- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Migranya: de l’ibuprofèn als biològics

El passat 3 de març es va celebrar al COFB la jornada “Migranya, de l’ibuprofèn als biològics”, que va estar coordinada per Cristina Roure, vocal d’Hospitals del COFB; Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB -que va ser l’encarregada de presentar-la- i Aina Surroca, vocal de la Junta de Govern i responsable de la Comissió Delegada de Formació continuada del Col·legi.

Roser Vallès, vocal d'Atenció Primària del COFB, en un moment de la sessió.

Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB, en un moment de la sessió.

La formació, que va comptar amb presentacions teòriques combinades amb exposició i resolució de casos pràctics, va estar impartida per: Mercè Barau, farmacèutica comunitària, membre del grup d’atenció farmacèutica del COFB; Robert Belvís, neuròleg, responsable de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies de l’Hospital de Sant Pau i secretari del Grup d’Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia; M. Carme Gisbert, metgessa del CAP Vilassar de Dalt, membre del grup de recerca i estudi de cefalees en atenció primària de la CAMFiC i Patrícia Marrero, farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, de la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament de l’Institut Català de la Salut.

Quins objectius tenia la jornada?

Desenvolupament de la sessió

Situació clínica de la migranya

El neuròleg Robert Belvís va abordar la situació clínica de la migranya: fisiopatologia, etiologia, factors de risc, tipus, diferència entre mal de cap i migranya, signes i símptomes d’alarma, i la importància de la malaltia i l’afectació de la qualitat de vida.

Belvís va apuntar que la causa de la migranya pot ser primària -la cefalea és la malaltia- o secundària -la cefalea és un símptoma d’una malaltia-. També va repassar alguns dels factors cronificants d’aquesta com: l’increment dels atacs, esdeveniments estressants vitals, obesitat, depressió/ansietat, abús d’excitants/alcohol, trastorns del son, història d’abús a la infància o altres malalties amb dolor.

El Dr. Robert Belvís, neuròleg, responsable de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies de l'Hospital de Sant Pau, en un moment de la seva intervenció.

El Dr. Robert Belvís, neuròleg, responsable de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies de l’Hospital de Sant Pau, en un moment de la seva intervenció.

Abordatge a l’atenció primària i comunitària

Seguidament, la Dra. M. Carme Gisbert va exposar l’abordatge de la migranya des de l’àmbit de l’atenció primària i comunitària. Dins d’aquest punt, va parlar del ventall terapèutic del tractament simptomàtic, la gestió inicial de migranyes no complicades i situacions d’abús i les mesures higièniques, dietètiques i d’hàbits de vida.

La Dra. M. Carme Gisbert, metgessa del CAP Vilassar de Dalt (ICS), membre del grup de recerca i estudi de cefalees en atenció primària de la CAMFiC.

La Dra. M. Carme Gisbert, metgessa del CAP Vilassar de Dalt (ICS), membre del grup de recerca i estudi de cefalees en atenció primària de la CAMFiC.

Finalment, també va donar a conèixer una sèrie de recomanacions per prevenir la migranya com: aprendre i prendre decisions sobre l’autocura, confiar amb els professionals de la salut, buscar un patró regular i feliç de vida (dormir bé, alimentar-se correctament, sortir amb els amics, etc.), manejar els tractaments cronificadors (abordar l’ansietat i la depressió amb teràpies cognitives-conductuals i abordar trastorns del son) i acudir al neuròleg per valorar l’eficàcia de nous tractaments.

Per tractar la migranya és fonamental controlar-ne els factors desencadenants, aquells relacionats amb la cronificació, l’adequació del tractament simptomàtic a les crisis i, si és el cas, establir un tractament preventiu. Les guies de pràctica clínica recomanen aplicar el tractament preventiu a situacions en què la freqüència afecta considerablement la qualitat de vida de la persona. Els anticossos monoclonals autoritzats per tractar preventivament la migranya d’adults amb un mínim de quatre dies de migranya al mes són una classe terapèutica nova.

Durant la jornada, es va exposar quina és la situació clínica actual de la migranya, com abordar els diferents nivells assistencials i quina evidència terapèutica tenim dels tractaments simptomàtics i preventius.

Tractament preventiu actual (no biològic) i futur (biològic)

D’altra banda, Robert Belvís va referir-se a tres escenaris: migranya episòdica de baixa freqüència, migranya episòdica d’alta freqüència i migranya crònica.

Els principis del tractament preventiu impliquen controlar els factors precipitants dels atacs, controlar els factors de cronificació, revisar les comorbiditats i revisar el tractament.

Algunes de les mesures que va oferir Belvís relacionades amb el tractament dels factors precipitants van ser: reduir, eliminar i gestionar l’estrès, dormir 8 hores de bona qualitat, regularitzar la menstruació, fer 3 ingestes d’aliments al dia amb un horari regular, practicar activitat aeròbica moderada 3 vegades a la setmana i per un període superior als 30 minuts, eliminar aliments clarament inductors de migranya i regularitzar el pes.

Evidència terapèutica dels tractaments (preventiu i agut)

Patricia Marrero, farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, de la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament de l’Institut Català de la Salut (ICS) va abordar les diferents guies per a la investigació del tractament de la migranya, l’evidència dels fàrmacs per al tractament agut, l’evidència dels fàrmacs per al tractament preventiu i la situació actual dels tractaments preventius.

Patrícia Marrero, en un moment de la seva intervenció.

Patrícia Marrero, en un moment de la seva intervenció.

Casos pràctics a la farmàcia comunitària

Durant la darrera part de la sessió, la farmacèutica Mercè Barau va presentar alguns casos clínics i va fer referència a la dosi d’ibuprofèn recomanada per al tractament del dolor lleu o moderat i la inflamació (que és de 400 mg, fins a tres vegades al dia). També va aportar algunes dades de prevalença de la migranya. A l’Estat espanyol, la prevalença està al voltant del 13% de la població, un 7% per als homes i un 16% per a les dones.

S’estima que la meitat dels pacients amb migranya s’automediquen i fins a un 40% dels pacients estan sense diagnosticar. Barau també va destacar que només un 17% dels pacients utilitza la medicació correcta per al tractament simptomàtic de les crisis migranyoses. D’altra banda, també va repassar quan cal derivar a urgències davant d’un cas de migranya i va recordar que la cefalea requereix un adequat diagnòstic mèdic i un tractament precís.

 

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès: