Els dies 2,4 i 9 d’aquest mes d’abril, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona va acollir la formació “Probiòtics i prebiòtics, evidències i usos per a tècnics i auxiliars de farmàcia”, amb l’objectiu de donar a conèixer els beneficis de salut als quals pot contribuir el probiòtic i el prebiòtic així com els casos en què està indicat; aconsellar en la dispensació d’aquests (com prendre’ls, fins a quan, quines precaucions cal tenir en compte…) i informar de totes les característiques del producte en funció de la indicació. En definitiva, a través de les sessions, segons va exposar la Vocal d’Alimentació i Nutrició Anna Bach-Faig, es volia aprofundir en la millora de la gestió d’aquesta categoria a la farmàcia.
La formació, coordinada per Bach-Faig, va tenir com a docents: el Dr. Francisco Javier Pérez-Cano, professor titular de Departament de Bioquímica i Fisiologia, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i Sílvia Jiménez, llicenciada en Farmàcia i Ciència i Tecnologia dels Aliments, Postgrau en Nutrició, titular d’oficina de farmàcia i coach individual i d’equips.
Desenvolupament de les sessions
Probiòtics, prebiòtics i simbiòtics
El Dr. Pérez-Cano va exposar, al llarg de les dues sessions que va impartir, aspectes com la diferència entre la microbiota i el microbioma. La microbiota autòctona està constituïda pel conjunt de microorganismes que colonitzen establement la superfície epidèrmica i les mucoses. La seva composició és característica de cada mucosa i està adaptada a les seves condicions.
Cadascun dels components de la microbiota presenta un genoma particular, de manera que el conjunt dels genomes de tots els organismes que habiten en un ambient determinat concret constitueixen el microbioma d’aquell ambient. Així mateix, el Dr. Pérez-Cano va fer un repàs de les funcions de la microbiota com la digestiva/metabòlica o la defensiva/protectora. D’altra banda, també va basar-se en l’associació entre composició microbiana i malaltia.
Probiòtics
Un altre dels punts abordats per Pérez-Cano va ser la modulació de la microbiota a partir de probiòtics, prebiòtics i simbiòtics. En aquest punt, va citar la definició de probiòtics [Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO); Organització Mundial de la Salut (OMS), 2002]: microorganismes vius que, quan s’ingereixen en quantitat suficient, aporten beneficis addicionals per a la salut. Un producte probiòtic ha de contenir bacteris probiòtics:
- que aportin beneficis per la salut
- en nombre suficient abans de la ingesta
- estables i viables durant tot el període de validesa del producte
- resistents al tracte digestiu
Prebiòtics
Pel que fa als prebiòtics, el doctor va destacar-ne les funcions, els diferents tipus i les fonts i el procés d’obtenció. D’altra banda, en la darrera sessió, Jiménez va citar-ne la definició: ingredients alimentaris d’origen vegetal, que resisteixen l’acidesa gàstrica, la hidròlisi enzimàtica i l’absorció gastrointestinal, arribant al còlon, on són fermentats selectivament per la microbiota intestinal. Així, estimulen el creixement i/o activitat d’aquells bacteris que contribueixen a la salut i el benestar.
Simbiòtics
Els simbiòtics, segons va exposar Pérez-Cano, són combinacions d’almenys un probiòtic i un prebiòtic. Un producte simbiòtic pot mostrar un efecte sinèrgic i pot exercir més efectes beneficiosos que en cadascun dels components per separat.
Evidències i usos
A la segona sessió impartida pel Dr. Pérez-Cano es van mostrar algunes de les resolucions de l’EFSA (European Food Safety Authority) en relació als probiòtics i prebiòtics. D’altra banda, Pérez-Cano també va exposar els usos i les indicacions de probiòtics i prebiòtics. Dins dels criteris de selecció de la marca de probiòtics, va referir-se, entre d’altres, a la correcta identificació (gènere, espècie i soca), als estudis in vitro i/o in vivo disponibles, als components que cal tenir en compte (gluten, lactosa, sacarosa, al·lergens, etc.) i al fet que la fórmula sigui completa i segura.
Finalment, va recomanar fonts d’informació fiables sobre la matèria, entre les quals va destacar les següents: Organització Mundial de Gastroenterologia (WGO), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), SEPyP Sociedad Española de Probiòticos y Prebiòticos o The International Scientific Association for Probiotics and Prebiotics (ISAPP).
Actuació farmacèutica en l’ús de probiòtics i prebiòtics
La farmacèutica Sílvia Jiménez va explicar que la formació continuada és molt important per donar resposta a les demandes de pacients en l’àmbit dels probiòtics i prebiòtics. Pel que fa a la indicació farmacèutica de probiòtics, va exposar que aquesta és molt alta en comparació amb la prescripció mèdica.
A l’hora d’oferir consell farmacèutic en l’àmbit dels probiòtics, va afirmar que és important evitar els tecnicismes i detectar les necessitats no explicitades pel client/pacient i aconsellar el probiòtic més específic. Algunes de les indicacions més freqüents dels probiòtics a la farmàcia comunitària, segons va exposar Jiménez, estan relacionades amb el tracte gastrointestinal, l’aparell genitourinari i el sistema immunitari: diarrea inespecífica, diarrea per antibiòtic, síndrome de l’intestí irritable, malaltia intestinal inflamatòria, meteorisme, còlic del lactant, intolerància a la lactosa, ITU (infeccions del tracte urinari), vaginitis o càndides, malalties cardiovasculars… A la part final de la presentació, Jiménez va exposar casos clínics en algunes de les situacions de consulta freqüent a la farmàcia exposades anteriorment, que van ser resolts de forma pràctica.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès: