- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Més de 140 inscrits a la formació sobre solucions amb ortesis en patologies de l’extremitat superior

El passat 19 de maig va tenir lloc la formació “Patologies de l’extremitat superior i solucions amb ortesis”, que va comptar amb més de 140 inscrits i el format de metodologia híbrida, és a dir, amb participants que es trobaven presencialment a l’aula i d’altres que estaven connectats en remot. La sessió va anar a càrrec d’Antonio González, diplomat en Fisioteràpia i Podologia, especialista tècnic de producte d’Orliman, i va estar coordinada per la vocal d’Ortopèdia del COFB, Elena Palau.

La formació va estar impartida per Antonio González, diplomat en Fisioteràpia (CEU) i Podologia (Universitat de València), especialista tècnic de producte d'Orliman.

La formació va estar impartida per Antonio González, diplomat en Fisioteràpia (CEU) i Podologia (Universitat de València), especialista tècnic de producte d’Orliman.

La formació que tenia per objectius aprofundir en les principals patologies de canell-mà, dits i colze i com tractar-les; saber recomanar i relacionar l’ortesi correcta; ser capaç de prendre mides i assessorar en les recomanacions de col·locació, i habilitar per reconèixer els diferents materials de cada ortesi. Els farmacèutics, com a professionals sanitaris més pròxims i accessibles a la ciutadania, sovint atenen auqestes patologies relacionades amb l’extremitat superior.

Principals patologies mà-canell-polze

Durant la formació, González va abordar diverses patologies de consulta freqüent a la farmàcia comunitària com: esquinç de canell, canell-polze i polze; tendinitis de canell i polze (De Quervain); síndrome del túnel carpià; artrosi de canell; artrosi de polze (rizartrosi), epicondilitis/epitrocleïtis; luxació d’espatlla i lesions de dits.

Així mateix, també va ressaltar la importància que les ortesis siguin de fàcil col·locació i gran confort, ja que pot haver-hi pacients que no acabin el tractament per la dificultat de col·locació dels productes i el poc confort. Cal diferenciar, a més, les ortesis llargues per patologies traumàtiques i les curtes per patologies cròniques.

Les patologies de l'extremitat superior són motius de consulta freqüent a les oficines de farmàcia.

Les patologies de l’extremitat superior són motius de consulta freqüent a les oficines de farmàcia.

A continuació, ampliem tres de les patologies a les quals va fer referència González, recollint-ne les causes, els símptomes principals i les fèrules i ortesis recomanades en cada cas.

Esquinços de canell i polze

Davant d’un esquinç de canell i polze (que pot ser lleu, moderat o greu), González va destacar que cal tenir presents determinats factors de risc com antecedents traumàtics de l’articulació, pràctica esportiva o desgast a causa de l’edat. Alguns dels símptomes més freqüents en aquests casos d’esquinços són la reducció de la mobilitat, un augment del dolor durant l’activitat, edema o hematoma + edema. Pel que fa al tractament, l’especialista tècnic del producte d’Orliman va referir-se a la immobilització relativa mitjançant la combinació de fèrules palmars i dorsals (en el cas del canell) i a la immobilització relativa mitjançant una fèrula al polze (en el cas d’un esquinç en aquest dit).

Artrosi mà-canell

L’artrosi és la principal causa de dolor articular. Es tracta d’una malaltia crònica degenerativa que destrueix els cartílags de les articulacions. Alguns dels factors de risc són el desgast produït amb l’edat, antecedents d’una intervenció quirúrgica, abús de l’articulació, antecedents traumàtics de l’articulació o la genètica. Els símptomes característics de l’artrosi són dolor i molèsties funcionals, rigidesa matinal, amplitud de moviments limitada o inflamació i dolor durant la nit.

La sessió formativa també va tenir la seva vessant pràctica per part del docent.

La sessió formativa també va tenir la seva vessant pràctica per part del docent.

En relació amb el tractament, el ponent de la sessió va destacar el tractament farmacològic destinat a alleujar el dolor. També els programes d’autocura i la fisioteràpia, per evitar la pèrdua de funcionalitat. Tot plegat, sense deixar de banda que l’ús de les ortesis està indicat com a mètode de descàrrega articular i de prevenció de deformitats (ús nocturn). Segons va exposar González, les característiques d’aquestes ortesis són: teixit suau i fi,  fèrules rígides i mal·leables i coixinet intern amb memòria de la zona del dit gros.

Síndrome del túnel carpià

La síndrome del túnel carpià té com a clínica la neuropatia perifèrica. La causa és que el nervi mitjà es pressiona dins del túnel carpià a la zona del canell. Els factors de risc són moviments repetitius (professió i aficions), l’ús freqüent del ratolí, la menopausa o embaràs, l’hipotiroïdisme o la genètica.

Els principals símptomes són: formigueig als dits (cor i índex), sensació de calor a la base del canell, sensació de pinçament, entumiment i pessigolleig als dits. Per tot plegat, en casos de la síndrome del túnel carpià, González va aconsellar el repòs funcional del canell mitjançant fèrula palmar i evitar moviments que puguin ser dolents per al canell.

Amb el patrocini de:

 

 

 

Altres publicacions d’interès: