La gran majoria de mitjans de comunicació s’estan fent ressò del debat que estan generant els nous tractaments per a l’hepatitis C, tant per la seva eficàcia com pel cost que suposa al sistema sanitari. L’hepatitis C és una malaltia infecciosa que afecta exclusivament el fetge i que està produïda pel virus VHC. Abans d’identificar-se aquest virus, l’any 1988, aquesta malaltia rebia el nom d’hepatitis no A no B. A diferència de l’hepatitis A i B, no hi ha vacuna per prevenir l’hepatitis C. Aquest virus és una de les principals causes de transplantament de fetge a Catalunya.
El 20% dels casos aguts es curen espontàniament, però la majoria de les hepatitis C evolucionen cap a la cronicitat. En els casos d’hepatitis crònica, ha estat tractada durant molts anys amb biteràpia a base d’interferó i ribavirina durant sis o dotze mesos, amb uns resultats d’eficàcia al voltant del 55-60% i amb efectes adversos freqüents.
Des de fa uns tres anys, han aparegut uns nous fàrmacs inhibidors de la proteasa que revolucionen el tractament i que, afegits a la biteràpia, assoleixen curacions de la malaltia al voltant del 80%. Estem parlant de boceprevir, telaprevir i simeprevir, tractaments que costen al voltant dels 25.000€. No obstant això, la indústria farmacèutica ha tret al mercat altres grups de medicaments orals com els inhibidors de la polimerasa (sofosbuvir) o els nous inhibidors de la proteïna NS5A (daclatasvir). Aviat sortiran al mercat nous fàrmacs amb combinació: ombitasvir, paritaprevir/ritonavir, dasabuvir i ledipasvir.
Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del tractament del VHC, conèixer les novetats terapèutiques i valorar el factor econòmic dels nous tractaments, el Col·legi, conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), van organitzar el curs “Actualització del tractament de la infecció per VHC” l’11 de desembre. Es va portar a terme una reflexió conjunta amb diferents especialistes amb punts de vista diversos sobre el paper d’aquests tractaments en terapèutica tenint en compte aspectes d’efectivitat i cost-efectivitat.
La doctora María Carlota Londoño, hepatòloga de l’Hospital Clínic de Barcelona va exposar extensament els tractaments actuals més recomanats segons les guies de pràctica clínica disponibles i la durada de tractament en funció de les característiques del pacient a tractar: genotip, grau de fibrosis, naïve o pretractat i, en aquest cas, en funció de la resposta assolida.
El doctor Josep Mallolas, cap de l’Hospital de Dia de VIH de l’Hospital, va presentar els darrers estudis del tractament del pacient coinfectats amb els darrers fàrmacs apareguts i comentats. Finalment, la doctora Maria Queralt Gorgues, cap de Servei de Farmàcia de l’Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell, va exposar la repercussió econòmica del tractament de l’hepatitis C en el context del programa de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria (MHDA) i dels nous sistemes de finançament on la indústria es compromet a obrir els costos del tractament en el cas que aquests siguin superiors al pressupost fixat pel Ministeri.
Més informació sobre l’hepatitis C al Canal Salut de la Generalitat
Amb el patrocini de: