- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

La salut mental en temps de pandèmia, tema principal d’una nova tertúlia COVID-19 al COFB

El passat 19 de gener va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) una nova tertúlia COVID-19 titulada “Salut mental en temps de COVID”. Patrocinada per Neuraxpharm, va estar a càrrec del Dr. Víctor Pérez, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital de la Mar i vocal del patronat de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya. A més, a la conferència també va intervenir Anna Mitjans, coordinadora de projectes de la Fundació Galatea.

D’esquerra a dreta: Anna Mitjans, de la Fundació Galatea; Aina Surroca, secretària de la Junta de Govern del COFB i el Dr. Víctor Pérez, director de l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l’Hospital del Mar.

Aina Surroca, secretària del COFB i responsable de la Comissió Delegada de Formació Continuada, va ser l’encarregada d’introduir i moderar la sessió. A l’inici d’aquesta, Surroca va destacar que “les persones joves, les persones grans i les dones són grups amb més risc de patir aquest increment de trastorns mentals provocat per la pandèmia de COVID-19. I és per això que volíem fer aquesta conferència, perquè veiem com creixen l’ansietat o la depressió, que es descompensen trastorns greus com l’esquizofrènia o els trastorns de conducta alimentària i les temptatives de suïcidi”. I va afegir que “a l’Estat espanyol, la inversió en salut mental és d’un 4%, mentre que la mitjana de la Unió Europea és del 5,5% i, fins i tot, hi ha països que arriben al 10%”.

La pandèmia, un repte important per a la salut mental

El Dr. Pérez va començar la seva intervenció recordant que “des de la Societat Espanyola de Psiquiatria, de seguida ens vam adonar que la pandèmia seria un repte molt important per la salut mental i, de fet, en aquests moments, està al centre de totes les mirades. Hem sentit el que és la tristesa, l’ansietat, la depressió, la desesperació, la sensació que no hi havia  res a fer i, probablement, això ha fet que mirem a la salut mental com alguna cosa que hem de cuidar”.

Un altre motiu de preocupació en relació amb la salut mental ha estat “l’impacte de les mesures que s’han pres per tractar de disminuir la pandèmia”. I, sobretot, durant la primera onada, “com fer front al dol en una situació de confinament domiciliari, ajudar els companys d’altres especialitats a poder aguantar la pressió i, també, com afectava la pandèmia als malalts mentals greus”.

Àrees més importants i destacades per a la salut mental

Pacients

El Dr. Pérez va explicar que “el coronavirus és un virus neurotròfic, que afecta directament al cervell i, com a tal, comporta una sèrie de simptomatologia. La més freqüent és insomni, ansietat, dèficits de concentració, problemes de memòria i, posteriorment, els símptomes de salut mental que més pateixen els malalts COVID-19 són la fatiga i els records traumàtics, sobretot, aquells que van patir situacions de crisis molt importants i aquells que van estar a l’UCI, que moltes vegades acaben amb una simptomatologia semblant a la de l’estrès posttraumàtic”. I va afegir: “També hi ha altres tipus d’impactes del virus que estan relacionats amb la psicologia, com l’estigma que la COVID-19 va tenir en els primers mesos, l’aïllament social, els problemes socioeconòmics, la fatiga o les seqüeles funcionals després de la infecció, entre altres”.

Dol

El Dr. Pérez va recordar que “al principi, es van tancar les visites als hospitals, i s’ha tornat fer en altres onades”. “Els malalts arribaven sols –després d’acomiadar-se a casa de les famílies- i es podien morir a l’hospital sense que ningú de la seva família tingués accés a ells. Amb sort, personal d’infermeria o treballadors socials feien un comiat amb una tauleta o un telèfon”, va afirmar.

Tot això repercuteix en el concepte de dol de la cultura occidental. Segons va explicar el doctor, el dol en temps de COVID-19, sobretot al principi, va ser traumàtic per aquestes característiques: rapidesa, falta de temps per assimilar, la sorpresa, la incertesa, la impotència de no poder fer res per  canviar-ho, el fet no poder entendre el que està passant o la solitud en el moment de la mort.

Professionals sanitaris

“Des del principi ens vam adonar que els professionals sanitaris que estaven a primera línia ho passarien malament”, va apuntar el Dr. Pérez. Per això, en hospitals com l’Hospital de Mar “vam oferir un servei d’atenció per a aquelles persones que, inicialment, eren treballadors, familiars i usuaris. Després, es va anar centrant específicament en els treballadors. Una de les coses que vam fer a la primera onada, que va funcionar molt bé, va ser posar en marxa una cafeteria amb psicòlegs. La gent s’acostava i parlava amb els psicòlegs i, sobretot, parlaven entre ells. La veritat que en aquells mesos va ser espectacular la gent que va venir”.

Dins d’aquest bloc, el Dr. Víctor Pérez també va aportar dades de l’estudi MINDCOVID, liderat des de l’Hospital de la Mar pel Dr. Jordi Alonso, que té per objectiu estudiar la salut mental dels treballadors sanitaris i d’altres col·lectius vulnerables, així com els malalts de la COVID-19 i també en una mostra de la població general adulta.

En relació amb el risc de malaltia, “pràcticament el 45% dels professionals que contestava l’enquesta -tant a l’Hospital de la Mar com en global-, estava en risc de malaltia mental. El més freqüent era la depressió i els problemes d’ansietat”. Concretament, “els professionals sanitaris que tenien més risc de patir algun trastorn mental eren: les dones, formar part del col·lectiu d’infermeria, estar en formació, professionals sanitaris que havien tingut alguna pèrdua per COVID-19 i, especialment, aquells professionals sanitaris que estaven en primera línia davant del coronavirus”. En relació amb els factors protectors d’impacte psicològic, es va veure que eren els universals: “tenir bones relacions socials, poder explicar el que ens passa, tenir un bon equilibri entre la raó i les emocions i saber compartimentar el treball i la vida familiar i l’oci”.

El Dr. Víctor Pérez va exposar quins professionals sanitaris tenien més risc de patir un trastorn mental, arran de tota la situació viscuda amb la pandèmia.
El Dr. Víctor Pérez va exposar quins professionals sanitaris tenien més risc de patir un trastorn mental, arran de tota la situació viscuda amb la pandèmia.

Poblacions vulnerables: joves i malalts mentals

Segons va exposar el Dr. Pérez, “una de les coses que hem après i que hauríem d’intentar no tornar a fer és aïllar els adolescents. Tancar les escoles i els llocs de reunió de persones joves ens ha fet pagar un preu. Sobretot perquè sabem perfectament que, en gent jove, el coronavirus té molt pocs riscos. I, de fet, la demostració més important que va ser un error és que hi ha hagut un augment important de la conducta suïcida en els adolescents”.

D’altra banda, “inicialment, es pensava que els malalts mentals, per ser malalts especialment fràgils, viurien molt malament la situació de la pandèmia. Ens equivocàvem. Les dades que vam obtenir eren molt semblants a les que ja teníem de la població general”.

Fundació Galatea: millora de la salut i el benestar dels professionals sanitaris

La Fundació Galatea es va crear el 2001 i es dedica a la millora de la salut i el benestar de metges i altres professionals sanitaris (farmacèutics, infermeres, psicòlegs, odontòlegs, veterinaris, treballadores socials i fisioterapeutes). El Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya (CCFC) forma part del patronat de la Fundació Galatea, que té 3 eixos d’acció: assistencial (atenció psicològica i suport emocional), promoció de la salut i recerca.

Anna Mitjans va explicar que “des de l’inici de la pandèmia, hem posat en marxa les intervencions en equips i organitzacions, per a ajudar els equips a treballar de manera més saludable, identificant factors de dificultat per a l’exercici professional eficaç i saludable, i augmentar l’eficàcia col·lectiva per a millorar les situacions generadores de malestar professional”.

També va presentar dades d’un estudi sobre l’impacte de la COVID-19 en la salut, els estils de vida i les condicions de treball dels professionals de la salut a Catalunya. I va recordar que tots els col·legiats tenen accés als serveis que ofereix la Fundació.

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès: