La gran incidència que ha tingut en la població mundial la infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha propiciat un canvi quantitatiu i qualitatiu en la investigació. Els avenços dels últims anys han permès ampliar el coneixement sobre el virus, definir les pautes de tractament antiretroviral, fixar les bases del desenvolupament de vacunes, incorporar noves estratègies d’eradicació i fer de la retrovirologia humana, una de les àrees més dinàmiques de la biomedicina.
Mitjançant una reflexió conjunta amb diferents especialistes amb punts de vista diversos sobre el paper d’aquests tractaments en terapèutica tenint en compte aspectes d’efectivitat i cost-efectivitat, el curs “Actualització en el tractament del VIH”, que va acollir el COFB el passat 25 de febrer, va permetre als assistents aprofundir en el coneixement de les noves estratègies en el tractament antiretroviral tenint en compte la barrera genètica i saber com eradicar el virus de la Sida dels reservoris, a banda de saber quins factors cal tenir presents en el maneig dels pacients naive (que no han rebut un tractament antiretroviral previ) i abordar la lectura crítica de les guies GESIDA, DHHS i EACS. També els va ajudar a aconseguir una opinió consistent basada en l’evidència clínica i l’eficiència disponible del grup de fàrmacs exposat i a evidenciar el cost-eficàcia dels tractaments. L’activitat va estar organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica.
Tomàs Casasín, vocal d’Hospitals del COFB i un dels coordinadors de la formació, resumeix els punts més destacats de les intervencions de cadascun dels docents:
Ponent: José Luis Blanco Arévalo, investigador de l’IDIBAPS, especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona. A la primera ponència és va aprofundir en el coneixement de les noves estratègies en el tractament antiretroviral tenint en compte la barrera genètica dels diferents fàrmacs antiretrovirals (FAR). Es van identificar els diferents tipus de mutacions de resistència associades a les diferents famílies de FAR i de la importància d’utilitzar antiretrovirals amb una alta barrera genètica. Es va destacar el cas del dolutegravir (DTG) que no s’ha seleccionat cap mutació de resistència en cap dels tres assaigs clínics en fase III d’inici de TAR, el que fa pensar que DTG presenta una barrera genètica superior a la d’altres inhibidors de la integrasa (INI), encara que s’haurà de confirmar quan es disposi de més experiència i seguiment.
Ponent: Josep Vilaró, responsable de Malalties Infeccioses del Consorci Hospitalari de Vic. En la següent potència es van revisar els diferents factors a tenir en compte en el maneig dels pacients naive. Es va fer una lectura crítica de les guies GeSIDA, DHHS i EACS, on es va poder comprovar les diferències entre les guies de referència i la diversitat d’opcions disponibles pel tractament antiretroviral (TAR). Es va evidenciar la possibilitat de seleccionar un tractament d’inici ajustat a les circumstàncies de cada pacient. Finalment, es va debatre la necessitat d’utilitzar els diferents tractaments antiretrovirals seguint criteris de medicina basada en l’evidència clínica i, a més, tenir en compte conceptes de cost-eficàcia i eficiència en les decisions.
Ponent: Sara Morón-López, llicenciada en biotecnologia, investigadora d’IrsiCaixa. Després de discutir sobre els conceptes de barrera genètica, les seves implicacions i fer una lectura crítica de les diferents guies de referència, la Dra. Morón-López va fer una revisió de les alternatives actualment investigades per eradicar el virus de la Sida dels reservoris. El tema es va abordar partint dels conceptes bàsics com l’alta variabilitat genètica del virus i la integració de l’ADN viral en el genoma de la cèl·lula diana (limfòcits CD4); per acabar amb les diferents estratègies per a la curació, definint dos objectius: eradicació (virus completament eliminat del cos) i la curació funcional (el virus no s’elimina totalment del cos, però s’aconsegueix mantenir indetectable sense necessitat de FAR). Es van definir les diferents estratègies per a la curació. Bàsicament són 5: la intensificació i optimització del TAR, la reactivació de la latència, les vacunes terapèutiques, les immunoteràpies i la teràpia cel·lular o gènica. Per finalitzar es va fer un debat sobre les diferents opcions i de la importància de poder seguir avançant per aquestes línies d’investigació.
Ponent: Maite Martín, farmacèutica adjunta al Servei de Farmàcia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Per concloure el curs la Dra. Martín va abordar el tema de l’adherència, concepte fonamental en l’àmbit del TAR i clarament relacionat amb els objectius proposats de indetectabilitat i augment dels limfòcits CD4. Per a això, es va partir del concepte d’adherència i dels diferents mètodes de mesura amb els seus avantatges, inconvenients i la seva aplicabilitat. Es van destacar els avenços en els darrers anys pel que fa a la coformulació de FAR en comprimit únic (Single Tablet Regiment) emfatitzant la importància de la simplificació com a eina per aconseguir l’objectiu de la màxima adherència possible.
Amb la col·laboració de: