organitzades conjuntament amb:

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès: