Estàs aquí: Inici > Món col·legial > Formació en probiòtics i complements alimentosos

Formació en probiòtics i complements alimentosos

10 maig 2017
complements-alimentosos-COFB (1)

Mar Blanco, docent del curs, i Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició, que va coordinar i presentar la formació

De fa uns anys, el concepte d’alimentació ha canviat. L’usuari accepta fàcilment que la nutrició és un factor fonamental per mantenir l’estat de salut, però el panorama alimentari actual és molt complex i la forma en què la informació arriba no és necessàriament la forma correcta de seguir criteris de salut adequats. Els farmacèutics poden ser un bon referent en el consell alimentari.

Definits en el Reial Decret (RD) 1275/2003 de 10 d’octubre (Directiva 2002/46/CE): són els productes alimentosos la fi dels quals sigui complementar la dieta normal i consistents en fonts concentrades de nutrients o d’altres substàncies que tinguin un efecte nutricional o fisiològic, en forma simple o combinada, comercialitzats de manera que permetin un dosatge determinat del producte i que han de prendre’s en petites quantitats unitàries. Els complements alimentosos inclouen vitamines i minerals, únicament, d’acord amb aquest RD, però amb freqüència trobem productes d’origen comunitari que a més incorporen altres ingredients actius com: aminoàcids, plantes, etc.

La formació “Indicació i casos pràctics en complements alimentosos” del passat mes de març, va facilitar als farmacèutics assistents les eines per dispensar complements alimentosos d’acord amb la nova normativa i conèixer la seva aplicació als diferents problemes de salut. Es va actualitzar la normativa i al·legacions de salut -aportant bibliografia i recursos-i es va fer un repàs als complements per controlar el pes, per al sistema cardiovascular, digestiu i nerviós.

Una de les docents del curs, Laura Arranz, doctora en farmàcia, professora associada del Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, va explicar als alumnes quina és la població “diana” per a recomanació de complements alimentosos:

  • Població sana que vol mantenir nivells de colesterol, triglicèrids i sucre en sang.
  • Població amb valors límit en els quals encara no es contempla tractament farmacològic.
  • Població amb tractament farmacològic instaurat per a efecte sinèrgic o reducció de dosi de medicament (estatines).

Tots i cadascun dels productes alimentosos han d’adequar-se a la Reglamentació Tècnic-Sanitària, que si bé és específica per a cada grup d’aliments, tenen en comú l’adequació de l’etiquetat i la publicitat al que es disposa en el Reial Decret 1334/1999 de 31 de juliol, pel qual s’aprova la Norma d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentosos. Així com el Reial Decret 1907/1996 publicitat i promoció comercial de productes amb pretesa finalitat sanitària (productes miracle) (font: Portalfarma).

complements-alimentosos-COFB (3)

Mar Blanco, una de les docents del curs de complements alimentosos

El quadre docent també va estar format per Mar Blanco, farmacèutica comunitària responsable del Departament Tècnic de la Asociación Española de Fitoterapia y Nutrición (AFINUR) i consultora alimentària;  i Núria Casamitjana, doctora en farmàcia, cap del Centre d’Informació del Medicament (CIM) del Col·legi. El curs va estar coordinat per Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia, i Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COF de Barcelona.

Informació relacionada, recollida al Blog:

Potser també t’interessa:

Sucre en la dieta. Com reduir-lo (inclou informació sobre complements alimentosos), Blog

probiotics-COFB (3)

Aina Surroca, vocal del COFB, va presentar la conferència

Els probiòtics són aliments fermentats per microorganismes vius, com els lactobacils i els bifidobacteris, que podem trobar, per exemple, al iogurt. Perquè un aliment sigui considerat probiòtic, ha de contenir microorganismes vius amb efectes beneficiosos per a qui el consumeix, i que proporcionin una millora de l’equilibri de la flora intestinal.

Els probiòtics s’han incorporat com a una opció més en el tractament de diverses patologies. A la conferència “Investigació i recerca en probiòtics“, que va acollir el COFB el passat mes de febrer, es van explicar quins són els seus mecanismes d’acció i quins són els criteris de selecció i eficàcia utilitzats. Partint de l’evidència científica disponible, es van presentar quins efectes sobre la salut han estat demostrats i quins són els resultats de la recerca en patologies com l’atòpia o l’obesitat.

La conferenciant va ser Sophie Holowacz, directora de projectes d’investigació en probiòtics de Laboratoris Pileje. Va moderar l’acte Aina Surroca, vocal del COF de Barcelona.

Informació relacionada, recollida al Blog:

Potser també t’interessa:

Aliments funcionals (inclou informació sobre els prebiòtics i probiòtics), Blog 

probiotics-COFB (1)

Sophie Holowacz durant la conferència al COFB

Amb la col·laboració de:

PILEJElogos

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt
Avís Legal