Un grup de 20 metges russos van visitar el Col·legi el 21 de novembre per conèixer el model i la política farmacèutiques de Catalunya i Espanya. Dels 20, nou treballen en hospitals públics, tres en clíniques privades i vuit en diferents càrrecs de l’administració sanitària, i tots ells van estar triats pel Govern rus per les seves iniciatives de millora del seu àmbit de treball.
Cada any el Col·legi rep visites de farmacèutics i altres professionals sanitaris de diferents països interessats pel nostre model farmacèutic.
Els visitants van rebre una explicació -de la mà de M. Carme Permanyer, secretària tècnica del Col·legi-, sobre el sistema farmacèutic espanyol, la regulació de la farmàcia, les característiques de la farmàcia mitja, el model retributiu i també les característiques del mercat farmacèutic, els medicaments, el seu finançament i la recepta electrònica. Els va sobtar, per exemple, que les farmàcies d’Espanya no puguin comprar medicaments a altres països ja que a Rússia és una pràctica habitual (en ocasions es refien més de l’autenticitat de medicaments estrangers i també els poden comprar a preus inferiors). Un altre dels punts que els va estranyar és l’existència de l’especialitat de farmàcia hospitalària per poder exercir en un hospital.
Pel que fa als medicaments, els metges russos van destacar que els preus no els fixa el Ministeri i que el cost d’un mateix fàrmac pot ser diferent segons la farmàcia que el ven perquè depèn de les negociacions contínues amb els laboratoris.
Una altra característica del sector farmacèutic rus és que no està regulat per l’Estat. No és necessari que el propietari sigui farmacèutic i en pot tenir sense cap límit, tot i que a cada farmàcia hi ha d’haver com a mínim un llicenciat en farmàcia.