El passat 3 de març es va celebrar al COFB la jornada “Migranya, de l’ibuprofèn als biològics”, que va estar coordinada per Cristina Roure, vocal d’Hospitals del COFB; Roser Vallès, vocal d’Atenció Primària del COFB -que va ser l’encarregada de presentar-la- i Aina Surroca, vocal de la Junta de Govern i responsable de la Comissió Delegada de Formació continuada del Col·legi.

La formació, que va comptar amb presentacions teòriques combinades amb exposició i resolució de casos pràctics, va estar impartida per: Mercè Barau, farmacèutica comunitària, membre del grup d’atenció farmacèutica del COFB; Robert Belvís, neuròleg, responsable de la Unitat de Cefalees i Neuràlgies de l’Hospital de Sant Pau i secretari del Grup d’Estudi de Cefalees de la Societat Espanyola de Neurologia; M. Carme Gisbert, metgessa del CAP Vilassar de Dalt, membre del grup de recerca i estudi de cefalees en atenció primària de la CAMFiC i Patrícia Marrero, farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, de la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament de l’Institut Català de la Salut.

Quins objectius tenia la jornada?

• Entrar en la situació clínica de la migranya i saber com afecta la qualitat de vida del pacient que la pateix.
• Conèixer quin abordatge terapèutic té, com s’ha de gestionar i les mesures higièniques i dietètiques que han de seguir els pacients.
• Saber quan prescriure el tractament preventiu convencional i quan el biològic.
• Entendre l’evidència terapèutica de tots els tractaments.

Desenvolupament de la sessió

Situació clínica de la migranya

El neuròleg Robert Belvís va abordar la situació clínica de la migranya: fisiopatologia, etiologia, factors de risc, tipus, diferència entre mal de cap i migranya, signes i símptomes d’alarma, i la importància de la malaltia i l’afectació de la qualitat de vida.

Belvís va apuntar que la causa de la migranya pot ser primària -la cefalea és la malaltia- o secundària -la cefalea és un símptoma d’una malaltia-. També va repassar alguns dels factors cronificants d’aquesta com: l’increment dels atacs, esdeveniments estressants vitals, obesitat, depressió/ansietat, abús d’excitants/alcohol, trastorns del son, història d’abús a la infància o altres malalties amb dolor.

Abordatge a l’atenció primària i comunitària

Seguidament, la Dra. M. Carme Gisbert va exposar l’abordatge de la migranya des de l’àmbit de l’atenció primària i comunitària. Dins d’aquest punt, va parlar del ventall terapèutic del tractament simptomàtic, la gestió inicial de migranyes no complicades i situacions d’abús i les mesures higièniques, dietètiques i d’hàbits de vida.

Finalment, també va donar a conèixer una sèrie de recomanacions per prevenir la migranya com: aprendre i prendre decisions sobre l’autocura, confiar amb els professionals de la salut, buscar un patró regular i feliç de vida (dormir bé, alimentar-se correctament, sortir amb els amics, etc.), manejar els tractaments cronificadors (abordar l’ansietat i la depressió amb teràpies cognitives-conductuals i abordar trastorns del son) i acudir al neuròleg per valorar l’eficàcia de nous tractaments.

Tractament preventiu actual (no biològic) i futur (biològic)

D’altra banda, Robert Belvís va referir-se a tres escenaris: migranya episòdica de baixa freqüència, migranya episòdica d’alta freqüència i migranya crònica.

Els principis del tractament preventiu impliquen controlar els factors precipitants dels atacs, controlar els factors de cronificació, revisar les comorbiditats i revisar el tractament.

Algunes de les mesures que va oferir Belvís relacionades amb el tractament dels factors precipitants van ser: reduir, eliminar i gestionar l’estrès, dormir 8 hores de bona qualitat, regularitzar la menstruació, fer 3 ingestes d’aliments al dia amb un horari regular, practicar activitat aeròbica moderada 3 vegades a la setmana i per un període superior als 30 minuts, eliminar aliments clarament inductors de migranya i regularitzar el pes.

Evidència terapèutica dels tractaments (preventiu i agut)

Patricia Marrero, farmacèutica especialista en farmàcia hospitalària, de la Unitat de Coordinació i Estratègia del Medicament de l’Institut Català de la Salut (ICS) va abordar les diferents guies per a la investigació del tractament de la migranya, l’evidència dels fàrmacs per al tractament agut, l’evidència dels fàrmacs per al tractament preventiu i la situació actual dels tractaments preventius.

Casos pràctics a la farmàcia comunitària

Durant la darrera part de la sessió, la farmacèutica Mercè Barau va presentar alguns casos clínics i va fer referència a la dosi d’ibuprofèn recomanada per al tractament del dolor lleu o moderat i la inflamació (que és de 400 mg, fins a tres vegades al dia). També va aportar algunes dades de prevalença de la migranya. A l’Estat espanyol, la prevalença està al voltant del 13% de la població, un 7% per als homes i un 16% per a les dones.

S’estima que la meitat dels pacients amb migranya s’automediquen i fins a un 40% dels pacients estan sense diagnosticar. Barau també va destacar que només un 17% dels pacients utilitza la medicació correcta per al tractament simptomàtic de les crisis migranyoses. D’altra banda, també va repassar quan cal derivar a urgències davant d’un cas de migranya i va recordar que la cefalea requereix un adequat diagnòstic mèdic i un tractament precís.

 

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

• Els antibiòtics, nou objectiu de la campanya sobre la importància de la recepta mèdica (Desembre 2019)
• Botox®: noves indicacions en migranya crònica i incontinència urinària (Desembre 2014)
• Actualització del tractament terapèutic de la migranya, tema principal del nou número de Circular Farmacèutica (Juliol 2014)