Recentment va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) un curs de cinc sessions -celebrades el 29, 30 i 31 de gener, i el 5 i 6 de febrer- que portava per títol “Interaccions. Més enllà del medicament”.

La formació, adreçada a farmacèutics d’atenció primària i comunitaris, tenia l’objectiu de proporcionar la informació necessària per assessorar l’usuari i altres professionals sanitaris de les precaucions que cal adoptar quan hi ha un consum i una prescripció de productes a base de plantes medicinals, complements alimentosos i aliments, els possibles efectes adversos i les interaccions amb els fàrmacs. La coordinació va anar a càrrec de Josep Allué, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia del COFB; Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB i Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària.

Preguntes freqüents al voltant de les interaccions

Al llarg de les diverses sessions, es va donar resposta a preguntes com:

• Quines són les persones més vulnerables a les interaccions?
• Quin tipus d’interaccions aliments-medicaments hi ha?
• Quines són les interaccions medicamentoses més freqüents?
• Quines són les pautes d’administració conjunta de medicaments amb aliments, plantes medicinals o complements alimentosos?
• Com afecta l’activitat física a alguns medicaments?

Més enllà del medicament: quines interaccions hi ha?

L’equip docent del curs estava format per María José Alonso, farmacèutica especialista en farmàcia industrial i galènica, diplomada en fitoteràpia per la Universitat de Montpeller; Joan Carles Juárez i José Bruno Montoro, farmacètuics adjunts del Servei de Farmàcia de Vall d’Hebron i Anna Ramírez, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament del COFB.

Montoro va abordar les interaccions entre fàrmacs i activitat-física i va exposar que l’activitat física és “com si fos un fàrmac”, ja que augmenta la mitocondriogenesi, l’estrès oxidatiu, l’oxidació d’àcids grassos, la capacitat aeròbica, etc. que comportaran beneficis més enllà d’ajudar al control de pes, com la millora dels paràmetres cardiovasculars (ajuda a molts paràmetres metabòlics en el sistema cardiovascular-respiratori, millora el perfil lipídic, la tensió arterial…) i interacciona de forma bidireccional amb els fàrmacs. I, tot seguit, va intentar respondre la qüestió: “I si l’activitat física és com un fàrmac, com la dosifiquem?”. En aquest sentit, va referir-se a l’estudi The Physical Activity Guidelines for Americans (2018) publicat a The Journal of the American Medical Association.

D’altra banda, Juan Carlos Juárez va exposar la interacció fàrmacs-fàrmacs i va centrar-se en principis bàsics i bases de dades. També va fer referència a les poblacions de risc -amb especial èmfasi a la gent gran polimedicada- i als medicaments amb alt risc d’interaccions.

María José Alonso va destacar que una de les aportacions del curs va ser que es descobrís que no totes les interaccions són negatives i que en el cas de la fitoteràpia poden haver-hi interaccions positives que permeten la seva acció complementària amb certs tractaments convencionals.

Finalment, Anna Ramírez va destacar que “és molt important la formació i informació dels professionals sanitaris sobre les interaccions dels fàrmacs amb aliments i/o complements per evitar-ne l’aparició i poder detectar-les”. I va afegir: “Al llarg de la formació, es van descriure les interaccions més habituals en aquest àmbit i es van analitzar les de més rellevància clínica. Es va resoldre un cas d’interacció entre fàrmacs anticoagulants i un complement per a la degeneració macular amb grans quantitats de vitamina E“.

Altres publicacions d’interès:

• Avançant en el coneixement de la nutrició en l’àmbit de l’esport (Febrer 2019)
• Interaccions entre aliments i medicaments (Setembre 2018)
• El COFB crea una eina per consultar les interaccions de fàrmacs cardiovasculars amb aliments, complements i/o plantes medicinals (Abril 2018)
• Interaccions en la medicació: què són i com s’originen? (Abril 2017)