Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El Pla interdepartamental d’atenció i el Programa de prevenció i atenció a la Interacció social i sanitària cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya van organitzar el 10 de desembre la “Jornada de debat 2.0: model integrat en l’atenció de les persones amb MPOC a Catalunya” amb l’objectiu de reflexionar sobre la multiplicitat d’agents implicats en l’atenció de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i el valor que cadascú aporta. La jornada també volia emfatitzar la necessitat d’aplicar bones pràctiques col·laboratives per a l’abordatge òptim de la malaltia i aportar elements crítics d’èxit per a l’atenció integrada de l’MPOC en contextos de complexitat.
El doctor Felip Burgos durant la seva intervenció a la jornada
El doctor Felip Burgos, infermer del Centre Diagnòstic Respiratori (ICR) de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre del grup d’investigació de l’estudi FarmaEPOC, va presentar a la ponència “Paper de la farmàcia comunitària en la prevenció i control de l’MPOC” l’experiència i els resultats d’aquest projecte de cribratge oportunista de l’EPOC a les farmàcies comunitàries.
Burgos va fer una introducció de l’epidemiologia de l’MPOC, destacant l’alta prevalença, mortalitat i morbiditat, així com el seu alt cost econòmic. Seguidament, va descriure el greu problema que representa el seu infradiagnóstic -de més del 70% a tota Espanya- amb una major incidència en les dones (86%), segons les últimes dades (referència: Underdiagnosis of chronic obstructive pulmonary disease in women: quantification of the problem, determinants and proposed actions, via Pubmed).
L’espirometria és l’instrument fonamental en el diagnòstic de l’MPOC tot i que es troba infrautilitzada (referència: Screening for and early detection of chronic obstructive pulmonary disease, via PubMed). “Per millorar el diagnòstic hem d’implicar a tots els agents sanitaris i la farmàcia comunitària és una peça fonamental: realitza una gran labor en el camp de la prevenció de les malalties i en el seguiment de pacients crònics” explica Burgos, i afegeix: “la deshabituació tabàquica és el millor tractament per l’MPOC i existeix evidència científica que avala la incorporació i integració de les farmàcies en els programes de deshabituació, en cooperació amb els centres de atenció primària i d’atenció hospitalària”.
Actualment la farmàcia comunitària ja participa amb èxit en programes de detecció precoç de malalties com és el cas del càncer colorectal o l’VIH. A l’estudi pioner FarmaEPOC (més informació a l’article Airflow obstruction case finding in community-pharmacies: a novel strategy to reduce COPD underdiagnosis, via PubMed), una iniciativa del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), es va demostrar que els farmacèutics estan en contacte amb subjectes de risc de patir l’MPOC -en general són adults de mitjana edat, no estudiats- i també que la farmàcia comunitària és un bon sistema per fer la selecció i estudiar els pacients utilitzant un qüestionari i realitzant una espirometria de qualitat, si s’utilitzen les tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
En la seva intervenció a la jornada, Burgos també va destacar el potencial que té la farmàcia comunitària en el seguiment de malalts respiratoris crònics, ja que es tracta d’un servei que està molt estudiat a la bibliografia científica (referència via PubMed: The role of community pharmacists in screening and subsequent management of chronic respiratory diseases: a systematic review i Feasibility and effectiveness of an evidence-based asthma service in Australian community pharmacies: a pragmatic cluster randomized trial) sobretot en dues de les malalties cròniques més prevalents, l’asma i l’MPOC. Pel que fa a aquesta última, s’ha demostrat que la farmàcia comunitària pot incidir amb l’adherència al tractament, la tècnica inhalatòria, la vacunació antigripal i la deshabituació tabàquica. A la presentació es va considerar la necessitat de millorar els lligams entre la farmàcia comunitària i l’atenció primària i es va incidir en el paper de la farmàcia en el tractament de l’MPOC: pot ser un element de valor en el maneig ambulatori de les malalties respiratòries cròniques i en la lluita contra el seu infradiagnòstic. “És necessària la implantació de programes innovadors que puguin contribuir a l’automaneig de l’asma i l’EPOC incidint en malalts amb mal control de la seva malaltia” conclou Burgos (referència: The Role of Community Pharmacies in Respiratory Disease Control, via PubMed).
Pòster informatiu de les farmàcies que van participar a l’estudi FarmaEPOC realitzant espirometries
El farmacèutic és un professional format en l’àmbit de la promoció de la salut i de la prevenció de la malaltia, fet que l’implica directament en les intervencions de deshabituació tabàquica.
Cada final d’any les consultes per deixar de fumar es fan notar a les farmàcies. Més enllà de productes com els substitutius de nicotina (pegats, xiclets, etc.), les farmàcies de Barcelona ofereixen seguiment als usuaris que decideixin que ho volen deixar. Ho fan a través del Programa de Cessació Tabàquica del Col·legi.
Al nostre web de salut, Farmaceuticonline, podeu consultar el llistat de farmàcies que participen en aquest programa.
Potser també t’interessa:
Publicat un article sobre el paper de les farmàcies comunitàries en el control de les malalties respiratòries (Blog)
