Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat dimarts 21 de novembre va tenir lloc al COFB el curs “Practiquem amb les vacunes. Quan hem de vacunar i a qui” impartit per la Dra. Magda Campins, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Salvador Tous, farmacèutic comunitari, titular d’oficina de farmàcia a Barcelona. El moderador del curs va ser Guillermo Bagaria, vicetresorer del COFB i responsable d’Atenció Farmacèutica.
La importància de les vacunes i el paper del farmacèutic
Durant la seva intervenció, la Dra. Campins va referir-se al paper de la farmàcia comunitària en la immunització i va citar alguns estudis relacionats amb aquesta qüestió, que demostraven que els farmacèutics influeixen en les activitats d’immunització, independentment de la vacuna proporcionada i del seu rol (educador, facilitador o administrador).
La Dra. Magda Campins, Guillermo Bagaria i Salvador Tous en un moment de la sessió.
Segons els treballs presentats per Campins, els farmacèutics:
- es perceben com a professionals de la salut de confiança
- la conveniència i l’accessibilitat de les farmàcies contribueixen a augmentar la immunització dels pacients
- les llargues hores d’obertura de les farmàcies i la seva localització en zones urbanes també són factors facilitadors
En la mateixa línia, Bagaria va mostrar-se convençut del paper que poden desenvolupar els farmacèutics comunitaris en el camp de la vacunació i va exposar quatre grans responsabilitats:
- promoure la vacunació poblacional
- fer vigilància epidemiològica de la grip
- promoure la cobertura vacunal dels farmacèutics com a agents sanitaris
- preconitzar el rentat de mans
“Ens queda un gran recorregut per endavant i cal fer una important tasca de divulgació sanitària“, va afegir.
A continuació, la doctora Campins va exposar la importància de la vacunació a totes les edats i va fer referència a les vacunes pediàtriques sistemàtiques i les no sistemàtiques (meningococ i rotavirus); les vacunes de l’adolescent (vacunes sistemàtiques com la del VPH) i les vacunes de l’adult. Dins d’aquest últim grup, va fer referència a les vacunes sistemàtiques (grip i pneumococ), les vacunes no sistemàtiques (herpes zòster).
Consultes més freqüents a la farmàcia
La part final del curs va estar dedicada als aspectes pràctics per a la farmàcia en el camp de les vacunes. Tous va afirmar que “moltes vegades, des de la farmàcia, el que podem fer és una escolta activa sobre què li fa por de les vacunes a la persona que ens fa una consulta i, a partir d’aquí, desmuntar un per un els seus arguments“. Tot seguit, la doctora Campins va donar resposta a les consultes més freqüents que els farmacèutics solen rebre a la farmàcia, especialment per part de persones que tenen dubtes sobre la vacunació o que són antivacunes acèrrims.
El farmacèutic comunitari Salvador Tous en un moment de la seva presentació.
La vacunació talla realment la transmissió?
Davant d’aquesta qüestió, que moltes vegades es rep a la farmàcia, la Dra. Campins va destacar que “en diversos treballs diversos fets en centres sociosanitaris s’ha vist clarament que hi ha una reducció de mortalitat per totes les causes durant la temporada de grip en pacients institucionalitzats si el personal sanitari que els atén està vacunat“. “En aquests moments, tenim evidències clares en centres de crònics”, va afirmar. I Tous va afegir: “Tot ens fa pensar que té sentit que ens vacunem”.
El tiomersal
La doctora Campins va deixar clar que “en aquests moments, al nostre país, no hi ha cap vacuna que porti tiomersal“. Per tant, no tenen sentit les pors sobre si “les vacunes amb tiomersal poden alterar el desenvolupament neurològic dels nens”.
L’alumini
La Dra. Campins va explicar que l’alumini com a adjuvant de les vacunes s’utilitza des dels anys 40 i que hi ha vacunes que en porten, per exemple, tots els toxoides. No obstant això, va recalcar que “no s’ha demostrat que la quantitat que contenen les vacunes tingui cap efecte nociu. Les vacunes adjuvades amb alumini provoquen més reacció local, però res més”, va destacar.
Els antibiòtics
“Les vacunes que dins la seva composició porten algun antibiòtic com a conservant, lògicament, estan contraindicades a les persones que tinguin al·lèrgia als antibiòtics“, va explicar la Dra. Campins. Malgrat això, va deixar clar que “els antibiòtics que porten les vacunes són molt pocs” i que “l’única vacuna que estaria contraindicada per una persona que n’està prenent és la vacuna de la febre tifoide, perquè l’antibiòtic podria inactivar- la“.
La Dra. Magda Campins, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, durant la seva intervenció.
L’ou
“En aquests moments, les vacunes que estan fabricades amb ou són la vacuna de la grip, la vacuna de la febre groga i la triple vírica“, va exposar Campins. “Es pot posar la triple vírica a un nen al·lèrgic a l’ou, a excepció que hagi fet un xoc anafilàctic quan hagi menjat algun producte que en contingués, però això és raríssim”, va afirmar. D’altra banda, “actualment, es recomana vacunar de la grip -malgrat que la vacuna estigui fabricada amb ous embrionats- fins i tot a les persones al·lèrgiques a l’ou, excepte que hagi estat una al·lèrgia greu”. Sobre la vacuna de la febre groga, Campins va afirmar que “és l’única que està absolutament contraindicada en persones al·lèrgiques a l’ou, perquè la quantitat de proteïnes d’ou que porta és molt més alta”.
El làtex
Si una persona té al·lèrgia al làtex, “que n’hi hagi dins l’èmbol de la vacuna és de difícil solució. Hem de buscar alternatives a la vacuna o altres marques comercials que no en tinguin”, va afirmar Campins.
Mort sobtada del lactant
La doctora Campins va recordar que “als anys 60, s’havia associat la vacuna de la tos ferina a la mort sobtada del lactant“. Malgrat això, “estudis científics fets anys més tard als Estats Units o a Anglaterra han demostrat que no hi ha cap associació“.
La grip
Finalment, Campins va exposar que des de la farmàcia convé recordar que “la vacuna de la grip només evita infeccions per virus influenza“ i que, per tant, qui se l’hagi posat pot agafar un refredat, ja que aquest “està produït per rinovirus, adenovirus, virus parainfluenza…”.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
