- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn, tema central d’una nova formació al COFB al voltant de la salut comunitària

El passat divendres 12 de novembre va tenir lloc al COFB la formació “Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn”, que tenia per objectius entendre els indicadors bàsics de salut i la utilitat que tenen a l’hora de fer un informe referit a la salut local en un context de salut comunitària i poder aplicar els coneixements apresos a la tasca diària de la farmàcia.

La farmacèutica Neus Carrilero en un moment de la seva exposició, durant la formació "Indicadors per avaluar l'estat de salut del nostre entorn", que va tenir lloc al COFB el passat 12 de novembre.
La farmacèutica Neus Carrilero en un moment de la seva exposició, durant la formació “Indicadors per avaluar l’estat de salut del nostre entorn”, que va tenir lloc al COFB el passat 12 de novembre.

La sessió va constar d’una part teòrica i una part pràctica per construir l’informe comunitari. Durant la formació, es van donar resposta a les següents preguntes: Què entenem per salut comunitària i quines implicacions té el farmacèutic comunitari?; Com apliquem i interpretem els indicadors bàsics de salut comunitària?, Què és i com es dissenya un informe de salut?, i per últim, Per què he de conèixer l’estat de salut del meu entorn?

La formació, coordinada per la vocal d’Investigació i Docència del COFB, Maria Rosa Ballester, va estar impartida per Neus Carrilero, farmacèutica de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), i Angelina González, infermera de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

A la primera part de la sessió, González va fer referència al concepte d’intersectorialitat, ja que, segons el model de determinants de la salut, la majoria de factors estan fora del sector salut. Per això, és necessari un enfocament multisectorial. Tal com va explicar la infermera, el concepte de salut en totes les polítiques suposa la integració entre els diferents sectors. Aquesta intersectorialitat requereix un mandat polític i un procés participatiu amb transparència i rendiment de comptes.

Salut comunitària: treball en xarxa i principals agents

D’altra banda, González també va abordar el marc conceptual de la salut comunitària. Dins d’aquest marc, destaquen els objectius que es volen obtenir: la millora de la salut i l’apoderament de la comunitat (que ha de poder participar en tot moment). Així mateix, en aquest marc conceptual són indispensables el treball en xarxa i la intervenció comunitària (amb perspectiva d’equitat i basada en l’evidència).

Els agents principals del marc conceptual de la salut comunitària serien: proveïdors de salut (Salut Pública, Agència de Protecció de la Salut (APS), Salut Mental i Drogues, hospital, farmàcies); municipi (Salut, Serveis Socials, Educació i altres regidories); Consell Comarcal i Diputació, a més de la comunitat, els veïns, les entitats, les escoles, les associacions, etc.

Etapes del procés de salut comunitària

A continuació, González va exposar les diferents etapes del procés de salut comunitària, que comença per establir aliances, conèixer les necessitats i els actius; continua amb la priorització, la planificació i l’actuació, i en l’última etapa trobem el seguiment i l’avaluació. Tot plegat, ens ho hem d’imaginar com un cicle.

Així doncs, el seguiment i l’avaluació serveix per assegurar el correcte funcionament de les intervencions comunitàries. Un pla de seguiment i avaluació ha de detallar cada pas del procés d’avaluació i ajuda a decidir quina és la informació realment necessària.

Angelina González, infermera de l'AQuAS, en un moment de la seva presentació.
Angelina González, infermera de l’AQuAS, en un moment de la seva presentació.

Una altra de les qüestions que va abordar González va ser el diagnòstic comunitari, és a dir, l’estudi que mostra l’estat actual de la salut de la població d’un determinat barri, districte o municipi, els problemes més importants i els factors que hi influeixen. Des del seu punt de vista, s’ha d’entendre com “un procés o un camí, no un fet puntual”.

També va apuntar que en el diagnòstic comunitari és important treballar les aliances, respectant el treball ja fet, els tempos, les necessitats i els objectius de cada actor, així com la motivació personal. Tot plegat, amb una mirada d’equitat, és a dir, plantejant-nos en tot moment si la intervenció arriba a qui més la necessita i avaluant amb indicadors d’eixos de desigualtats.

Els informes de salut comunitària

A la segona part de la sessió, la farmacèutica de l’AQuAS, Neus Carrilero, va centrar-se en els informes de salut comunitària. Segons va explicar, una eina són els indicadors de salut comunitària (indicadors bàsics de salut per a ABS per fer informes de salut).

D'esquerra a dreta: Angelina Gonzàlez, infermera de l'ASPCAT i Neus Carrilero, farmacèutica de l'AQuAS.
D’esquerra a dreta: Angelina Gonzàlez, infermera de l’ASPCAT i Neus Carrilero, farmacèutica de l’AQuAS.

En altres paraules, els indicadors bàsics de salut comunitària són una bateria d’indicadors que permeten conèixer l’estat de salut d’una àrea petita i permeten als professionals realitzar un informe de salut de manera àgil i sistemàtica. Es tracta, a més, d’una eina quantitativa necessària per desplegar l’orientació comunitària, detectar necessitats i prioritzar. És fonamental disposar de dades fiables i robustes per àrees petites, que permetin fer una primera aproximació al diagnòstic comunitari.

Alguns dels punts forts dels indicadors bàsics de salut comunitària són els següents:

Els àmbits temàtics dels indicadors bàsics de salut comunitària són: demogràfic, estils de vida, socioeconòmic, pràctiques preventives, morbiditat, ús de serveis, mortalitat i entorn físic.

La formació va cloure amb un taller pràctic.

Altres publicacions d’interès: