Quina importància té la microbiota intestinal? Com influeix en la nostra salut? Quin paper juga en la síndrome de l’intestí irritable (SII)? La resposta a aquestes i altres qüestions es va donar el passat 18 d’octubre al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, en la conferència “Microbiota intestinal, molt més influent d’allò que creiem” impartida pel Dr. Fermín Mearin, cap del servei de l’aparell digestiu del Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Al llarg de la sessió -moderada per Anna Bach, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB- es va aprofundir en la influència de la microbiota en relació a un dels trastorns funcionals digestius més freqüents i que és poc conegut: la síndrome de l’intestí irritable.

Un moment de la conferència “Microbiota intestinal, molt més influent d’allò que creiem”.

Balanç i diversitat de la microbiota intestinal

El Dr. Fermín Mearin va referir-se en la seva intervenció a dos conceptes relacionats amb la microbiota intestinal: el balanç i la diversitat. Així mateix, va abordar la composició i la funció de la microbiota intestinal humana, l’evolució d’aquesta al llarg de la vida i alguns  exemples de flora bacteriana bona i dolenta.

Microbiota i Sistema Nerviós Central (SNC)

El doctor va posar exemples d’investigacions que tracten la relació de la microbiota amb el Sistema Nerviós Central com ara una en què el trasplantament de microbiota fecal de pacients amb síndrome de l’intestí irritable alterava el comportament dels ratolins receptors o una altra en què el probiòtic Bifidobacterium longum NCC3001 reduïa els marcadors de depressió i alterava l’activitat del cervell, en un estudi pilot fet en pacients amb la síndrome de l’intestí irritable (SII).

El Dr. Fermín Mearin, cap del servei de l’aparell digestiu del Centre Mèdic Teknon de Barcelona, durant la seva xerrada.

Síndrome de l’intestí irritable (SII)

Seguidament, Fermín Mearin va centrar-se a descriure la síndrome de l’intestí irritable (SII), definida com un grup de manifestacions clíniques que es presenten juntes i caracteritzada per dolor i inflor abdominal i per l’alteració dels hàbits de defecació (que pot anar des del restrenyiment fins a la diarrea).

Alguns dels criteris per al seu diagnòstic són dolor abdominal recurrent (més d’un dia per setmana en els últims tres mesos) i presentar dos o més dels criteris següents: relació amb la defecació, associació amb un canvi de freqüència en les deposicions o associació a un canvi en la forma (aparença) de les deposicions. Es creu que la SII és un trastorn de la interacció entre el cervell i el tracte gastrointestinal i que alguns aliments poden agreujar-la com els productes lactis, els edulcorants, els greixos i altres substàncies irritants de la mucosa intestinal (cafè, alcohol, tabac…).

Els probiòtics

A l’última part de l’acte, el doctor va parlar dels probiòtics, descrits per primera vegada l’any 1908 pel zoòleg rus Metchnikoff, com aquells “microorganismes vius que administrats en quantitats adequades confereixen un benefici per la salut de l’hoste”. A més, també va recollir alguns dels avantatges que ens proporcionen com ara que restauren la microbiota, incrementen la immunitat de l’hoste, disminueixen les citocines proinflamatòries i augmenten les citocines antiinflamatòries.

Amb el patrocini de:

Altres publicacions d’interès:

• Ciència i evidència dels probiòtics en la infància (Març 2018)
• Tractament de la síndrome de l’intestí irritable amb probiòtics (Juliol 2017)