El passat 27 de febrer el COFB va acollir una nova tertúlia d’actualitat, titulada “Saps què és la PrEP?”, a càrrec de la Dra. Julia del Amo –directora del Pla Nacional sobre la Sida del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social i professora de recerca del Centro Nacional de Epidemiología del Insituto de Salud Carlos III- i el Dr. Vicente Descalzo, metge internista especialitzat en VIH i ITS del centre de salut comunitària BCN PrEP·Point i de la Fundació Lluita contra la SIDA.

Després de la conferència, la Dra. Del Amo ens va concedir una entrevista, que recollim tot seguit:

Pla Nacional sobre la Sida

Durant la conversa, la doctora va exposar les línies d’actuació de la Secretaria del Pla Nacional sobre la Sida: “disminuir el nombre de noves infeccions per VIH, millorar el diagnòstic precoç de les persones que estan infectades i que no ho saben, vincular aquestes persones al tractament antirretroviral, millorar la seva adherència i la seva qualitat de vida”.

I també va afirmar que “hi ha un objectiu transversal relacionat amb la resposta davant de l’estigma i la discriminació de les persones que viuen amb VIH“. És en aquest punt, on Del Amo va destacar “el Pacte Social per la No Discriminació i la Igualtat de tracte associada al VIH“. Tot plegat per aconseguir “els objectius que té l’OMS, l’estratègia 90-90-90“. És a dir, “diagnosticar el 90% de les persones que viuen amb VIH, tractar el 90% de les diagnosticades i aconseguir que el 90% de les tractades suprimeixin la seva càrrega viral de cara l’any 2020”.

Els farmacèutics comunitaris i la detecció precoç del VIH

Pel que fa a la detecció precoç del VIH, la doctora va exposar que els farmacèutics comunitaris tenen un paper fonamental. “En aquests moments, el diagnòstic del VIH dins de les oficines de farmàcia i la venda de l’autotest -la compra dels kits per al diagnòstic del VIH- és fonamental. En aquest sentit, els farmacèutics comunitaris són un altre perfil de sanitaris essencials en la resposta davant del VIH“.

Profilaxi preexposició (PrEP)

Pel que fa a la PrEP, la doctora va exposar que “a més d’intervenir sobre la gent infectada per VIH, s’ha d’intervenir en gent no infectada i la profilaxi preexposició és una eina addicional“. “Des de la Secretaria del Pla Nacional sobre la Sida, el nostre paper és l’impuls a la implementació. Des de fa 5 mesos que estem treballant incansablement en aquest tema. Som un òrgan que disminueix la possible heterogeneïtat de les intervencions al territori”.

Models d’implementació de la PrEP

Segons la doctora, “el model on mirar-se, sense cap mena de dubte, és França. L’any 2016 es va autoritzar la incorporació de la profilaxi preexposició al sistema públic de salut i, en aquest moment, hi ha prop de 10.000 persones prenent profilaxi preexposició“.

“A França s’han proposat diversos models. Un basat en les clíniques de VIH dels hospitals, un altre basat en els centres d’infeccions de transmissió sexual i situacions mixtes -en què la primera prescripció es fa des de la consulta de VIH i després es deriva a una clínica d’infeccions de transmissió sexual on continuen les prescripcions de fàrmacs i on es dóna suport en les altres intervencions que acompanyen la PrEP”, va detallar.

Per ella, “la PrEP no és només prendre dos antiretrovirals. És una intervenció més complexa i més ambiciosa en reducció de dany (en reducció de risc d’infeccions de transmissió sexual, en maximització de l’ús del preservatiu – la PrEP prevé el VIH, però no la sífilis o la gonorrea-, en cribratge d’altres ITS, en reducció de danys en consum de drogues fonamentalment vinculades al sexe -ChemSex-)”. Aquest seguiment, segons va assenyalar, a França ja es fa en clíniques d’ITS i també en Centres d’Atenció Primària.

El cas de l’Estat espanyol

Pel que fa a la implementació de la PrEP a l’Estat espanyol, la doctora va posar de manifest que “és competència de cada Comunitat Autònoma” i va destacar els documents de consens de Gesida o del mateix Ministeri. I va afegir: “La necessitat de profilaxi preexposició afecta grans nuclis urbans, que és on hem de preocupar-nos realment per la seva implementació”. En definitiva, segons Del Amo, “com implementar-la dependrà molt de cada context”.

El paper de la farmàcia comunitària

“En aquest moment, els fàrmacs antirretrovirals a Espanya són de prescripció exclusivament en farmàcia hospitalària, per la nostra trajectòria”, va exposar Del Amo. “Treure’ls a la farmàcia comunitària facilitaria la proximitat amb l’usuari. L’hospital és un recurs molt car per una cosa que podem estar deslocalitzant i apropant al lloc de l’usuari”.

Altres publicacions d’interès:

• El paper de la farmàcia en l’ictus. Nova tertúlia d’actualitat al COFB (Novembre 2018) 
• “Molts celíacs no tenen símptomes. La identificació de la malaltia celíaca amb simptomatologia és un error”. Dr. Vicente Varea, especialista en gastroenterologia pediàtrica (Maig 2018)
• Posada al dia sobre el VIH: eines de cribratge, prevenció i tractament [Vídeo Entrevista] (Febrer 2018)
• Tertúlia d’actualitat: cronobiologia, hora dels àpats i obesitat (Vídeo entrevista) (Gener 2018)