El passat 10 de febrer va tenir lloc en format Webinar la conferència “Síndrome de l’intestí irritable” a càrrec del  Dr. Javier Santos, especialista en neuro-immunologia, membre del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva del VHIR i Pilar Casanovas, farmacèutica responsable de Formació de Pileje.

Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició del COFB, va ser l’encarregada de moderar la sessió. El tema principal de la sessió va ser la síndrome de l’intestí irritable (SII), una malaltia microinflamatòria, model per a l’estudi i tractament de les alteracions de la microbiota i de la permeabilitat intestinal. També es va abordar el desequilibri de l’ecosistema intestinal en la síndrome de l’intestí irritable amb micronutrició i fitoteràpia.

La síndrome de l’intestí irritable: etiologia

El Dr. Javier Santos va centrar-se, al començament de la seva intervenció, en la dieta com una de les causes de la Síndrome de l’Intestí Irritable. Va explicar que existeix una relació patogènica entre els factors dietètics i la SII.

Dins l’etiologia de la SII, també va parlar dels antibiòtics. Va detallar que els antibiòtics influencien directament la funció del sistema nerviós entèric (SNE) i la mobilitat intestinal; indueixen neurotoxicitat al sistema nerviós perifèric i alteren la fisiologia del cervell. A més, va apuntar que els antibiòtics també indueixen canvis en el comportament i influencien el desenvolupament del Sistema Nerviós Central (SNC).

Abordatge terapèutic dels símptomes predominants de la SII

Pel que fa a l’abordatge terapèutic de la SII i els seus símptomes predominants (diarrea, estrenyiment, dolor i inflor), el Dr. Santos va exposar que existeixen diversos medicaments indicats en cada cas. Malgrat això, un 38% dels pacients que pateixen SII identifiquen el menjar o els aliments com els desencadenants dels símptomes i, d’altra banda, els pacients prefereixen una teràpia basada en la nutrició.

Així doncs, l’última part de la seva exposició va estar centrada en els tractaments relacionats amb la microbiota per a pacients amb la Síndrome de l’Intestí Irritable. Per exemple: el transplantament de microbiota fecal, probiòtics, simbiòtics, prebiòtics o intervencions en la dieta, entre d’altres.

Abordatge micronutricional de la Síndrome de l’Intestí Irritable

Per la seva banda, Pilar Casanovas va començar la seva intervenció fent referència al símptoma principal de la Síndrome de l’Intestí irritable: el dolor abdominal acompanyat de canvis en la freqüència i la consistència de les deposicions. També va referir-se als criteris diagnòstics de Roma IV per a la Síndrome de l’Intestí irritable.

Entre altres aspectes, aquests criteris impliquen la presència del dolor abdominal recurrent, almenys un dia a la setmana en els darrers tres mesos relacionat amb dos o més dels següents criteris (amb la defecació, amb un canvi de la freqüència de les deposicions o amb un canvi en la forma). Les molèsties han d’haver estat presents en els últims tres mesos i haver començat un mínim de 6 mesos abans del diagnòstic. En un 60% o 80% dels pacients afectats per la SII, la noció de dolor és forta: hipersensibilitat visceral.

Solucions probiòtiques individualitzades

La farmacèutica va referir-se a les causes de l’alteració de la microbiota. Tractaments amb antibiòtics, corticoides, etc., patògens, l’estrès o el tipus d’alimentació poden produir un desequilibri en la microbiota (disbiosi) i tot plegat acabar derivant en trastorns del trànsit intestinal, distensió abdominal, dolor…

En aquest sentit, Casanovas va referir-se a les solucions probiòtiques individualitzades. La farmacèutica va definir els probiòtics com a microorganismes vius que, quan són administrats en la quantitat adequada, exerceixen efectes positius sobre la salut, més enllà dels efectes nutricionals tradicionals. Segons va explicar Casanovas, alguns dels criteris que es tenen en compte a l’hora de seleccionar les soques són la seguretat i la gastroresistència.

Un altre dels complements micronutricionals al qual va referir-se Casanovas és el magnesi. Segons va explicar, aquest pot ser apropiat en situacions d’estrès, nerviosisme, insomni i fatiga. També és aconsellable en medicaments que suggereixen situacions de dèficit de magnesi com ansiolítics, antidepressius, hipnòtics, etc. I també en medicaments que poden induir un dèficit en magnesi (diürètics, laxants, tractaments hormonals, vitamina D en fortes dosis…).

Amb el patrocini de:

 

Altres publicacions d’interès:

• Claus de l’actuació farmacèutica en nutrició artificial (Febrer 2021)
• L’estrès i les dietes durant el confinament (Juny 2020)
• La microbiota intestinal i la seva influència (Octubre 2018)
• “Molts celíacs no tenen símptomes. La identificació de la malaltia celíaca amb simptomatologia és un error”. Dr. Vicente Varea, especialista en gastroenterologia pediàtrica [Vídeo entrevista] (Maig 2018)