“La farmàcia serà el que nosaltres volem que sigui”

1966. L’any en què es va llençar la sonda soviètica “Lunik 13” a la Lluna i van arribar a Espanya les primeres notícies d’un moviment juvenil de pacifistes que provenia de Califòrnia, els hippies. L’any en què farmacèutics com Josep Cabanas encetaven la seva vida col·legial, una trajectòria de dedicació a una professió, la de ser farmacèutic. “Era l’època de la facultat, eren els feliços 60, era una persona molt diferent de l’actual. Època dels Beatles, de la conquesta de la Lluna, de l’assassinat del Kennedy, les inundacions de Terrassa… molts érem feliços, anàvem amb el bus 7 a la facultat, hi havia els tramvies. Ens ho passàvem bé. Quan vam acabar la carrera, tenia altres projectes però en morir el meu oncle em vaig haver de col·legiar de seguida per fer-me càrrec de la regència de la seva farmàcia. Llavors ja vaig començar el meu periple a la professió. De la farmàcia, vaig passar a la indústria fins fa quinze anys, que he tornat a la farmàcia i actualment és el que em dóna vida”. Cabanas, titular d’una farmàcia a Sant Boi de Llobregat, és un dels tres farmacèutics homenatjats amb 50 anys amb qui vam compartir una estona abans de rebre les insígnies d’or a la Diada del Farmacèutic de 2015 També, però, vam comptar amb el testimoni d’altres tres farmacèutics homenatjats les insígnies de plata pel quart de segle de col·legiació. Tots ells ens donen una pinzellada de la professió, de fa 50 anys, de fa 25 i de la seva visió actual.

“El 1991, fa 25 anys, recordo una farmàcia molt diferent. Encara vaig trobar gometes amb els tiquets enganxats en els productes, vaig començar a informatitzar la farmàcia –els meus pares em van dir que això ja ho faria jo-, vaig començar a assentar el que seria el dia de demà a la farmàcia, ja que aleshores era una farmàcia molt ‘tercermundista’ en aquest sentit. A poc a poc vaig anar introduint el que jo creia que havia de ser la farmàcia, una cosa molt més professional i empresarial” explica Jordi de Bolós, l’únic noi entre cinc germanes que podia mantenir el cognom de la família en l’àmbit de la farmàcia. “Tinc setze generacions en via directe de pare a fill de farmacèutics, per tant la pressió que tenia era enorme. Em vaig decantar per Farmàcia i em vaig posar en un lloc complicat, sobretot si vens de lletres pures”. Treballa a la farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas) de Barcelona.

Tant anys dedicats a la farmàcia deixen lloc a moltes anècdotes. “Recordo que a la farmàcia s’havien venut la tira de preservatius, però a mi no m’havien demanat ni un, anaven als auxiliars nois, mai em van demanar cap” explica M. Pilar Barba, farmacèutica ja jubilada que va dedicar tota la seva vida a una farmàcia de Santa Coloma de Gramenet. També, darrere del taulell de la farmàcia, M. Núria Bravo, farmacèutica del barri d’Horta-Guinardó de Barcelona, feia anys un parell de dies abans de la Diada i ens explicava que un grup de usuàries habituals de la farmàcia li van portar un pastís amb una nina que la representava: “denota que s’han recordat de tu i que ho han fet amb carinyo. Tu saps què és que vinguin i fer germanor? És un reconeixement a la teva tasca diària, et fan sentir persona i professional”. Per aquesta farmacèutica, la professió “ha respost a les expectatives que tenia. He treballat a oficina de farmàcia, he passat per la distribució i ara tinc la meva farmàcia. És molt satisfactori. Crec que he encertat, amb els dies bons i els que no ho són tant, per mi ha estat molt positiu”.

De l’àmbit de la inspecció, l’experiència de la farmacèutica M. Antonieta Garrote, també homenatjada amb 25 anys de col·legiació: “al meu àmbit les anècdotes potser no són de caràcter tan personal, però també n’he tingut. En inspecció, jo he estat molt temps en control de frontera i tens molts tractes amb particulars, i a vegades són desagradables perquè et posen pegues, i altres són graciosos, perquè t’intenten colar qualsevol cosa i amb els motius més rocambolescos. Recordo una noia que volia uns xampús per cavalls perquè pel seu cabell era fantàstic, i ens va ensenyar el cabell i ballava perquè veiéssim com es movia el cabell, o uns xinesos que portaven un miler de preservatius de coloraines i et deien que eren per ús propi. Altres no són tan agradables, és el cas de gent que està desesperada i busquen alternatives fora i els hi has de dir que no, perquè sempre ha de prevaldre la seguretat en la cadena de subministrament del medicament, has de garantir que el pacient estigui emparat per un medicament eficaç i segur, però quan estàs desesperat et pots aferrar a qualsevol cosa, i és dur, tot i que ho estàs fent per ells”.

Les experiències d’aquests i d’altres farmacèutics estan ajudant a construir el futur de la professió. “Abans et limitaves a donar les medicines, ara els pacients volen que els hi expliquis i estiguis per ells, has de fer més atenció farmacèutica” explica Clara Roca, farmacèutica que va estar exercint tota la vida –i encara visita- la seva farmàcia a Rubí. Al seu torn, Bolós veu la farmàcia amb esperança: “La farmàcia serà el que nosaltres volem que sigui. Anem tots en la mateixa direcció, pot haver-hi futur. Hi ha moviments importants en aquest sentit, el programa de càncer de còlon, per exemple, es comencen a entreveure possibles sortides, hem d’encaminar-nos en aquesta direcció”. I d’aquí a 25 anys, “m’imagino una farmàcia integrada en el sistema nacional de salut, hem de ser un element més del sistema. Amb integrada vull dir que puguem veure els expedients mèdics, que puguem col·laborar i anar a reunions amb el metge, hem de fer una funció per la qual estem preparats. I això ho hem de reivindicar”.

Garrote, però, dóna un punt de vista més enllà de l’oficina de farmàcia: “la indústria serà molt diferent de com la veiem ara, els medicaments també hauran canviat. De fet, totes les línies innovadores no tenen res a veure amb el que hi havia fa 25 anys, per tant, crec que el món de la indústria haurà canviat molt, estarà molt més globalitzat, i ens haurem d’anar adaptant a tots aquests canvis. Crec que hi haurà una especialització i una interacció important amb hospitals”, i afegeix: “Hi haurà un canvi important en el model de medicament i d’abordar la malaltia, serà un abordatge de pacient global. Un mercat més globalitzat i un tractament més individualitzat, personalitzat. I no només hi haurà canvis en el medicament, també en els productes cosmètics, sanitaris, de diagnòstic, dietètics… el ventall és molt gran”. “Si tenen vocació, endavant!” aconsella Barba. “La gent jove està totalment integrada i amb il·lusió. Bons professionals en el consell farmacèutic, veus que quan comencen ho fan molt bé, potser només manca una part de gestió” explica Cabanas.

Tots ells donen sentit a la Diada de la Professió, la trobada anual de tots els farmacèutics en què es ret homenatge a tots aquests professionals que han dedicat bona part de la seva vida a la Farmàcia. Roca es mostrava molt contenta amb l’homenatge: “em fa il·lusió poder-hi arribar. Arribats a aquestes edats és important poder-ho gaudir estant bé, no sabem com estarem demà, però avui ho puc celebrar amb il·lusió”. Per Barba i Cabanas també és motiu d’alegria: “alegria perquè en realitat han passat 50 anys i veus que pràcticament estàs en actiu i estàs bé, al peu del canó, això és important” relata aquest últim, i afegeix: “no ho fem amb la mateixa intensitat però sí amb el ritme que l’edat ens permet. Abans començaves a les 6 del matí i acabes a les 10 del vespre, era així. Jo segueixo anant a la farmàcia, ens dóna tranquil·litat. Respecte a l’homenatge, és el reconeixement d’un temps que hem estat treballant per la professió, realment estem molt agraïts”.

Per als més joves, l’evidència del pas del temps és un fet, com explica Bolós: “el temps passa i  no te n’adones. Vaig venir als 25 anys del meu pare i veus que el dia a dia t’absorbeix. Te n’adones que fa 25 anys que vas acabar la carrera i et vas col·legiar…”. Garrote també reflexiona: “fa 25 anys que sortia de la Facultat de Farmàcia. És pas del temps i un reconeixement a feina feta que espero poder continuar fent”. Bravo, emocionada, explica que per a ella rebre aquest homenatge “és un orgull personal d’haver arribat, haver fet la carrera i haver arribat a un dia com avui. Tinc molta il·lusió. Per mi i per la família, és com un suport que t’han estat donant ells, sense demanar res a canvi, i aquest reconeixement d’avui és com un tribut per ells”.

 

 

 

 

 

 

 

Recupera el que va ser la Diada del 2015 en aquest enllaç del Blog.