Hi ha plantes que han arrelat en l’imaginari col·lectiu com a objecte de veneració, sovint associades a cultes divins, i són motiu de reverència, admiració, atracció, misteri, avidesa i fins i tot terror. Aquest és el tema que ha tractat el cicle “Més que plantes: Les Plantes Sagrades”, que ha estat organitzat pel Col·legi conjuntament amb el Grup d’Innovació Docent de Botànica Aplicada a les Ciències Farmacèutiques (GIBAF) de la Universitat de Barcelona.
Les sessions del curs, coordinades per Maria José Alonso, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia, han perseguit dos objectius: d’una banda, il·lustrar l’ús de les plantes sagrades en diversos pobles i cultures d’àmbits geogràfics diferents; d’altra banda, fer una selecció de plantes amb propietats diferents.
Carles Benedí i Joan Simón, professors titulars de botànica de la UB, i Cèsar Blanché, catedràtic de botànica de la UB, han estat els encarregats de desvtellar els misteris que s’amaguen darrere les plantes escolllides per a la formació:
- Plantes enteògenes: el peyote
- La banya de sègol, dels misteris d’Elèusis a la terapèutica actual
- Solanàcies màgiques
- Fuga demonium