- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Atenció farmacèutica en l’ull sec: ampliar coneixements per oferir solucions eficaces als pacients

El passat 24 d’octubre va tenir lloc al Col·legi la conferència “Actuació farmacèutica en l’ull sec” a càrrec de José Lamarca, oftalmòleg especialista en cirurgia refractiva, Deputy Director de l’Institut Barraquer i professor a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). L’encarregada de moderar la sessió va ser Aina Surroca, vocal del COFB, responsable de la Comissió Delegada de Formació Continuada.

Durant la conferència, es va aprofundir en els diferents tipus d’ull sec, la seva simptomatologia, les diferents opcions de llàgrimes artificials i en quines són les diferències amb altres patologies oculars. L’ull sec, tot i que s’associa moltes vegades a la manca d’hidratació, és una malaltia multifactorial amb diferents simptomatologies i tractaments. És important conèixer la sequedat ocular per poder oferir una solució eficaç que millori la qualitat de vida dels pacients.

El Dr. José Lamarca en un moment del curs "Actuació farmacèutica en l'ull sec".

El Dr. José Lamarca en un moment del curs “Actuació farmacèutica en l’ull sec”.

Causes de l’ull sec

Segons el Dr. Lamarca, l’ull sec pot resultar de qualsevol malaltia i s’associa a la deficiència dels components de les capes de la llàgrima, anormalitats en la parpella o anormalitats epitelials. Entre les possibles causes trobem: les condicions pròpies de l’individu o fisiopatològiques; els factors externs o ambientals i els factors mèdics-farmacològics.

Pel que fa a les condicions pròpies de l’individu que poden causar l’ull sec trobem baixa ràtio de parpelleig, major obertura de la parpella, canvis hormonals (nivells alts d’estrògens, menopausa, etc.), edat, dèficits d’àcids grassos essencials (Omega-3) i determinades malalties (artritis reumatoide, lupus, etc.). En relació amb els factors externs o ambientals, cal destacar el tabac, els ambients secs (exterior o interior amb calefaccions o aires condicionats) i l’ús d’ordinadors, televisió, etc. durant llargs períodes. Per últim, els factors mèdics-farmacològics que poden causar-lo són les lents de contacte, les cirurgies oculars o alguns medicaments, tant tòpics com sistèmics.

També hi ha certs medicaments que poden causar-lo com l’ús de fàrmacs amb activitat anticolinèrgica (antidepressius, antihistamínics, descongestionants nasals, antitussígens…); l’ús de fàrmacs amb activitat betabloquejant (antihipertensius i col·liris antigalucomatosos), l’ús de fàrmacs amb efecte anestèsic o l’ús de fàrmacs que alteren la glàndula lacrimal així com alguns tractaments de quimioteràpia o radioteràpia.

Aina Surroca, vocal del COFB, responsable de la Comissió delegada de formació continuada, va ser l'encarregada de moderar la sessió.

Aina Surroca, vocal del COFB, responsable de la Comissió delegada de formació continuada, va ser l’encarregada de moderar la sessió.

Símptomes i situacions que requereixen derivació a l’oftalmòleg

Alguns dels símptomes de l’ull sec que va destacar el doctor són la sensació de cos estrany, d’irritació, cremor, picor, intolerància a les lents de contacte. També va fer referència a les sensacions poc confortables després de dormir, de llegir o de visualitzar una pantalla de forma prolongada.

Lamarca va apuntar algunes de les situacions que requereixen que els farmacèutics derivin els pacients a l’oftalmòleg com pacients menors de 12 anys, pacients amb alguna patologia ocular crònica, trobar-se davant la sospita de l’existència d’altres patologies oculars, presència d’un dolor ocular intens, que els símptomes no remetin o millorin després de 3-4 dies de tractament, casos de pèrdua i/o alteració de la visió o presència d’un cos estrany que no desaparegui després d’un bany ocular o que segueixi provocant molèsties i/o dolor després de desaparèixer.

Com diferenciar l’ull sec d’altres patologies des del taulell?

Una altra de les qüestions abordades pel doctor va ser com diferenciar l’ull sec d’altres patologies com la conjuntivitis, la queratitis, la blefaritis, els mussols, el calazi o l’al·lèrgia. En el cas de l’al·lèrgia va exposar que la principal diferència amb la sequedat ocular és la inflamació de la parpella i la presència d’altres símptomes associats com picor, congestió nasal, esternuts, etc. Finalment, l’última part de la sessió es va dedicar a la resolució de casos pràctics i dels dubtes dels assistents.

 

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès: