Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El Servei de Deontologia i el Centre d’Informació del Medicament (CIM) del COFB responen
El farmacèutic ha de comprovar la identitat de la persona que retira medicaments que contenen substàncies estupefaents o psicotròpiques d’acord amb la normativa vigent.
Per aquest motiu, el farmacèutic ha de demanar, a qui retira la medicació, el DNI o el document assimilat en cas que es tracti de ciutadans estrangers.
Pel que fa a les dades sobre el pacient que han de constar en una recepta mèdica, d’acord amb el Reial Decret 1718/2010 de recepta mèdica i ordres de dispensació, aquestes són: nom i dos cognoms, data de naixement del pacient, el DNI o NIE en cas de receptes mèdiques d’assistència sanitària privada, o el CIP en el cas de les d’assistència pública. Aquestes dades les ha d’anotar el metge prescriptor.
Si es tracta de ciutadans estrangers, en cas d’assistència privada haurà de constar-hi el número de passaport. Si parlem d’assistència pública, haura d’aparèixer el codi assignat a la targeta sanitària europea o el certificat provisional substitutori o el número de passaport en el cas d’estrangers de països no comunitaris.
Contacte: Tel 93 244 07 10 / deontologia@cofb.cat
Com diu el dit “El país amb més lleis és el més corrupte”.
El diu que ens arribi una recepta escrita a mà amb totes les dades que ens/es demana la penjaré amb un marc i tot.
Per què totes aquesta normes no les aplica ningú?. De vegades no només falten les dades obligatòries, de vegades també “falten” les receptes obligatòries. No serìa hora d’actualitzar-se una mica i canviar una llei que no s’aplica?
Des de que el 21 de gener del 2013 va entrar en vigència la nova recepta mèdica privada que la farmàcia ha de custodiar durant tres mesos, la farmàcia constantment ha de demanar les dades als pacients i anotar les dades que falten a les receptes. És una interrupció constant. Els pacients es mostren perplexes davant d’aquest canvi, ja que no han rebut cap informació, no ha hagut cap campanya d’informació i conscienciació sobre el tema. Moltes clíniques privades continuen sense tenir el nou format de recepta o no inclouen les dades identificatives del pacient. Es continua receptant per via telefònica. Pot la farmàcia treballar amb aquest panorama? Per què no s’inicia una campanya informativa ben feta? Per què es pressiona tan a la figura del farmacèutic i altres figures queden exemptes de tota responsabilitat. Som els caps de turc d’aquesta mala organització. Sóc una farmacèutica jove. Tinc ganes de veure canvis, de poder exercir la meva professió de veritat. La farmàcia no és el lloc per a realitzar aquesta discussió sobre la necessitat de la recepta i de la identificació del pacient. El meu suggeriment pel Col•legi de Farmacèutics, és que en comptes de pressionar tant la figura del farmacèutic, també comenci a treballar per a informar bé al pacient i als metges. Un metge també té la obligació de saber que quan recepta ho ha de fer mitjançant una recepta ben complimentada. Fins que no es vagi resolent tot això, no ens enganyem, hi haurà farmàcies que de forma irregular continuaran donant els medicaments sense recepta o acceptant receptes incompletes, mal fetes, etc. Nosaltres ens trobem amb el problema real. Per exemple, veiem la dificultat o impossibilitat que representa per a molts pacients tornar al metge perquè els ha fet una recepta malament. Té sentit això? La recepta té un gran valor pel farmacèutic, cal que fem tots els esforços per aconseguir un entorn on puguem treballar amb normalitat.
Tant de bo, aquest comentari, no quedi oblidat i serveixi per impulsar una campanya d’informació i formació. Gràcies.
Assumeixo al 100% les paraules de la Teresa. Tant de bo les mesures es prenguessin de debò i no a mitges com sempre fem.
Totalmente de acuerdo con Teresa
Totalment d’acord, els farmacèutics ens movem en un incompliment constant de la norma, els que volem fer les coses ben fetes quedem fatal davant del client, tot plegat és molt hipòcrita.
Totalment d’acord amb la Teresa. Tant de bo li féssiu cas.
El meu suport als companys q reclamen un canvi de receptes, es demanen masses coses q son difícils de complir .
Quan el farmaceutic dispensa una recepta n’ha d’assumir la responsabilitat de si en resulta beneficiat el pacient. Fins que això no ho poguem assumir sempre haurem de cumplir escrupulosament la llei al peu de la lletra.
En resposta al seu comentari, és cert que el farmacèutic és el responsable de la correcta dispensació, igual que el metge ho és del diagnòstic i de la corresponent prescripció. Però és cert també que alguns medicaments per les seves característiques que es recullen en la documentació per registrar la seva autorització i posterior comercialització, i d’acord amb la normativa estatal i europea, requereixen presentar el DNI per a la seva dispensació.
El motiu de l’article, no va tant adreçat al farmacèutic que ja sap que ha de demanar el DNI per dispensar determinats medicaments, si no a l’usuari que es pot estranyar quan li demanen el DNI a la farmàcia.
El pacient veu com una intromissió en la seva privacitat que se li demani el DNI ,ja que totes les farmàcies no ho fan,i s’enfada amb la farmàcia que fa lo correcte.
No s’éntén tanta exigencia amb el DNI si el pacient queda perfectament identificat amb el CIP.
El Reial Decret 1718/2010 de recepta mèdica i ordres de dispensació és el que regula en l’article 15.7 les dades que s’han de recollir en el llibre receptari, concretament en el punt f) fa referència a les dades d’identificació del pacient. De fet, és cert que el CIP ja identifica els usuaris del CatSalut, però no passa, per exemple, amb la resta de pacients de Muface, ISFAS, MUGEJU o les receptes privades.