Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Com cada any, la primavera arriba acompanyada de l’al·lèrgia, una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva. N’hi ha relacionades amb el clima, la situació geogràfica o les condicions higièniques; i de diferents tipus: rinitis al·lèrgica, urticària, èczemes, etc. Acostumen a provocar-les factors com el pol·len, les partícules de la pols, les espores de les flors o dels fongs, determinats aliments, la goma de làtex, el verí dels insectes o, fins i tot, els medicaments.
No tothom pateix al·lèrgies. En general, les tenim quan ens exposem a les substàncies que generen l’al·lèrgia (al·lergògens) en un moment en què les defenses del cos estan baixes. I, de vegades, el sistema immunològic reacciona davant una falsa alarma.
Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb l’al·lergogen per primera vegada, el seu sistema immunològic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatre’l. Les persones que no són al·lèrgiques, en canvi, expulsen les partícules estranyes quan estan al coll, empassant-se la mucosa nasal o tossint-la.
La rinitis al·lèrgica, la més comuna
La rinitis al·lèrgica és una de les malalties al·lèrgiques més comunes; de fet, l’OMS la considera una de les sis malalties que més freqüentment afecten la població. Es tracta de la reacció al·lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al·lergògenes. N’hi ha de dos tipus, les estacionals (persones sensibles als pòl·lens de les plantes i a les espores de fongs i floridures) i les cròniques (causades pels àcars, pèls i cèl·lules de descamació dels animals domèstics, i espores de fongs).
Els principals símptomes de la rinitis al·lèrgica són els esternuts, la secreció nasal aquosa, la congestió nasal, la picor als ulls i llagrimeig, i la picor al nas i a la gola.
Els àcars són microorganismes de la família dels aràcnids que viuen als matalassos, als coixins o al mosaic de les cases. S’alimenten d’escames o cèl·lules mortes que desprèn la nostra pell. El que causa l’al·lèrgia són els seus excrements.
Els fongs són plantes microscòpiques que creixen a llocs humits. Són a la pols que s’acumula als objectes que han estat molt temps endreçats o tancats. Poden aparèixer com a petits punts blancs, verds o negres als aliments. Aquesta substància genera milers d’espores que contaminen l’aire i, en inhalar-les, produeixen l’al·lèrgia.
Prevenció, detecció i tractament
El mètode més comú per detectar una al·lèrgia són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a un al·lergogen de prova que s’injecta per via intradèrmica.
És molt difícil prevenir les al·lèrgies, tot i que hi ha algunes recomanacions, coma ara evitar els al·lergògens, evitar estar massa estona a l’aire lliure en èpoques de pol·linització, o evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.
Tanmateix, les al·lèrgies no tenen cura, tot i que se’n poden controlar els símptomes amb tractaments. En aquest sentit, el paper del farmacèutic és molt important a l’hora de resoldre consultes dels afectats.
Per a més informació consulta el web de salut del COFB.
Potser també t’interessa:
