Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 10 de desembre el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), Diariofarma i Teva van organitzar el col·loqui “Les claus que afectaran la farmàcia”. Plantejat com un repàs a les iniciatives amb més gran impacte al sector, va comptar amb les intervencions de Jordi De Dalmases, president del COFB, Josep Torrent-Farnell, director de l’Àrea del Medicament del CatSalut, i Rafael Borrás, director de Relacions Institucionals de Teva. José María López Alemany, director de Diariofarma, va moderar la sessió.
En el marc del col·loqui, es van abordar alguns dels aspectes claus de present i futur de la farmàcia comunitària, com poden afectar els canvis i quines mesures es poden adoptar per afrontar-los.
Col·loqui “Les claus afectaran la farmàcia”, celebrat el passat 10 de desembre al COFB.
En concret, els 5 grans blocs en què es va estructurar la sessió van ser: verificació unitària i altres sistemes antifalsificació de medicaments, desproveïment de medicaments, serveis professionals farmacèutics assistencials, l’estat de les relacions amb altres professions sanitàries com la infermeria i els medicaments genèrics.
Verificació unitària i altres sistemes antifalsificació de medicaments
El primer tema abordat va girar al voltant dels canvis que implicarà l’entrada en vigor el 9 de febrer de 2019 de l’obligació de verificar l’autenticitat i absència de manipulació de cadascun dels medicaments dispensats. Qüestionat sobre el tema, Jordi de Dalmases entén que encara hi ha incògnites en molts aspectes, però que “aquest treball de verificació pel farmacèutic ha de ser neutre“. Si bé va comentar que no sabem com afectarà el temps de dedicació, “no hauríem de fer coses diferents”.
Per la seva banda, Torrent-Farnell va manifestar la seva preocupació pel fet que, en els dos mesos que falten per l’inici de la implantació de la norma, el Ministerio de Sanidad i el CGCOF siguin capaços de trobar un sistema “que sigui molt permeable i que les diferents tasques, si no fusionar, almenys sí que es puguin compartir en part o tot el recorregut”.
Desabastiments
Als darrers temps les farmàcies i, per tant, els pacients, estan patint un increment dels casos de desabastiments. Com a representant de la indústria, Rafael Borràs, enfoca la situació des del fet que “el medicament no és un recurs il·limitat”, ja que la seva producció “necessita temps i recursos”. Admet que alguns casos tenen el seu origen en la mateixa indústria, ja que moltes vegades és complicat fer una previsió de la producció, i remarca, com a part de la solució, el paper essencial que ha de tenir l’oficina de farmàcia, “a partir de la informació al pacient”, ja que “hi ha molts d’aquests medicaments que tenen substitució, i hi ha un element pedagògic del farmacèutic que ens pot ajudar”. En aquest sentit, va concloure que “hem de tornar a l’origen i donar valor al medicament, al professional i a la cadena de distribució”.
Rafael Borràs, director de Relacions Institucionals de Teva.
El president del COFB, per la seva part, va manifestar que “els desabastiments generen una inseguretat molt gran”, no només als pacients “sinó també en la feina diària del farmacèutic”. Dalmases va recordar que el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va ser pioner en idear un procediment per a controlar els desproveïments i que, avui dia, aquesta eina, en l’àmbit estatal, es diu CISMED, per tal d’evidenciar la manca d’abastiment. Va aprofitar per animar les farmàcies a incorporar-se al sistema, ja que “és el nostre altaveu, per tal de canviar la situació que estem vivint”.
Serveis Professionals Farmacèutics Assistencials (SPFA)
A través dels Serveis Professionals Farmacèutics Assistencials (SPFA) els farmacèutics contribueixen a millorar la salut de les persones fent, entre d’altres, tasques de cribratge i prevenció. En relació a aquesta qüestió, Jordi De Dalmases va afirmar que “hem de pensar que ningú està esperant què farà el farmacèutic. Som nosaltres els que intentem fer valdre la nostra professió. En segon lloc, la nostra localització en una xarxa perfectament capil·lar, distribuïda a tot el territori i la nostra capacitat per haver-nos organitzat en una xarxa de tecnologies de la informació és molt important i ens dóna un gran valor per oferir serveis sanitaris que ens facin créixer professionalment i ser més útils en la nostra tasca d’un objectiu compartit, que és millorar la salut de la població“.
El president del COFB va posar com a exemple el Programa de Detecció precoç del càncer de còlon i recte en què “farmàcies de Barcelona ciutat i Baix Llobregat van participar en una prova pilot per tal de demostrar l’eficiència del circuit”. “Vam aconseguir demostrar que –a través de la farmàcia- la participació del públic objectiu era molt més alta que per qualsevol altre sistema”.
Torrent-Farnell va posar èmfasi en el valor, el coneixement i les sinergies que suposen aquests serveis. “Reforcen els llaços entre el professional que atén a l’oficina de farmàcia i aquell que prescriu des de l’ambulatori. No podem renunciar en absolut a treballar aquesta sinergia, que ha d’estar per davant de tot. No pot ser que la farmàcia es vegi que dispensa medicaments de forma aïllada del Sistema Nacional de Salut“.
Sobre els SPFA, Borràs va destacar que la indústria pot tenir un paper important en la seva implementació, ja que “ha demostrat moltes vegades que recolza la cartera de serveis”.
Relacions amb altres professions sanitàries
En relació a les crítiques que infermeria ha llençat els últims mesos contra els serveis professionals farmacèutics (SPFA), tant Jordi De Dalmases com Josep Torrent-Farnell van assegurar que a Catalunya no s’espera que hi hagi cap conflicte amb els representats d’aquest col·lectiu. El president del COFB també va apuntar que el rol dels professionals de la salut ha canviat de manera substancial i que s’ha passat a una situació en què metges, infermers i farmacèutics treballen estretament i amb responsabilitats pròpies.
Jordi De Dalmases, president del COFB, en un moment del col·loqui.
“Simplement, parlant d’aquesta campanya ja estem fent el joc a algú que ha elaborat una estratègia d’enfrontament. No s’ha de fer del creixement professional una acció de robatori d’àrees d’altres professionals”, va explicar De Dalmases. Torrent-Farnell també va afirmar que “a Catalunya tant des del Col·legi d’Infermeres de Barcelona com des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya la posició és radicalment diferent de la que tenen altres col·lectius en l’àmbit de l’Estat espanyol. La disponibilitat del Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya i el d’Infermeres i Infermers és positiva a col·laborar, compartir sinergies i sumar“.
Medicaments genèrics
L’últim tema que es va abordar al col·loqui va ser el dels medicaments genèrics. En els darrers anys, el mercat de genèrics a les farmàcies s’ha vist congelat o, fins i tot, reduït. Aquesta situació, juntament amb el deteriorament dels preus que impulsa la legislació espanyola sobre genèrics, està suposant un problema per als laboratoris de genèrics.
Dins d’aquest bloc, Borràs va apuntar que “la situació dels genèrics a Espanya i Catalunya és dolenta. Fer innovació de qualitat, no és només pagar-la, sinó ajudar a invertir en innovació i que això sigui un catalitzador. Arriba un moment que el genèric no creix i no pot competir amb una marca que fa anys que és al cap del metge i del pacient. Demanem als farmacèutics que intentin donar genèrics i que malgrat que el pacient demani marques facin pedagogia”. I va afegir: “Espanya està en percentatge de genèrics entre 25 i 30 punts per sota de la resta d’Europa“. Per la seva banda, Torrent-Farnell va subratllar que la quota de genèrics a Catalunya és la més elevada de tot Espanya, amb un 53%.
El director de l’Àrea del Medicament del CatSalut també va exposar que “s’ha de mirar la situació dels genèrics des d’una foto molt més àmplia. Si al final després no hi ha una provisió de serveis, malament. Si després el servei que es pot proveir es trenca i hi ha un desproveïment i no s’explica, malament. Si al final s’acaba generant tota aquesta seqüència d’esdeveniments negatius, no s’entendria. Des de Catalunya defensem que no és cert que el genèric i el biosimilar són mesures de contenció de la despesa. Són aliats del SNS que permeten que la innovació entri i flueixi d’una forma natural en un sistema madur. Quan el sistema de salut no és madur és quan apareixen aquestes ruptures“.
Josep Torrent-Farnell, responsable de l’Àrea del Medicament del CatSalut.
De Dalmases va destacar que “el genèric va suposar la solució estructural per mantenir sostenible el sistema sanitari” però que “ara han canviat les regles del joc de forma unilateral, ja que no existeix prescripció per principi actiu i no és obligatori prescriure’l a igualtat de preu. Per tant, tornarem a èpoques anteriors. Els genèrics s’han de cuidar per part de l’Administració perquè són els que fan que el sistema sigui sostenible”.
Coorganitzat per:
Altres publicacions d’interès:
No he entès el que diu el director de l’àrea del medicament del Catsalut:
“s’ha de mirar la situació dels genèrics des d’una foto molt més àmplia. Si al final després no hi ha una provisió de serveis, malament. Si després el servei que es pot proveir es trenca i hi ha un desproveïment, malament. Si al final s’acaba generant tota aquesta seqüència d’esdeveniments negatius, no s’entendria. Des de Catalunya defensem que no és cert que el genèric i el biosimilar són mesures de contenció de la despesa. Quan el sistema de salut no és madur és quan apareixen aquestes ruptures“.
“Si al final desprès…….” després de què????
Si el genèrics i els biosimilars no son mesures de contenció de la despesa… que son????