Estàs aquí: Inici > Món col·legial > Incompliment terapèutic del pacient amb MPOC: què fem malament?

Incompliment terapèutic del pacient amb MPOC: què fem malament?

2 novembre 2015

Les malalties respiratòries representen al voltant del 6% de la despesa sanitària i més de la meitat d’aquesta és atribuïble a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Es calcula que el 9,1% de la població entre 40 i 80 anys pateix aquesta malaltia i un de cada cinc contactes hospitalaris per patologia respiratòria a Catalunya és per MPOC. En el tractament d’aquesta malaltia la via inhalada és l’elecció, però els sistemes d’inhalació només són efectius si són utilitzats correctament. Tanmateix, cal tenir en compte que no tots són apropiats per tots els pacients perquè en la selecció del dispositiu s’han de considerar les comorbiditats, la polimedicació, l’habilitat, l’estat cognitiu, l’aptitud i les preferències del pacient i/o cuidadors (malalts amb deteriorament cognitiu).

jornada-MPOC-octubre-global

jornada-MPOC-octubre-webinar

La sessió es va poder seguir per Webinar (retransmès en temps real per mitja d’internet)

L’adherència i el compliment terapèutic del tractament es poden veure afavorits per la simplificació del tractament i del sistema d’inhalació. L’educació i la instrucció als pacients són factors clau per obtenir els efectes òptims. Els professionals de la salut han de conèixer els diferents tractaments i els dispositius disponibles i és per aquest motiu que es va organitzar el curs “Incompliment terapèutic del pacient amb MPOC: què fem malament?”, que va acollir el COFB el 8 d’octubre, en què es va voler donar una visió global de l’estat actual del tractament i maneig del pacient amb MPOC, incidint sobretot en la teràpia inhalatòria.

Joan Juvanteny, metge de família i d’atenció comunitària, director EAP Via Barcino (ICS) i membre del grup de malalties de l’aparell respiratori de la CAMFiC, va descriure l’abordatge farmacològic d’aquesta patologia, explicant quina és l’estratègia actual a l’hora de seleccionar els tractaments segons les característiques del pacient i el grau d’evolució de la malaltia. No obstant, va deixar palès que un cop seleccionat el fàrmac o fàrmacs també és important tenir en compte el dispositiu inhalatori.

En aquest aspecte Jordi Giner, infermer del Departament de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, va mostrar que no només és el pacient el que pot tenir problemes en saber com utilitzar aquest dispositiu si no que hi han estudis que han observat una desconeixement important per part dels professionals sanitaris (farmacèutics, metges i infermeres) de com són i com s’utilitzen aquests dispositius.

Finalment Esther Amado, farmacèutica d’atenció primària, referent de l’Àrea del Medicament i Servei de Farmàcia de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat  (Institut Català de la Salut) i Mercè Barau, vocal del Col·legi, farmacèutica comunitària i responsable del grup de treball d’atenció farmacèutica del COFB i una de les coordinadores de la formació, van explicar com els farmacèutics poden contribuir en el correcte seguiment i maneig d’aquests pacients.

En el cas de l’atenció primària, el farmacèutic ajuda a donar a conèixer que ens diu l’evidència científica sobre el tractament de la MPOC, i com podem traslladar a la pràctica clínica diària aquests coneixements amb criteris de qualitat i seguretat. Pel que fa a la farmàcia comunitària, el farmacèutic contribueix en la detecció de problemes en el maneig de la medicació per part del pacient i participa en programes de salut que contribueixen en la millora del maneig del pacient amb MPOC, com per exemple en la deshabituació tabàquica o en programes de cribratge.

jornada-MPOC-roser-valles

Roser Vallès, farmacèutica

Després de les exposicions individuals va haver un espai de debat entre els ponents i els assistents on es van discutir temes relacionats amb la teràpia de la MPOC i el rol que pot jugar cada professional, metge, infermera i farmacèutics dels diferents nivells assistencials. Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB, i una de les coordinadores d’aquesta formació juntament amb Mercè Barau, resumeix les principals conclusions que va suscitar aquest debat amb els punts claus exposats a la jornada:

  • Es troba a faltar una comunicació i una relació més propera entre els professionals d’atenció primària i la farmàcia comunitària.
  • Per això falten encara desenvolupar circuits de coordinació i canals de comunicació establerts entre oficina de farmàcia i atenció primària.
  • Cal aplicar criteris de qualitat en el seguiment i avaluació de l’activitat assistencial de l’oficina de farmàcia i també potenciar més la seva aplicació en els altres col·lectius per incentivar la formació i millorar les competències professionals.
  • En definitiva és fonamental l’acreditació i l’avaluació de les competències professionals de cada col·lectiu (farmacèutic, metge i infermer) perquè els professionals ben formats i qualificats són els que poden ajudar millor als pacients en el maneig de les seves patologies i tractaments.

Amb la col·laboració de:

astrazeneca_logo

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt
Avís Legal