Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Jordi de Dalmases, deixa la presidència del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, en arribar al final del seu tercer mandat. Abans de cedir el testimoni a la nova junta encapçalada pel nou president Jordi Casas, proclamada electa el passat 2 de juliol. Dalmases ha volgut fer un repàs de la seva experiència al capdavant del Col·legi, durant els darrers 12 anys, en aquesta vídeo entrevista.
Què se sent després de 12 anys al capdavant del COFB?
“En aquest moment és una mescla de sentiments. El més important és la satisfacció per la feina feta, per haver treballat intensament, per haver mantingut la coherència i per saber que ho hem donat tot. A més també hi ha un cert sentiment d’alleugeriment, perquè la responsabilitat en aquests càrrecs pesa. Perquè són moltes persones al voltant d’una professió, que en depenen d’ella i estar al capdavant del Col·legi comporta aquesta responsabilitat. I a més tinc un sentiment molt maco d’agraïment. Agraïment a tots els farmacèutics que m’han permès representar-los durant tots aquests anys, agraïment també a l’enorme capital humà de persones que estan treballant al Col·legi sense les que no podrirem fer front a tots els reptes impressionats als quals hem fet front durant tots aquests anys. I agraïment també a les tres juntes de govern, que han sabut mantenir l’equip i prendre les determinacions que ha fet falta en cada moment”.
Els reptes
“Jo diria que el càrrec és un repte per sí, ja. Però jo diria que hi ha tres moments fonamentals que no oblidarem mai, els que hem compartit. El primer, i no gaire lluny d’aterrar al Col·legi, va ser la crisi dels impagaments. Aquest va ser un moment molt dur i crec que, sincerament, la vam encertar en una cosa, només en una essencial, importantíssima i que la vam fer tots: no vam deixar a cap ciutadà sense el fàrmac que necessitava, a pesar que no els cobréssim.
El segon punt, també molt important, que hem viscut en aquests dotze anys, ha sigut tot El Procés. El procés que hem viscut a Catalunya independentista que va posar en el Col·legi en la vicissitud d’emetre opinió o no. Va ser un moment especialment dur a on vam mantenir el Col·legi en la neutralitat. Per últim, en el darrer gairebé últim trimestre de mandat, la COVID-19. L’impacte de la COVID-19. Jo definiria: senzillament allò que trigàvem mesos a fer, ho vam haver de fer en dies. I crec que, a la farmàcia, ha estat una peça important en cooperar en les solucions que es van implementar per atendre a la població amb més seguretat. I hem estat al peu del canó i ho hem donat tot una altra vegada i així se’ns està reconeixent en aquests moments”.
Les fites assolides
“Jo crec que durant aquests anys hem iniciat i que ens marcaran el camí del futur. Quan vam arribar aquí amb la primera junta de govern, no hi havia una sola farmàcia a la província de Barcelona que tingués o estigués treballant amb recepta electrònica. I aquesta és una fita importantíssima. L’hem implementat. Un altre aspecte del qual estem molt satisfets és la creació d’una cartera de serveis professionals on el farmacèutic, a més de garantir amb la seva dispensació la qualitat tècnica dels medicaments i l’accessibilitat dels fàrmacs a la població, posar la gestió del seu coneixement per tal de millorar l’efecte d’aquests fàrmacs o per donar un servei afegit. O també per utilitzar la xarxa de farmàcies amb bé d’objectius de salut del país. Com a exemple tenim el cribratge de càncer de còlon o rectal, que vam estar durant dos anys fent-ho de manera voluntària i que finalment va ser concertat. Posa en valor aquesta xarxa nostra d’oficines de farmàcia.
També, un aspecte fonamental ha estat la nostra reestructuració en el territori. 2.200 oficines de farmàcia, i m’estic referint concretament al món de la farmàcia, són moltes oficines en un territori gran i la seva coordinació és difícil. I a més interaccionen amb molts agents de salut, en aquest territori. La capacitat de crear la xarxa de coordinadors a través de la Francisca Aranzana, la vocal d’Oficina de Farmàcia, ens ha donat una estructura i una presència en el territori i una capacitat de relacionar-nos amb la resta de professionals de la salut que ha estat també importantíssima. I per últim un tema de sumar. La nostra col·laboració amb el Col·legi de Madrid. Hem estat capaços de generar un Infarma magnífic, punt de trobada de tota la professió i que actualment s’organitza un any a Madrid i un any a Barcelona. I també la sinergia que hem creat amb la creació d’Àgora Sanitària, la nostra plataforma de formació en línia juntament amb Madrid”.
Què li ha quedat per fer?
“Moltíssimes coses. Però a mi m’agradaria pensar en dos concretament. Una: de farmàcia assistencial, de representació de tot el col·lectiu dels àmbits on treballa el farmacèutic i la seva col·laboració. En la farmàcia assistencial tenim farmacèutics de primària, farmacèutics hospitalaris i farmacèutics de comunitària, i hem d’aprendre a coordinar-nos i a treballar plegats. I això ho hem iniciat i els coordinadors també ens han ajudat molt als farmacèutics de primària en el territori i darrerament amb la COVID-19 hem estat col·laborant de manera intensa en la dispensació de fàrmacs per part de l’hospital i que es lliuraven a través de l’oficina de farmàcia. Amb una clara col·laboració i amb un concepte de contínuum assistencial molt important. Això s’ha de reforçar. Ens ha quedat els deures fets a mitges.
I en segon lloc, un tema de buscar el paper de la farmàcia del futur. El nostre món sanitari se’n va cap a una cronificació i una intensitat en la presència i existència de pacients crònics complexos i hem de definir quin serà el paper del farmacèutic de farmàcia comunitari, que és el que està més a prop d’aquesta atenció primària i d’aquesta població. Què passarà amb l’atenció farmacèutica domiciliària, com s’organitzarà l’atenció de la prestació farmacèutica amb tots els pacients que tenim a les residències. Aquesta és una clau de futur molt important també que ens ha quedat per definir”.
Què li ha aportat la institució? Què considera que li ha aportat vostè?
“La institució m’ha aportat sentit a la meva vida professional durant molts anys. Objectius. Compromís amb les persones. Coneixença d’infinitat de persones, cadascuna amb coses molt importants a conèixer, a escoltar, i que les he interioritzat com si fos una esponja durant aquest temps. Què hi he aportat jo? No sé. El temps ho dirà. En tot cas espero haver aportat coherència amb la direcció d’aquests tres equips de junta de govern. Vam començar, me’n recordo que l’eslògan era: “Pel creixement professional del farmacèutic”; i acabo dient que la professió farmacèutica ha de seguir creixent. Per tant, són dotze anys amb la brúixola apuntada amb els mateixos graus i que hem intentat mantenir sempre els mateixos objectius”.
El futur de la professió
“Jo crec que el farmacèutic, tal com està anant el futur del medicament, té un futur assegurat. Esplèndid, amb feina i amb nous reptes. I haurà de formar-se i preparar-se contínuament. Perquè el món al quañ estem dedicats, el món del medicament, ha agafat una velocitat d’innovació impressionant.
Si parlem del futur de la farmàcia, que no del farmacèutic, de la farmàcia tal com la coneixem en l’actualitat ordenada tant amb criteris assistencials com d’accessibilitat com d’ús de població i de distància, per assegurar aquesta accessibilitat, aquí tindrem feina tots plegats. Perquè aquest model de farmàcia s’ha de fer bo cada dia. I com a col·lectiu de professionals que treballen en diferents àmbits, haurem de col·laborar. El contínuum assistencial, la capacitat que tinguem nosaltres de, realment, en la prestació farmacèutica, posar al pacient al mig i col·laborar entre nosaltres per fer-li les coses més fàcils a aquest pacient, també serà essencial.
De totes maneres, aquest futur segur que estarà ben guiat perquè hi ha una nova junta de govern amb noves il·lusions, amb nova empenta, amb una disminució, com no pot ser d’una altra manera, amb les renovacions de la seva mitjana d’edat que té totes les il·lusions posades en la professió i lluitarà i treballarà per ella exactament igual a com ho han fet les passades juntes de govern. I un president a qui desitjo tota la sort i tota la temprança del món. Perquè la necessitarà. Perquè quan estigui al front se sentirà sol en moltes ocasions, però que segur que posarà tota la seva capacitat de treball a favor d’aquesta nostra estimada professió farmacèutica i de la farmàcia”.
Altres publicacions d’interès:
