- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

Seguim denunciant el retard en el pagament de les factures

Un total de 226,8M€ és el deute que acumula la Generalitat amb les farmàcies catalanes. Aquesta xifra surt de la suma de la factura dels medicaments dispensats al març (119,5M€), que s’hauria d’haver fet efectiva el 5 de maig; i la factura de febrer (107,3M€), que s’hauria d’haver pagat el 5 d’abril.

Després de les negociacions per part del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya (CCFC) i l’empresarial FEFAC, tant amb l’Administració central com amb la Generalitat, finalment el passat 9 d’abril va arribar un FLA Extraordinari amb què es va cobrir la factura pendent del mes de desembre (118,5M€). Tot i això, el retard continua sent de dos mesos.

Davant aquesta situació, que encara no té data de resolució, els farmacèutics continuen reclamant que el pagament dels medicaments sigui una prioritat per a les Administracions de la mateixa manera que ho és per als pacients i que s’acabi amb els endarreriments que venen patint des de fa quatre anys.

Nota de premsa enviada als mitjans. També la podeu consultar a la Sala de Premsa del web institucional www.cofb.org.

LV-articleopinioFPlaEn aquesta mateixa línia de denúncia, recuperem l’article publicat a la secció d’Opinió del diari La Vanguardia el 14 d’abril, signat pel vicepresident del Col·legi, Francesc Pla. El podeu llegir íntegre a continuació:

Els cansats

Hi ha expressions populars que amaguen l’experiència acumulada durant molts anys. Podem ben dir que són sàvies. N’és un exemple aquella que sovint diuen els deutors quan satisfan el deute: “Qui paga descansa”, i llavors el que pateix el deute respon “I qui cobra encara més”. Real com la vida mateixa.

Si traslladem aquest diàleg a la crua realitat del país, de seguida arribarem a la conclusió que vivim en un país cansat i que els farmacèutics estem exhausts. La situació de l’Administració catalana encara és la que acaba patint qui gasta més del que ingressa. El problema primari és aquest. Tot i ser crucial el debat sobre les causes que han portat el país a aquesta difícil situació, i que també ho és el que fa referència a les polítiques que cal aplicar per endreçar aquest desgavell, una de les coses que avui cal decidir urgentment és la planificació i la priorització dels pagaments de les factures dels medicaments del ciutadans de Catalunya en aquestes circumstàncies i posar fi definitivament a la incertesa en què estem instal·lats. Ni més ni menys del que cal que fem la ma­joria de nosaltres cada dia.

No ens pertoca als professionals fer propostes polítiques capaces d’apaivagar aquest incompliment reiterat dels terminis de pagament, tot i que les dades clarament apunten cap a un finançament insuficient de les obligacions que representa mantenir un Estat de benestar com el que hem decidit tenir.

Els farmacèutics som un col·lectiu divers i, per tant, les opinions sobre les ­receptes que cal seguir per aconseguir ­superar aquesta crisi també ho són, però no té fissures alhora d’insistir que no es pot tibar més la corda de la paciència. ­Estem cansats de no saber si cobrarem o no a final de mes, de si la factura dels ­medicaments estarà en el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmic) o si algú, no sabem ben bé qui, decidirà aquell mes no po­sar-la, d’estar pendents de si el Tresor alliberarà els fons o si no convindrà fer-ho per qual­sevol motiu, d’esperar un pres­supost realista i no un apunt comptable ­irreal per tal que el Govern de torn pugui quadrar els comptes que ja sap que no complirà. ­Estem molt cansats, encara que, com diu una altra sàvia expressió, els cansats fan la feina.