Molt per aportar

Jordi de Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

“Tenim molt per oferir, entre altres coses perquè configurem la xarxa assistencial més extensa i propera al ciutadà, una xarxa que a més està connectada gràcies a la implantació de la recepta electrònica”

Tots hem experimentat alguna vegada l’estranyesa que se sent quan et despertes en un lloc nou just abans de prendre la consciència suficient com per recordar per què estàs allà. Per un instant només saps que ha canviat l’escenari i el desconcert provoca que et costi reaccionar. Alguna cosa així ens ha passat en la farmàcia. Al món farmacèutic la universalització de la sanitat pública ha anat introduint canvis progressius per fer econòmicament viables les més altes expectatives marcades per a la salut i la sanitat dels nostres ciutadans. Sistemes de preus de referència, polítiques de genèrics, direcció per objectius també aplicats a la prescripció de fàrmacs i un llarg etcètera de mesures usades en tots els països del món desenvolupat.

A aquestes mesures introduïdes en l’última dècada s’uneix la crisi econòmica, que en el nostre cas ha provocat que a més haguéssim d’incloure entre les nostres preocupacions prioritàries una cosa tan bàsica com cobrar per la nostra feina. Però fins i tot quan tot això hagi passat, fins i tot quan recuperem la rutina del cobrament mensual sense necessitat de lluitar per això, comprovarem que el nostre entorn no és el mateix que quan ens va vèncer la son. De fet, ho sabem ja, no estem en el mateix lloc i cal despertar.

Una de les primeres preocupacions per abordar serà la sostenibilitat econòmica de la nostra activitat. A Espanya el preu mitjà de la recepta ha caigut més d’un 20 per cent en els últims tres anys, acompanyat d’una caiguda del nombre de receptes prescrites entorn del 10 per cent. Davant aquesta realitat és imprescindible reobrir els debats que iniciem en temps de menor urgència entorn dels models de retribució. Si els farmacèutics volem seguir tenint un rol sanitari en el nou escenari hem de plantejar-nos quin serà l’entorn econòmic que ens permetrà desenvolupar la nostra professió.

Una de les opcions contemplades és lligar la remuneració de forma mixta al cost del fàrmac per sostenir el circuit econòmic que transcorre en les nostres farmàcies i, d’altra banda, sufragant la gestió del coneixement que suposa la dispensació. Aquests sistemes mixtos s’estan provant en tot el nostre entorn, així és que aviat tindrem resultats per a l’anàlisi.

Però, més enllà del context econòmic, la nostra professió ha d’abordar un nou canvi de cicle. En termes de sanitat pública, fa uns anys la preocupació primordial era tenir una resposta per a les crisis agudes: un ictus, un edema, un infart de miocardi…; ara, algunes de les paraules més repetides en el debat són cronicitat i polimedicació. El focus està posat en la prevenció, en la promoció de la salut i en l’assistència a la cronicitat i els PRM que origina la polimedicació. I en aquests tres àmbits tenim molt per oferir, entre altres coses perquè configurem la xarxa assistencial més extensa i propera al ciutadà, una xarxa que a més està connectada gràcies a la implantació de la recepta electrònica i que configurarà una estructura d’alta utilitat i eficiència que haurem de rendibilitzar des del punt de vista sanitari i econòmic.

Tenim ja exemples clars d’èxit en les oportunitats que la sanitat i la salut pública ens oferiran: és el cas de programes com el de detecció precoç del càncer de còlon o el del seguiment farmacoterapèutic a crònics i polimedicats que s’estan duent a terme des de les farmàcies catalanes. Aquestes i altres iniciatives desenvolupades en la resta d’Espanya han demostrat ser útils per als pacients i cost-efectives pel SNS i són una mostra de la nostra inquietud com a col·lectiu de formar part del nou marc que es visualitza.

Per a aquells que ens trobem assumint responsabilitats en la professió, és important trobar la combinació idònia de les tres línies d’actuació marcades -la sostenibilitat econòmica, els nous rols i la nostra força com a xarxa assistencial-, per deixar als futurs farmacèutics un entorn d’exercici que se segueixi basant en un model planificat i pensat per respondre a la necessitats de la societat i que permeti la independència com fins ara, garantint que el que preval en les nostres farmàcies és sempre el criteri professional.

 

[Article publicat a Correo Farmacéutico, secció TRIBUNA (Setmana 10-16 març de 2014)]