Article de Guillermo Bagaria, vicetresorer i responsable d’Atenció Farmacèutica del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

El problema

Els bacteris resistents als antibiòtics estan proliferant, per moltes raons que, a més, en el món globalitzat en el qual vivim, poden estar interrelacionades entre elles. Algunes d’aquestes raons, potser les més rellevants, són:
• Ús preventiu per evitar infeccions en explotacions ramaderes i d’aviram.
• Món globalitzat amb circulació de persones, animals, bens materials… i bacteris
• Mal ús o abús dels antibiòtics en el tractament de patologies

Això fa que hi hagi una selecció positiva dels microorganismes resistents, és a dir, que, paradoxalment, l’ús inapropiat de l’antibiòtic fa que només els bacteris que desenvolupen resistències, sobrevisquin a l’antibiòtic que inicialment els volia eliminar. Quan apareixen patògens resistents a més d’un antibiòtic (denominats MDRO per les sigles en angles de Multi Drug Resistant Organism) tenim problemes d’eficàcia terapèutica i problemes de salut pública cada vegada més importants, fins al punt que comencem a entreveure escenaris propers en els quals l’arsenal terapèutic que avui dia coneixem contra les infeccions microbianes esdevingui ineficaç.

L’ús racional

Des de l’àmbit de la salut hi ha molts aspectes a considerar respecte a l’ús correcte dels antibiòtics. Diagnòstic i indicació encertats són tan cabdals com una prescripció i una dispensació correctes. Tots sabem que segons la llei del medicament 29/2006 cal recepta mèdica per dispensar qualsevol antibiòtic, sigui quina sigui la seva forma farmacèutica i sigui aquest d’ús humà o veterinari. És una mesura que es fonamenta en criteris de salut pública i d’ús racional i és la nostra responsabilitat professional, sanitària i social, complir amb aquesta norma, així com traslladar-li al pacient la importància de complir-la.

Els reptes de futur 

Per descomptat que el sistema no és perfecte i es donen en la pràctica diària moltes circumstàncies en les quals ens resulta complex complir la norma. Les prescripcions telefòniques, les pèrdues de medicament, les ampolles trencades, les prescripcions amb dades incompletes o en formats no oficials i la fortíssima pressió assistencial fa que de vegades no sigui fàcil prendre la decisió de quina hauria de ser la intervenció humana i professional més correcta. Treballem des dels organismes de representació del col·lectiu farmacèutic per promoure la recepta electrònica privada i l’establiment de protocols d’intervenció en símptomes menors que de forma consensuada amb el sistema sanitari, permetin una intervenció més àgil i resolutiva de determinats problemes de salut. Un exemple d’aquest potencial és el protocol de faringoamigdalitis o mal de gola en el que mitjançant un protocol d’intervenció i un streptotest el farmacèutic pot recollir tota l’evidència necessària per discernir si un mal de gola té origen bacterià o víric (disponible per la seva descàrrega la “Guia d’actuació farmacèutica en mal de gola” a la web de col·legiats del COFB).

 

Allò que podem fer avui

Què és el que ens demana la societat? Què pot fer el farmacèutic per garantir aquest ús racional del medicament? El primer de tot és promoure l’educació sanitària dels usuaris recordant que els antibiòtics només són útils per determinats tipus de microorganismes, els bacteris, i que moltes infeccions tenen altres agents causants per als quals l’antibiòtic no tan sols és inútil sinó que pot ser perjudicial o contraproduent. Insistir en la importància del diagnòstic i que allò que ens va anar bé una vegada no necessàriament pot ser el més adient avui, és al cap i a la fi, la tasca que ens demana la societat, vetllar per l’ús saludable dels medicaments.
Cal, doncs, exigir la recepta sempre, explicar que la seva demanda és garantia d’ús correcte del medicament i que té per objectiu dispensar el millor medicament disponible front determinat problema de salut.

Davant d’una prescripció, oferir informació individualitzada del medicament (IPM) en la dispensació de cada antibiòtic, tenint en compte que el farmacèutic és l’últim esgraó de la cadena assistencial, tot pacient que surt de la farmàcia ha de tenir ben clar respecte el medicament dispensat:
1. Identificació. Per qui és.
2. Indicació. Per què se li ha prescrit.
3. Posologia. Com s’ha de prendre.
4. Durada del tractament. Durant quant de temps s’ha de prendre.

I, per descomptat, traslladar als pacients que la millor manera de prevenir les infeccions és la prevenció primària de les mateixes amb rutines tan senzilles com protegir-se en esternudar, utilitzar mocadors d’un sol ús o com rentar-se les mans amb aigua i sabó o amb solucions hidroalcohòliques, per cert, com les que hem posat tots els farmacèutics de Catalunya al taulell de les farmàcies per prevenir la grip en la campanya de 2017-2018.

Així doncs que estem al final d’una era o no, és una pregunta que en certa mesura, també dependrà de la nostra intervenció professional.