Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
A finals de gener, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la XVII edició de la formació “Actuació farmacèutica en la nutrició artificial”, conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), la coordinació del Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya i amb el patrocini de Baxter, B. Braun, Persan Farma i Vegenat.
La formació va ser impartida per cinc farmacèutics adjunts de diferents centres hospitalaris: Montserrat Colls de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Elisabet Leiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Eduardo Clot de l’Hospital de neurorehabilitació de l’Institut Guttmann, Miquel Villaronga de l’Hospital Sant Joan de Déu, Jan Thomas De Pourcq de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i María Nevot de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. Un any més, el Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya va coordinar les jornades dirigides als farmacèutics hospitalaris.
Els objectius de la formació van ser ampliar els coneixements dels farmacèutics i proporcionar habilitats per fer intervencions farmacèutiques a l’hora de tractar pacients sotmesos a nutrició artificial. Per fer-ho, es van realitzar tres jornades els dies 23, 25 i 30 de gener.
Requisits de micronutrients en nutrició clínica
La primera jornada es va centrar, en primer lloc, en els requisits de micronutrients en nutrició clínica. La farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Montserrat Colls, va comentar quines són les característiques i els requisits dels micronutrients: que engloben les vitamines, les hidrosolubles i les liposolubles, i dels oligoelements. La farmacèutica va ressaltar “que és molt important la ingesta adequada dels micronutrients, en petites quantitats per assegurar el correcte funcionament de l’organisme”, ja que tenen funcions molt importants en l’organisme perquè “actuen com a cofactors d’enzims, coenzims, regulació de la transcripció de l’ADN i com a antioxidants”.
També va explicar quin és el tractament si es produeix una deficiència, quins fàrmacs poden estar associats, els pacients que poden tenir risc de dèficit, que poden ser pacients crítics i amb altres tipus de patologies. Durant la ponència també va parlar sobre la nutrició enteral i parenteral, la síndrome de refeeding, la inflació i com afecta en els micronutrients i va compartir alguns problemes que es troben en la pràctica diària.
Càlcul de requisits nutricionals en pesos extrems
En segon lloc, els farmacèutics hospitalaris van formar-se en el càlcul de requisits nutricionals en pesos extrems. La farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Elisabet Leiva, va detallar l’esquema general sobre la composició corporal.
Va recalcar la importància de la valoració nutricional, que “ens proporcionarà informació sobre l’estat nutricional i la capacitat funcional que té el cos humà, que és molt rellevant en els pacients amb pesos molt extrems”. A banda, la farmacèutica va centrar la seva exposició en el pacient obès i en el pacient amb baix pes.
Nutrició en el pacient neurològic
El farmacèutic adjunt de l’Hospital de neurorehabilitació de l’Institut Guttmann, Eduardo Clot, va iniciar la segona jornada exposant quin és el paper de la nutrició en el pacient neurològic. Clot va comentar que “en pensar en nutrició clínica o artificial, sovint oblidem el pacient neurològic, que té unes característiques pròpies i diferencials que cal tenir en compte en l’abordatge nutricional”.
El farmacèutic va destacar que “el pacient neurològic és un pacient que es consumeix ràpidament”, que “sempre calen requisits superiors als que es calcularien mitjançant fórmules predictives” i que “les diselectrolitèmies, especialment la hiponatrèmia, són freqüents”.
El paper de les dietes cetogèniques
Seguidament, el ponent Miquel Villaronga de l’Hospital Sant Joan de Déu va abordar el paper de les dietes cetogèniques, que es tracta d’un tipus de “dieta rica en greixos, pobre en hidrats de carboni i amb una mínima quantitat de proteïnes”.
El farmacèutic va resumir el paper que tenen aquestes dietes, així com l’origen, les tipologies (DC clàssica, DC-MCT, Dieta Atkins modificada, Dieta baix índex glucèmic), les indicacions, les contradiccions i una pràctica. Per acabar la seva ponència va compartir amb els assistents un cas clínic.
Estabilitat, compatibilitat i altres consultes relacionades amb l’elaboració i administració de la nutrició parenteral
La tercera jornada de formació, la va iniciar el farmacèutic Jan Thomas De Pourcq que va parlar sobre l’estabilitat, compatibilitat i altres consultes relacionades amb l’elaboració i administració de la nutrició parenteral. De Pourcq va introduir la sessió explicant per què és important el paper del farmacèutic en la nutrició parenteral, que “és qui ha d’assegurar que sigui segura, estable i compatible amb la medicació que s’administri”. I va afegir que “és d’elevada complexitat perquè hi ha múltiples factors: els electròlits, les emulsions lipídiques, la glucosa, els aminoàcids, les vitamines, els oligoelements i també poden intervenir els fàrmacs”.
Al llarg de la seva ponència, Jan Thomas va repassar els mètodes de determinació d’estabilitat, la influència dels macronutrients, dels micronutrients i dels factors externs, l’administració de la nutrició parenteral, la caducitat i la compatibilitat amb fàrmacs.
Nutrició parenteral en l’embaràs
Per tancar la formació, la farmacèutica Maria Nevot es va centrar en la nutrició parenteral en l’embaràs. Nevot va destacar la relació que hi ha entre la nutrició materna i l’evolució fetal i que la despesa calòrica de l’embaràs “no es distribueix per igual al llarg del període gestacional”.
Durant la sessió, va repassar les patologies que afecten en la ingesta i l’absorció de nutrients que poden causar dèficits i, finalment, va presentar un cas clínic.
Formació específica sobre nutrició artificial per a tècnics de farmàcia hospitalària
El passat 1 de febrer, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i la coordinació del Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya, van realitzar una formació específica sobre “Nutrició artificial per a tècnics de farmàcia hospitalària”. Els ponents encarregats de dur a terme la sessió van ser les farmacèutiques adjuntes Laura Val, de l’Hospital Universitari General de Catalunya, i Ana Puebla, de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi.
Els objectius de la formació van ser habilitar els participants en els aspectes clínics de la nutrició parenteral en nounats i els protocols de preparació i entendre els conceptes bàsics de la nutrició enteral.
La farmacèutica hospitalària, Laura Val, va iniciar la seva ponència introduint alguns conceptes bàsics de classificació dels nadons segons si són nounats, l’edat gestacional o el pes. Val va especificar que és indicat administrar nutrició parenteral en nadons prematurs (RNPT) “en vies metabòliques immadures, en demandes nutricionals incrementades, en estats mèdics/quirúrgiques que alterin els requisits i l’absorció de nutrients i en reserves nutricionals limitades”. A més a més, la farmacèutica va repassar l’accés vascular per administrar nutrició parenteral, la composició d’aquest tipus de nutrició i les complicacions.
La segona part de la formació va anar a càrrec de la farmacèutica, Ana Puebla, que va exposar els conceptes bàsics de la nutrició enteral, que s’administra via digestiva, i que té alguns avantatges respecte a la parenteral: “és més fisiològica i senzilla, té menys complicacions i de menys gravetat, s’eviten els efectes secundaris a la falta d’utilització de l’aparell gastrointestinal, ofereix més autonomia i el cost és més baix”. Puebla va detallar les vies d’accés al tracte digestiu, les fórmules de nutrició enteral que existeixen i les dosis a pautar, els mètodes d’administració a utilitzar i les complicacions que poden derivar-se.
Activitats coordinades per:
Activitats organitzades conjuntament amb:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
