Jornada per abordar el paper de les noves tecnologies en l’ús segur dels medicaments

En la conferència inaugural, Tino Martí, responsable de l’Àrea Internacional de la Fundació TicSalut, va explicar que avui en dia no és possible abordar la seguretat del pacient sense les tecnologies de la informació. La introducció de la tecnologia permet construir més processos, millors i diferents ja que no només incrementa la productivitat i la qualitat sinó que afavoreix igualment la innovació estructurada i la transformació dels processos. Així mateix, va destacar la importància de millorar l’aprofitament de la tecnologia dins l’àmbit social, com a eina de col·laboració multidisciplinària i amb el pacient. No obstant, tot i que l’error és humà, la tecnologia també pot fer mal en determinats processos com una identificació incorrecta del pacient, en processos on participen persones amb una manca de familiaritat amb les noves tecnologies, en seleccions de medicació per defecte en grups que tenen unes característiques especials (gent gran, baix pes), o bé la interrupció del flux de treball per un excessiu nombre d’alertes o avisos que puguin interrompre. Per acabar, va suggerir que cal estudiar amb més profunditat com analitzem l’impacte que tenen les noves tecnologies en matèria de seguretat de pacients atès que sovint, és molt difícil avaluar l’impacte que poden tenir determinats aspectes o accions que depenen de nombrosos factors.

A la primera taula de la jornada, “Estratègies preventives de seguretat en el circuit del medicament”, Arantxa Catalán, de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), considera, segons el seu parer, que vivim en una societat sobrediagnosticada i sobretractada, on els pacients polimedicats són més susceptibles de patir errors amb la medicació i, per això, calen estratègies que confereixin seguretat al sistema i ajudin a reduir la taxa d’aparició d’aquests errors. Va explicar que els pilars bàsic per minimitzar els errors són les eines electròniques, com les Guies Farmacoterapèutiques electròniques; les eines d’ajuda a la presa de decisions, com el Prefaseg o el Self-Audit; la conciliació de la medicació entre els diferents processos assistencials, i la revisió de la medicació.

Per la seva banda, Anna Farriols, del Servei de Farmàcia de l’Hospital Vall d’Hebron, i Mª Carmen Frias, del Servei de Farmàcia de la Corporació Sanitària del Parc Taulí de Sabadell, van destacar a la seva intervenció que els fàrmacs citostàtics són considerats medicaments d’alt risc, ja que un error de medicació amb algun d’ells pot comportar conseqüències molt greus per al pacient. Són fàrmacs d’estret marge terapèutic, amb els que cal individualitzar les dosis segons el pacient, presenten una elevada toxicitat, etc. Tot això fa imprescindibles els sistemes informatitzats i la tecnologia, per tal de garantir-ne un ús més segur. Van explicar també que aquests sistemes incorporen controls qualitatius que garanteixen que el fàrmac és l’indicat i controls quantitatius que garanteixen que la dosi és la que pertoca, i que poder garantir la traçabilitat dels processos permet detectar possibles errors en temps real i establir mesures de seguretat. La seva incorporació ha permès reduir els errors de medicació a taxes de al voltant d’un 0%.

A la segona taula, “Sistemes personalitzats de dosificació”, Mercè Barau, vocal del Col·legi, va destacar el paper que juga el farmacèutic comunitari en la millora de l’adherència a través d’una eina com són els sistemes personalitzats de dosificació (SPD), un servei que donen les farmàcies de Barcelona des de fa més de 10 anys. Un dels principals punts forts dels SPD a la farmàcia són la preparació correcta de la medicació i l’afavoriment de l’adherència al tractament i el seu ús racional així com el valor afegit que suposa el seguiment farmacoterapèutic per part del farmacèutic comunitari. Per contra, el seu principal punt feble són els recursos humans que s’aporten per realitzar aquests SPD. Per la seva banda banda, Aurèlia Garcia, farmacèutica comunitària i Marc Tarruell, director comercial d’HD Medi, van explicar que els robots de dispensació automàtica aporten una millora en la preparació i manipulació dels medicaments amb una dràstica reducció dels errors. No obstant, el fet que un robot et permeti preparar medicació per a un nombre molt més elevat de pacients pot anar en detriment de la capacitat de seguiment farmacoterapèutic d’aquests pacients. Considera que està en mans de cada oficina de farmàcia, i dels professionals que hi desenvolupen la seva pràctica diària, que destinin recursos i dedicació necessaris, per tal de mantenir la qualitat en l’atenció que reben els seus pacients. Per tancar la taula, Joan Antoni Schoenenberger, del Servei de Farmàcia de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, va remarcar que, en relació als sistemes de dispensació per dosi unitària, cal fer una revisió d’aquests sistemes de dosificació ja que no existeix un model ideal; cada institució hauria de fer el seu propi anàlisi, identificant quins processos aporten valor: identificar llavors quines són les tecnologies més adients especialment per millorar la seguretat i l’eficàcia i seguir un procés actiu d’avaluació continuada.

A la tercera i última taula de la jornada, “Experiències innovadores en la millora de la seguretat en la utilització dels medicaments”, moderada per Tomàs Casasín, Cap del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Viladecans i vocal d’Hospitals del Col·legi, Sergio Plata, resident de farmàcia del Complex Hospitalari d’Albacete i Alfredo Montero, resident de farmàcia de l’Hospital Nuestra Señora de Candelaria de Tenerife, van destacar que les xarxes socials disposen d’un elevat potencial i la tecnologia 2.0 permet arribar a molta més gent i de forma molt més àgil i immediata. La difusió de la informació no presenta fronteres, ni entre països ni entre àmbits professionals. Cada xarxa social pot oferir opcions diferents i cal saber quina és més indicada en cada cas i com traure-li el millor profit sent crucial la participació i implicació de tots els actors, incloses les autoritats sanitàries i la indústria farmacèutica.

Finalment, Enric Macarulla, del centre de simulació 4D Health, va presentarel projecte 4DHealth, una iniciativa que mitjançant la simulació en un entorn com el real, pretén millorar les competències tant dels professionals sanitaris com dels mateixos pacients/cuidadors, i alhora, se centra en establir barreres per tal de no es produeixin de nou els mateixos errors.És necessari que el professional pugui recrear situacions reals sense tenir el pacient davant, i en aquestes situacions s’observa que, sovint, estem més habituats a identificar els errors de tipus tècnic i no tant els errors no tècnics, és a dir, aquells que estan relacionats amb el factor humà (lideratge, empatia, suport als companys, etc.).