Recentment, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va acollir la conferència “El futur de la lluita contra la resistència als antibiòtics, el PRAN 2019-2021” en el marc de les “Trobades amb la Sanitat” que s’organitzen periòdicament. En aquesta ocasió, la ponent va ser María Jesús Lamas, directora de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios (AEMPS). Al llarg de la seva intervenció -introduïda pel president del COFB, Jordi de Dalmases-, Lamas va centrar-se en el Plan nacional frente a la resistencia de los antibióticos (PRAN) 2019-2021, que té per objectiu la reducció del consum  d’antibiòtics per frenar l’augment de la resistència i l’impacte en la salut de la població. D’altra banda, aprofitant la seva visita, la directora de l’AEMPS ens va concedir una entrevista, que recollim tot seguit.

Objectius del PRAN 2019-2021

Durant l’entrevista, Lamas va destacar que els objectius del PRAN 2019-2021 són els mateixos que els de l’anterior edició (2014-2018) i que impliquen disminuir les resistències als antimicrobians i, com a conseqüència d’això, “disminuir la mortalitat per infeccions per organismes multiresistents”.

També va recordar que  el PRAN 2019-2021 és continuista, consolida el que ja s’ha fet i s’incorporen nous temes que han sorgit amb el PRAN anterior. “Alguns dels aspectes que s’ampliaran estan relacionats amb la dispersió dels programes PROA (Programes d’Optimització d’Antimicrobians) que van començar localitzats als hospitals, però ara ja han sortit a Atenció Primària i la nostra intenció és que arribin també a residències sociosanitàries, ja que la gent gran institucionalitzada té un risc important d’infecció”.

Com a novetats del nou PRAN, va ressaltar la xarxa de laboratoris de suport perquè “és molt important tenir ben identificats els microorganismes multiresistents, els seus genotips, i poder fer un mapa epidemiològic que ens digui amb certesa quines són les soques que estan emergint. Coordinar aquesta xarxa i posar-la en funcionament perquè doni suport a la vigilància epidemiològica és una tasca per als pròxims anys”.

Resistència als antibiòtics: els professionals i la societat en són conscients?

Una altra de les qüestions abordades va ser si el treball fet fins al moment amb l’anterior PRAN ha estat útil a l’hora de conscienciar la societat i els agents al voltant del pla sobre el problema que suposa i pot suposar la resistència als antibiòtics. Segons la directora de l’AEMPS, “en els professionals no hi ha dubte que ha tingut impacte“. Pel que fa a la societat i als pacients, “segurament, no hi ha una resposta fàcil ni única ni determinant”.  Tot i això, va destacar que “l’Eurobaròmetre de 2018 ens diu que 1 de cada 3 persones continua pensant que la grip es pot curar amb un antibiòtic. Fa uns anys, però, ens deia que era 1 de cada 2. Aquest indicador quantitatiu ens pot fer veure que hi ha més sensibilització i coneixement del problema de l’ús dels antibiòtics en infeccions que no són bacterianes com és el cas de la grip”. No obstant això, Lamas vol ser prudent amb aquestes dades perquè “en diversos estudis es demostra que els programes dedicats especialment a sensibilització i canvi de comportament del ciutadà, si no van acompanyats d’altres mesures, no tenen èxit“.

El paper dels farmacèutics en relació al PRAN

Pel que fa al paper que el Plan nacional frente a la resistencia de los antibióticos (PRAN) atorga als farmacèutics, Lamas va posar com a exemples estudis fets amb la Sociedad Española de Farmacéuticos Comunitarios (SEFAC) que “ens indiquen com podem millorar” i “llocs on treballar”. També va posar damunt la taula el conveni signat amb el CGCOF “per treballar en sensibilització i educació, tant dirigida a la ciutadania com als farmacèutics”.  En aquest sentit va avançar que pròximament començarà “una formació de formadors dirigida a farmacèutics que treballin en Centres d’Informació del Medicament dels Col·legis de Farmacèutics, per tal que després puguin traslladar-ho a la resta de farmacèutics, augmentant la capacitació d’aquests professionals en la lluita contra les resistències”.

Reptes de futur de l’AEMPS

 A la part final de la conversa, la directora de l’AEMPS va parlar dels reptes de futur de l’AEMPS. Segons Lamas, “el repte ve donat pel que implica el desenvolupament i l’evolució dels medicaments i productes sanitaris, que és l’objecte de la nostra regulació i avaluació. El repte és científic, de coneixement i de capacitació. Hem d’entendre que en els pròxims anys ens enfrontarem a medicaments que s’han de regular i avaluar, completament nous“. Sobre els seus primers mesos al capdavant de l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios va apuntar que “el balanç és molt emocionant. No m’havia atrevit a somiar que pogués tenir aquesta responsabilitat i l’assumeixo amb molt de gust. Crec que has de tornar a la societat la confiança que han dipositat en tu. És un dels motius pels quals visito aquest Col·legi, crec que apropar les institucions a professionals i ciutadans és beneficiós per a tots”.

Altres publicacions d’interès:

• Iñaki Betolaza: “Actualment, però sobretot en el futur, els farmacèutics tindran un paper clau” (Víde entrevista) (Gener 2019)
• Boi Ruiz: “Hem d’integrar l’oficina de farmàcia com un element més de l’Atenció Primària (Vídeo entrevista) (Juliol 2018)
• “El farmacèutic és un agent important del sistema sanitari en l’atenció a la cronicitat [Entrevista al senador José Martínez Olmos] (Abril 2018)
• Primera de les “Trobades amb la Sanitat” del COFB: Presentació de “El futuro de la Sanidad en España” de José  Martínez Olmos (Gener 2018)