El passat 13 de juny, l’exconseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, va realitzar la conferència “Canviar de paradigma, un repte permanent en la gestió i la política sanitàries”, en el marc de les “Trobades amb la Sanitat” que se celebren periòdicament al Col·legi. Al llarg de la sessió, presentada pel president del COFB, Jordi De Dalmases, Ruiz va reflexionar al voltant de l’actual Sistema Nacional de Salut, que en els últims anys ha experimentat molts canvis causats per la gran demanda d’atenció rebuda per part dels usuaris i per la imparable digitalització. Ruiz va començar la seva intervenció agraint “als farmacèutics d’aquest país la seva resistència”, en referència a l’etapa dels impagaments.

Vells i nous paradigmes en l’àmbit sanitari

També va desglossar quins són “els vells paradigmes que continuen en el sistema sense desaparèixer i els nous paradigmes que no acaben d’aparèixer del tot i, per tant, no substitueixen els anteriors”. Va destacar alguns exemples de vells paradigmes que encara trobem avui dia: l’atenció paternalista del sistema sanitari amb el malalt; l’ensenyament divisional de les professions sanitàries; la creença que com més fem el sistema és millor; creure que la sostenibilitat del sistema només depèn dels diners que s’hi destinin o pensar que les polítiques de salut són un tema exclusiu de salut pública i no incorporar la perspectiva de salut en totes les polítiques del govern.

Un cop acabada la ponència de Ruiz, el president del COFB, Jordi De Dalmases, va cloure la sessió i va reivindicar que, en alguns casos, “no es pensa en els farmacèutics com un recurs”, sinó que són els mateixos professionals “els que hem de demostrar que servim per allò”.

Aprofitant la seva presència, l’exconseller de Salut ens va concedir una entrevista, que recollim tot seguit:

El Sistema Nacional de Salut

Durant l’entrevista, l’exconseller va afirmar que el Sistema Nacional de Salut té “una mala salut de ferro”. “Tenim un dels millors sistemes de salut europeus, tot i les seves mancances i això és perquè hi ha un esforç extraordinari del conjunt dels agents del sistema”, va apuntar. D’altra banda, també va reconèixer que el SNS té reptes pendents: “Cal començar a fer polítiques sanitàries noves i diferents. Hem fet polítiques sanitàries al segle XX que es basaven a tractar malalties i hem de fer polítiques sanitàries per detectar malalties“. Des del seu punt de vista, “tota la política sanitària requereix un reenfocament”. Tot i això, no es pot passar per alt “l’infrafinançament, una de les malalties cròniques del sistema”.

La necessitat d’un gir en les polítiques de salut

Al llarg de la conversa, Ruiz va concretar que el reenfocament de les polítiques sanitàries implica “que tots siguem conscients que les polítiques de salut no són només competència del ministeri del ram o de les conselleries del ram. Són responsabilitat de la resta del govern. Com diu l’OMS en el seu informe Health in All Policies, la salut està molt en altres polítiques”. Per exemple,  “les polítiques actives d’ocupació són polítiques de salut encara que no ho semblin”.

La digitalització i l’Administració sanitària

Preguntat per la imparable digitalització en l’àmbit sanitari, Ruiz va remarcar que “l’administració  no pot modificar ni els reglaments ni les lleis si no les modifica la política. Per tant, aquí tenim un repte important d’adaptació”. Segons ell, pel que fa a la innovació, “la societat i el sistema sanitari està innovant molt més des de la base, que la mateixa Administració, perquè hi ha una certa absència de consens polític en sanitat per poder abordar les reformes sanitàries”.

L’oficina de farmàcia, “extramurs del sistema sanitari”

“Els farmacèutics tenen un paper clau de proximitat i comunitari. Podrien fer moltes més coses si som capaços de fer les lleis que els permetin fer moltes més coses“, va explicar Ruiz durant l’entrevista. Segons ell, “l’oficina de farmàcia està extramurs del sistema sanitari i l’hauríem de posar dins. Per fer-ho, hem de canviar normes i hem d’integrar-la com un element afegit més a l’atenció primària”. I va afegir: “Aquest és un paper de futur que es donarà sí o sí, perquè la necessitat hi és”.

El paper comunitari dels farmacèutics

A la part final de conversa, l’exconseller de Salut va deixar clar que “si considerem que el farmacèutic és un agent més, ha de participar amb les mateixes regles de joc que els altres”. I va afirmar que “des del punt de vista social, el farmacèutic és un agent de confiança i quan algú té un problema de salut i el més proper que té és una farmàcia, hi va a intentar que li resolguin. Per tant, aquest element, que socialment és transcendental, és el que ha de justificar i legitimar que la farmàcia tingui un paper retribuït per la mateixa administració. Ara, per això, hem de canviar les normes”.

El futur de la farmàcia

Per concloure, segons Ruiz, “cada vegada, l’atenció a les persones és menys individualitzada i l’atenció sanitària té un component més pluridisciplinari“. Per tant, “el farmacèutic té un paper fonamental integrant-se en aquest equip multidisciplinari. Això ja ho hem superat a l’hospital, on el farmacèutic d’hospital ja forma part del sistema”.

Amb la col·laboració de:

 

 

Darreres entrevistes en vídeo publicades al Blog:

• Tertúlia d’actualitat: millorar la comunicació farmacèutic-pacient millora els resultats de salut (vídeo entrevista) (Març 2018)
• “El farmacèutic és un agent important del sistema sanitari en l’atenció a la cronicitat” [Entrevista al senador José Martínez Olmos] (Abril 2018)
• Posada al dia sobre el VIH: eines de cribratge, prevenció i tractament [Vídeo Entrevista] (Febrer 2018)
• Tertúlia d’actualitat: Cronobiologia, hora dels àpats i obesitat (Gener 2018)