El passat 16 de juny el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va acollir una nova edició de les tertúlies d’actualitat sota el títol “Com seran els fàrmacs del futur?”. La conferència va anar a càrrec de Rafael Maldonado, investigador i catedràtic del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Aina Surroca, secretària de la Junta de Govern del COFB i responsable de la Comissió Delegada de Formació, va moderar la sessió.
L’objectiu d’aquesta tertúlia va ser conèixer més sobre l’evolució i funcionament de nous fàrmacs biològics com els anticossos monoclonals o les teràpies basades en ARN.
Quins avantatges ofereixen els fàrmacs biològics?
Per començar, Maldonado va resumir les tendències dels medicaments del futur en tres idees clau: més precisos, més eficaços i amb menys efectes secundaris. I segons el seu criteri “aquest futur ja ha començat” destacant que “actualment s’està avançant cap a uns fàrmacs totalment diferents del que hem vist i hem tingut fins ara”. Respecte al que tothom coneix com a fàrmacs tradicionals, que ens han permès tractar durant anys una gran quantitat de malalties, l’investigador va assenyalar que “ara han arribat per quedar-se, i amb unes enormes perspectives de futur, fàrmacs biològics com els anticossos monoclonals o els portadors d’ARN”
Amb relació als beneficis i avantatges dels anticossos monoclonals, va explicar que “són uns fàrmacs que no tenen metabòlits tòxics, tenen una farmacocinètica ideal per a la prevenció de malalties cròniques, no hi ha toxicitat fora de la diana, i la tolerabilitat general acostuma a ser bona“.
En quant als avantatges de la teràpia ARN són “la major selecció de dianes no susceptibles als efectes farmacològics, la producció ràpida del fàrmac, l’efecte a llarg termini, la utilitat per malalties poc comunes i el nul risc de genotoxicitat“. Malgrat la seva gran presència actual arran l’emergència sanitària de la COVID-19, va aclarir que “el descobriment d’aquest tipus de teràpia no és novetat. El descobriment de l’ARN missatger remunta a l’any 1960 i el primer fàrmac basat en ARN va ser aprovat l’any 1998“.
Els fàrmacs biològics fora de la farmàcia hospitalària
Maldonado va compartir que “personalment no veig viable que el circuit d’aquests fàrmacs només es dugui a terme a través de la farmàcia hospitalària, ja que aquesta té un gran volum de feina”. Per tant, “en algun moment s’haurà de donar protagonisme a la farmàcia no hospitalària. Independentment de qui porti el control, aquests fàrmacs han d’arribar al conjunt de la població”. En la seva opinió “la farmàcia comunitària està perfectament capacitada per realitzar aquest control, propiciant, a més, que aquests fàrmacs siguin més accessibles pels ciutadans”.
Els fàrmacs biològics al mercat actual
Descobrir i desenvolupar fàrmacs vol dir seguir processos llargs. Normalment, transcorren de deu a quinze anys entre que comença la investigació i el llançament al mercat del medicament, més els sis i vuit anys que passen entre els assaigs clínics de fase I i el llançament.
El Dr. Maldonado va indicar que dels 10 fàrmacs més venuts en tot el món durant l’any 2021, 6 són fàrmacs biològics. Comirnaty i Spikevax basats en ARNm, i Humira, Keytruda, Stelara i Opdivo anticossos monoclonals.
Altres publicacions d’interès: