- Blog COFB - https://blog.cofb.cat -

“Els temps han canviat, però l’essència de la farmàcia continua sent la mateixa: ajudar els pacients”. Reflexions a la Diada del Farmacèutic 2019

Com cada any, durant la Diada del Farmacèutic, es van homenatjar els farmacèutics que complien 25 i 50 anys com a col·legiats. Amb alguns d’ells, vam tenir l’oportunitat de conversar sobre el passat, el present i el futur de la professió farmacèutica. A través de les entrevistes, vam aprofundir en els seus orígens al món de la farmàcia, la seva trajectòria  i les experiències que els han marcat professionalment. A continuació, recollim els diversos testimonis que constitueixen, sens dubte, el reflex d’una vida dedicada a la farmàcia.

“Hem de continuar esforçant-nos  perquè se’ns reconegui la feina que fem a la cadena sanitària. No ens hem de rendir”

Marta Pons va exercir la professió durant 42 anys. Explica que ser farmacèutica “inicialment no va ser vocacional. Més aviat, ho va decidir el meu pare”. Malgrat que no es va adaptar massa bé a la carrera,  va començar a fruir de la farmàcia quan es va convertir en farmacèutica de barri i en aquell moment va aparèixer la vocació.  Aquest barri de Barcelona era Sant Andreu on ha estat sempre a la mateixa farmàcia. Recorda que “els inicis van ser durs perquè era una zona complicada als 60 i m’ho havia de fer tot jo, però, malgrat això, mai em vaig sentir sola. Aquell barri és com la meva familia“.

Per Marta Pons, la distinció pels seus 50 anys de col·legiació ha significat una cloenda molt important a la seva trajectòria.

Per Marta Pons, la distinció pels seus 50 anys de col·legiació ha significat una cloenda molt important a la seva trajectòria.

Tirant la mirada enrere, troba a faltar el tracte humà del principi. El creixement de clients es feia bastant impossible mantenir aquesta relació, especialment amb els més joves. Pel que fa a la seva visió de la professió i el reconeixement d’aquesta, no veu massa diferència respecte al passat. Pons defensa que “la lluita d’avui és la que sempre hem tingut. Hem de continuar esforçant-nos  perquè se’ns reconegui la feina que fem a la cadena sanitària. No ens hem de rendir“. També recorda que ha estat molt enriquidora la seva participació activa en diferents iniciatives i projectes del Col·legi com, per exemple, els programes de cessació tabàquica o el d’intercanvi de xeringues. Respecte al reconeixement pels 50 anys de col·legiació comparteix que “és una cloenda molt important en la meva trajectòria professional. Me’n sento molt orgullosa de ser farmacèutica, he sigut molt feliç , i he gaudit moltíssim“.

“Els temps han canviat, però l’essència de la farmàcia continua sent la mateixa: ajudar els pacients”

María Luisa Díez compleix 50 anys com a col·legiada i creu que “els farmacèutics tenim molta sort, perquè els pacients ens tenen confiança. Som els professionals més pròxims al malalt i, des de la farmàcia, hem d’aportar aquest punt fort de professionalitat i ajuda als pacients que ho necessiten, i cada vegada més”.“He estat molt feliç a la meva farmàcia durant aquests 50 anys”, rememora. Díez també destaca que “tot i que els temps han canviat i ens hi hem d’adaptar, l’essència de la farmàcia continua sent la mateixa: ajudar els nostres pacients”.

La farmacèutica Maria Luisa Díez, per qui el reconeixement més important dels 50 anys de col·legiació és el dels pacients que fa anys que coneix.

La farmacèutica María Luisa Díez, per qui el reconeixement més important dels 50 anys de col·legiació és el dels pacients que fa anys que coneix.

El mig segle com a col·legiada suposa una gran satisfacció per a ella: “Els meus pacients em coneixen des de fa 50 anys i aquest reconeixement no té preu”, afirma. En aquest sentit, recorda que va decidir estudiar Farmàcia perquè sempre li havia agradat molt “la qualitat humana, tractar amb la gent i poder-la ajudar”.

“Hem d’encarar el futur amb optimisme i fer valdre la relació que tenim amb els nostres pacients”

Immaculada i Hortènsia Feliu provenen d’una família de farmacèutics. Els seus pares es van conèixer a la facultat de Farmàcia, una carrera que totes dues també van decidir estudiar. Provenen de la comarca d’Osona, on tenen farmàcies als municipis de Roda de Ter i Centelles. L’Imma recorda que, quan eren petites, la farmàcia dels seus pares obria 365 dies a l’any i que “hi havia un llaç molt fort entre el que era la vida familiar i la vida a la farmàcia”.

Les germanes Hortènsia i Imma Feliu, farmacèutiques que complien 25 anys de col·legiació.

Les germanes Hortènsia i Imma Feliu, farmacèutiques que complien 25 anys de col·legiació.

Totes dues consideren que el món de la farmàcia ha canviat molt respecte com era fa uns anys. Tot i els canvis, l’Hortènsia creu que “hem d’encarar el futur amb optimisme” i que cal “donar valor al fet que la gent tingui un farmacèutic de confiança, una persona amb coneixements i amb una formació”.

L’Imma afegeix: “Hem de fer valdre la relació que tenim amb els nostres pacients, crear-hi un vincle, formar-nos molt més, entrar en el món de les tecnologies… Hem de saber entomar els canvis que veurem des d’ara i fins d’aquí a 20 anys el millor que puguem. Penso que hem de fer de la farmàcia un espai on la gent tingui ganes de venir i senti que està en un espai de salut. Al final, les relacions humanes són una cosa que mai morirà, tothom està àvid de relacionar-se, perquè al final som éssers socials, i és aquí on nosaltres hem de jugar un paper important. Cal que estiguem molt ben formats perquè la gent està molt ben informada”.

“Els farmacèutics són cada vegada més professionals en l’exercici a l’oficina de farmàcia”

Gaspar Linares té una farmàcia des de l’any 1994 i, al llarg de la seva trajectòria professional, ha assumit alguns càrrecs representatius. Ha estat membre de l’Empresarial Farmacèutica, ha format part de la Comissió de Drogodependències del Col·legi de Farmacèutics i, des de fa 12 anys, és membre del consell rector de Cofares, els últims dos anys com a tresorer. Des del seu punt de vista, “els farmacèutics són cada vegada més professionals en l’exercici a l’oficina de farmàcia” i creu que aquesta “és l’única via per poder donar un valor afegit a allò que fem”.

Gaspar Linares, farmacèutic que celebrava un quart de segle com a col·legiat.

Gaspar Linares, farmacèutic que celebrava un quart de segle com a col·legiat.

Crec que estem en una bona sintonia. Espero que la nostra professió continuï per aquí i que durant els pròxims anys continuem, com a mínim, com estem ara”, destaca. Linares també explica que ha tingut la farmàcia en quatre barris de Barcelona i que, tot i ser molt diferents els uns dels altres, en tots ells “ha estat molt a gust”. Actualment, té la farmàcia a Santa Coloma de Gramenet i considera que “potser és una de les zones més agraïdes” on ha estat.

Altres publicacions d’interès: