- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Avançant en el coneixement de la nutrició en l’àmbit de l’esport

Els passats 22 i 24 de gener van celebrar-se al COFB les sessions del nivell avançat del curs “Nutrició i esport”, que tenia per objectius aprofundir en el coneixement nutricional de l’esportista amateur, assessorar-lo en les consultes freqüents en nutrició i complementació esportiva i conèixer les substàncies que poden provocar dopatge interaccions farmacològiques.

La docència va anar a càrrec de Juan Antonio Navarro, farmacèutic titular i graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport per la Universitat Isabel I; Anna Ramírez, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament del COFB i Jordi Segura, ex-director del Laboratori Antidopatge de Barcelona i col·laborador del programa de Neurociències de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques. La coordinació va anar a càrrec d’Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB. Els punts abordats a les sessions van ser: interaccions, dopatge i casos pràctics en nutrició i complementació esportiva,

El farmacèutic Juan Antonio Navarro, en un moment de la seva sessió.

El farmacèutic Juan Antonio Navarro, en un moment de la seva sessió.

Interaccions fàrmacs/complements alimentosos en l’esport

Anna Ramírez, del Centre d’Informació del Medicament del COFB, va exposar les definicions de complements alimentosos en l’àmbit de l’esport (concentrats i dosificats). També va posar de manifest que els complements alimentosos estan regulats per la directiva 2002/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, pel Reial Decret 1487/2009 relatiu als complements alimentosos (vitamines i minerals) i pel Reial Decret 130/2018.

Així mateix, va definir interacció com un efecte inesperat, que pot ser tant positiu com negatiu, i que pot comprometre l’acció del fàrmac i/o la del complement. Va exposar també que entre la població de risc  susceptible de patir interaccions hi hauria persones polimedicades i pacients que segueixen dietes restricitves  o  hiperproteiques, entre d’altres. Els fàrmacs de risc que es van destacar en la xerrada són aquells de marge terapèutic estret, antibiòtics, estatines, antihipertensius i antiinflamatoris no esteroides (AINES).

A la part final de la seva intervenció, Ramírez va donar alguns consells sobre com actuar des de l’oficina de farmàcia en l’àmbit dels complements alimentosos: formar-se amb continguts específics i informar el pacient, conèixer molt bé els productes que es dispensen, prestar atenció en cada dispensació, alertar els pacients de risc (medicats o amb patologies renals i cardíaques), alertar en casos de fàrmacs de risc i amb un marge terapèutic estret i revisar la bibliografia.

Cada vegada més, la pràctica d’esport forma part de la vida quotidiana en les diverses etapes de la vida i en diferents situacions. La importància de l’alimentació per a mantenir el bon estat de salut i optimitzar el rendiment esportiu són els pilars bàsics de salut i benestar. Si bé és cert que una pauta d’alimentació ben dissenyada és necessària i, bàsicament, cobreix les necessitats de l’esportista, al mercat hi ha productes que poden ajudar a optimitzar el rendiment, disminuir la inflamació, etc. sempre que estiguin ben aconsellats i pautats. La incorporació d’aquesta disciplina ha generat una demanda al farmacèutic d’ampliar els coneixements en l’àmbit de la nutrició i la complementació esportiva.

Introducció a la problemàtica del dopatge

Jordi Segura, ex-director del Laboratori Antidopatge de Barcelona, va abordar la problemàtica del dopatge i va definir-lo com:

En definitiva, “fer trampes augmentant artificialment el rendiment esportiu, la qual cosa pot perjudicar seriosament la salut i és contrari a l’esperit de l’esport“.

Segura va tractar també les raons per dopar-se (victòria a qualsevol preu, diners i fama en poc temps d’activitat professional, etc.) i alguns dels aspectes que poden influir-hi (insatisfacció, falta de referències ètiques, influència de l’entorn, poca confiança en un mateix, dependència dels medicaments…). Tot seguit, va referir-se al Programa Anti-Dopatge Mundial (The World Anti-Doping Program) i a la Llista de substàncies i mètodes prohibits (The Prohibited List International Standard). Dins d’aquest punt, va tractar els aspectes fonamentals del programa antidopatge com ara assegurar la fiabilitat dels resultats (protegir els esportistes innocents, detectar els tramposos i obtenir dades amb la qualitat suficient per prendre les mesures disciplinàries correctes) i adaptar-se a les evolucions de l’ús de noves substàncies dopants (identificar marcadors de l’abús de nous productes i desenvolupar i validar les noves tecnologies).

Per últim, va centrar-se en la detecció de substàncies prohibides. Pel que fa a la detecció de les exògenes, va dir que aquesta era una qüestió relativament fàcil, ja que es detectaven substàncies que el cos no produeix. Pel que fa a les substàncies amb una estructura igual a les endògenes, va afirmar que hi havia una major complicació per la necessitat de distingir l’origen endogen de l’exogen.

 

Les dues sessions formatives van tenir un enfocament eminentment pràctic.

Les dues sessions formatives van tenir un enfocament eminentment pràctic.

Casos pràctics en complementació i nutrició esportiva

Finalment, Juan Antonio Navarro Gómez va proposar una sèrie de casos per resoldre. D’una banda, el cas d’un corredor amateur de llarga distància asfalt i trail; el cas d’un ciclista master de gran fons i un practicant de crossfit de nivell mitjà-alt. De tots ells es van abordar els objectius, el pla nutricional, d’hidratació, de competició i de recuperació.

Una formació molt pràctica

Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va valorar positivament el curs. “Del nivell bàsic s’han fet 7 edicions i ara és la primera vegada que en fem una de nivell avançat. Ha estat una formació molt pràctica -la teoria s’ha treballat en les altres edicions- que ha consistit en la resolució de casos relacionats amb gent que havia de resoldre objectius bastant complicats com triatlons, curses de 100 quilòmetres, etc.”, va explicar. I va afegir: “També s’han treballat temes com els hàbits durant la preparació, des de la hidratació passant pels tests que hi ha, els qüestionaris de nutrició i el suport a aquesta”.  En definitiva, des del seu punt de vista, “el curs aporta als farmacèutics poder proporcionar consell alimentari i fer un assessorament més profund a l’esportista”.

Amb el patrocini de:

 

 

 

Altres publicacions d’interès: