Descobrim l’acromegàlia: actualització i el paper del farmacèutic

6 març 2019

Recentment, s’ha celebrat a la seu del Col·legi la conferència “Descobrim l’acromegàlia“. L’objectiu de la xerrada ha estat informar el farmacèutic sobre aquesta patologia, els tipus de tractaments existents, les mesures de control, així com la relació entre el pacient, l’endocrí i el farmacèutic com a professional sanitari.

Un moment de la conferència “Descobrim l’acromegàlia”.

Descobrim l’acromegàlia

Encara que sigui una malaltia poc freqüent, a Espanya es calcula que hi ha aproximadament 3.000 persones amb acromegàlia. La conferència, introduïda per Aina Surroca, vocal de la Junta de Govern i responsable de la Comissió Delegada de Formació Continuada, ha estat plantejada amb la finalitat de fer un repàs de la fisiopatologia i dels tractaments d’elecció, com també en les contraindicacions, efectes adversos, pautes i ús correcte dels dispositius utilitzats en els diferents tractaments.

Què és l’acromegàlia?

En paraules de l’Asociación Española de Afectados por Acromegalia, és una malaltia endocrina, caracteritzada per un excés de secreció persistent de l’hormona del creixement (GH), que genera un engrandiment gradual de diferents teixits i òrgans al llarg dels anys.
En la majoria dels casos l’excés de GH és provocat per un adenoma (tumor benigne) situat en la hipòfisi, una petita glàndula que tenim en la base del crani, i que regula un gran nombre d’hormones en el nostre organisme.

La presentació va anar a càrrec de la doctora Betina Biagetti, adjunta del Servei d’Endocrinologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Biagetti va basar la seva intervenció en aspectes sobre l’actualització en l’acromegàlia i el paper del farmacèutic, com a professional sanitari, en el procés de control i avaluació de la patologia.

La doctora Betina Biagetti va ser la ponent de la conferència “Descobrim l’acromegàlia”.

Inicialment va posar en context la malaltia i els símptomes i alteracions més visibles. També va posar de manifest les dificultats existents a l’hora de realitzar un diagnòstic precoç. Va continuar fent un repàs de les estratègies de tractaments actualment disponibles enumerant la cirurgia, la radioteràpia i l’abordatge farmacològic. La doctora va plantejar possibles solucions i millores, pel que fa al control de la patologia, apostant per una relació més col·laborativa entre el pacient, l’endocrí i el farmacèutic. Aquesta col·laboració “permetria una millora en l’inici, l’adherència i la persistència del tractament de l’acromegàlia“, va apuntar. Per finalitzar, va explicar diversos dispositius empleats en els tractaments, les seves característiques i el seu maneig.

El paper del farmacèutic

Biagetti va destacar el paper clau del farmacèutic en l’inici i en el seguiment de la patologia perquè pot ensenyar als pacients com utilitzar els dispositius del tractament, així com resoldre possibles dubtes sobre aquest. Així mateix va posar en relleu la seva tasca en la conscienciació als pacients sobre la seva malaltia, i d’altres patologies associades, com per exemple la diabetis i el consegüent control de la glucèmia. En aquest sentit, també va recordar la importància a l’hora de fomentar l’adherència com del monitoratge dels diferents indicadors relacionats.