Beques col·legials 2014-2015: què s’ha aconseguit?

Avaluació del seguiment farmacoterapèutic realitzat en pacients d’una Unitat d’Optimització de la Farmacoteràpia. En una farmàcia comunitària de Granollers (Barcelona) es va dur a terme l’avaluació de variables d’impacte del seguiment farmacoterapèutic en comparació a l’alternativa d’altres serveis clínics de la cartera de serveis de la Unitat.

Autors: Martha Milena Silva Castro, Anna Maria Font Olivet, Laura Rius Font, Clara Bermúdez Tamayo, Gerardo Colorado Diaz-Caneja (oficina de farmàcia).

Martha Milena Silva, que va exercir com a portaveu d’aquest treball, forma part de l’equip de la farmàcia Olivet de Granollers. Han presentat els resultats d’implantació de quatre anys de seguiment farmacoterapèutic a aquesta farmàcia i ho han comparat amb alternatives d’altres serveis que es troben a la cartera de serveis. Una de les conclusions més interessants extretes d’aquest treball és que “comparant el grup control, que són els pacients que han rebut altres serveis clínics, amb els pacients que han rebut seguiment a la farmàcia, augmentem quasi sis anys la qualitat de vida associada a la salut d’aquests pacients que es fan seguiment” explica Silva. “Aquesta alternativa és, evidentment més costosa, però no impedeix que tingui un bon Rati de Cost-Utilitat (RCUI) -expressat en AVAC, anys de vida ajustat per la qualitat, correspondria a 47,12 €/AVAC-. La tecnologia sanitària està a favor del seguiment, això és important” matisa aquesta farmacèutica.

Han calculat minuciosament tots els costos associats a prestar serveis clínics “pel que considerem que és un punt de partida concret per parlar de remuneració, perquè sempre volem que ens paguin els serveis, però no sabem quin costos tenen” diu Silva. L’estudi té una sèrie de costos molt tipificats: van utilitzar la metodologia ABC (Activity-Based-Costing) per establir el preu de serveis clínics oferts a la farmàcia comunitària. “No hem arribat a calcular temes de quan s’hauria de pagar, però sí que sabem quan costen en una farmàcia de Catalunya, en aquesta època, que és diferent a l’època anterior, una època de majors dificultats econòmiques” concreta Silva.

Per a tot l’equip “ha estat un repte molt gran perquè intentar fer una valoració econòmica a l’ús d’una pràctica habitual dins d’una farmàcia comunitària va suposar molts temes metodològics que valorar i discutir, però alhora te’n adones que és possible i que, d’alguna manera, podem generar un grau d’evidència de les activitats clíniques que es fan en farmàcia comunitària” explica aquesta farmacèutica que desenvolupa la seva tasca sanitària a Granollers.

Avaluació de l’efectivitat i la seguretat en la pràctica clínica habitual del cinacalcet en pacients amb malaltia renal crònica i hiperparatiroïdisme secundari sense tractament renal substitutiu. El projecte buscava determinar l’efectivitat a la pràctica clínica de l’ús del cinacalcet en l’hiperparatiroïdisme secundari a malaltia renal crònica en pacients no sotmesos a teràpia renal substitutiva –hemodiàlisi-, una indicació terapèutica encara no inclosa a fitxa tècnica però de pràctica clínica habitual.

Autors: Ariadna Pérez Ricart, Maria Alcalde Rodrigo, Dolors Comas Sugrañes, Josep Maria Cruzado Garrit, Alfons Segarra Medrano, José Bruno Montoro Ronsano (Servei de farmàcia d’hospital).

Ariadna Pérez, farmacèutica d’hospital, ens va parlar en nom de l’equip d’aquest projecte. Amb el seu treball, han observat que el cinacalcet seria útil en pacients sense tractament renal substitutiu. “Hem vist que disminueix de manera important el valor de  parathormona i que aquesta resposta ja s’observa en els primers tres mesos de tractament” explica Pérez. “A més, l’efectivitat vindria condicionada pels nivells de parathormona basals més que per l’estadi  renal, la qual cosa seria un argument a favor per utilitzar el cinacalcet en els estadis primerencs de la malaltia renal crònica”, afegeix. L’estudi també permet constatar que s’hauria de monitoritzar el calci i el fosfat. “Hem detectat que el cinacalcet pot disminuir els nivells de calci. I també hem observat, com algun altre estudi ja apuntava, que pot incrementar els nivells de fosfat”, indica Pérez. L’estudi determina que aquest fàrmac és vàlid en pacients no dialitzats. “Aquest projecte obre nous interrogants i noves opcions per seguir investigant en aquest àmbit”, conclou aquesta farmacèutica d’hospital.

(accèssit) Avaluació clínica i econòmica de la integració del farmacèutic en un equip d’atenció domiciliària multidisciplinari. Un treball que tenia per objectiu fer una revisió dels tractaments dels pacients del servei d’atenció domiciliària i detectar problemes en la medicació, posant l’èmfasi en el cost relatiu que tindria remunerar aquest servei en uns pacients que generen una gran despesa.

Autors: Maria Rubio Valera, M. Antonia March Pujol, Maria Àngeles Via Sosa, Dra. Dolors Lumbreras Garuz, Neus Blancas Bernuz, Pere Travé i Mercadé, Mª Belén Guerra Barrero (Facultat de Farmàcia i Institut Català de la Salut).

Maria Rubio, professora associada de la Universitat de Barcelona, ens va detallar els resultats del treball al que es va atorgar l’accèssit. L’estudi ha permès incorporar a farmacèutiques en un equip d’atenció domiciliària del CAP, que està molt ben instaurat. Segons explica Rubio “tot i que sempre hi ha una certa dificultat a integrar un nou professional, la col·laboració amb metges i infermers de l’Institut Català de la Salut ha suposat una sèrie de reptes, uns que ens esperaven i altres que no, i d’això n’hem après molt”. Els pacients objectes d’estudi portaven un control molt estricte, sota la supervisió de metge i infermera, però tot i així, l’aportació de les farmacèutiques ha permès detectar molts problemes relacionats amb la medicació. “La mitjana voltava els 5 problemes relacionats amb la medicació (PRM) per pacient, que és una dada molt elevada. S’han proposat una sèrie d’intervencions, algunes relacionades amb canvis en la posologia, dosi o inclús principi actiu, que han estat molt ben rebudes” indica Rubio, i concreta: “El 76% de les  intervencions que vam proposar han estat acceptades; les que menys, les relacionades amb un canvi en el principi actiu perquè en diverses ocasions la metgessa o la infermera ja havien provat prèviament un determinat principi actiu. En general, però, l’acceptació ha estat molt bona, a banda dels resultats obtinguts”.

L’equip ha volgut analitzar quin era el cost per pacient per al sistema sanitari, com a mínim, des de la perspectiva de CatSalut, que és qui concerta els serveis: “Integrar al farmacèutic suposa una despesa que no arriba a un increment del 10%. Si fem un estudi en el futur, s’haurà de veure com treballem aquests pacients perquè generen molta despesa però també tenen una taxa elevada de mortalitat: és difícil veure com aquesta inversió extra estalvia diners al CatSalut”, explica Rubio. No obstant, els pacients poden sortir guanyant: “És possible que l’estalvi no sigui monetari, però els pacients poden guanyar en qualitat de vida i també els seus cuidadors: al voltant del 95% dels pacients que hem tractat a l’estudi vivien sols i els cuidadors sempre eren familiars. Potser s’hauria de mesurar com a projecte de futur quina és la càrrega per al cuidador, una persona que està en actiu i que, en moltes ocasions, ha de deixar la feina per cuidar del pacient”. I conclou: “S’hauria de veure quin impacte té en la millora de la salut d’aquests pacients, per exemple, reduir la medicació i possibles interaccions, i si això també té un impacte sobre el cuidador i pot suposar un alleugeriment de la seva càrrega. Crec que aquesta podria ser una línia de treball futur”.