El passat 11 d’abril va tenir lloc al COFB la formació “Cardiodiabesitat: Atenció centrada en el pacient”, coordinada per Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació i Nutrició i Josep Allué Creus, vocal de Plantes Medicinals i Homeopatia. El curs va comptar amb M. José Alonso, farmacèutica especialista en farmàcia industrial i galènica; Mar Blanco, farmacèutica comunitària i consultora alimentària; Marta Castells, doctora en farmàcia experta en nutrició; Montse Iracheta, farmacèutica comunitària, vocal de l’executiva catalana de SEFAC i professora associada a la Facultat de Farmàcia de la UB i Anna Ramírez, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament del COFB.
Les sessions, que van combinar teoria i resolució de diversos casos pràctics, van abordar els aspectes següents:
- saber integrar el tractament del malalt amb cardiodiabesitat (farmacològic, complements alimentosos, fitoterapèutic, consell alimentari)
- poder actuar davant de les possibles interaccions i assessorar el malalt sobre precaucions a adoptar en l’ús de medicaments i altres productes, els possibles efectes adversos i les interaccions amb els fàrmacs prescrits per a les patologies que presenta
Atenció centrada en el pacient
Marta Castells i Montse Iracheta van definir la cardiodiabesitat com el concepte que s’utilitza per definir i descriure la relació entre la Diabetis mellitus II (DMII), l’obesitat, la síndrome metabòlica i les malalties cardiovasculars (MCV). El terme cardiodiabesitat, segons van exposar Castells i Iracheta seguint l’article –“Abordaje de la cardiodiabesidad desde la farmacia comunitaria: alimentación y estilo de vida”-, sintetitza la necessitat de considerar tots els factors de risc i els resultats de salut en la pràctica clínica.
Un altre dels conceptes que es va tractar dins d’aquest primer bloc de la formació va ser l’atenció centrada en el pacient. Segons l’Institut of Medicine National Academy of Sciences es tracta de “l’atenció que destaca el respecte i la resposta individualitzada a les preferències, necessitats i valors del pacient assegurant que aquests guien les decisions clíniques, així com el suport educatiu per part del professional perquè les persones puguin prendre les seves pròpies decisions i participar en l’autocura”.
En aquest sentit, les ponents van destacar la importància de l’abordatge del pacient establint-hi una relació de confiança; fent escolta activa, sent empàtic i sabent identificar el que sap, el que vol saber, el que el preocupa, etc. Des d’aquesta perspectiva, el més important no és el consell que es dóna sinó com el rep el pacient. D’altra banda, dins d’aquest bloc, també es va fer referència al grau de proactivitat i implicació del pacient (valoració del grau de coneixement sobre la malaltia, valoració del risc-benefici; interès pel canvi) i del farmacèutic.
Consell alimentari
Un cop abordats els punts clau de la comunicació farmacèutic-pacient, van aprofundir en el consell alimentari en cardiodiabesitat. Van explicar què es necessita saber del pacient (com es veu, si reconeix la situació com un problema de salut, si està disposat a implicar-se en modificar les conductes inadequades per baixar de pes, capacitat per adoptar un estil de vida saludable…) i què necessitem per donar un bon consell farmacèutic (tenir respecte i paciència, conèixer els antecedents familiars i els possibles obstacles socials i econòmics, estat d’ànim del pacient, nivell d’activitat física i actitud cap a aquesta…).
Complements alimentaris i fitoteràpia en cardiodiabesitat
Mar Blanco i Maria José Alonso van destacar la importància de preguntar als pacients si prenen algun medicament quan es dispensa un producte de fitoteràpia o complement així com de preguntar si prenen fitoteràpia o algun complement quan es dispensa un medicament. Tot seguit, van aprofundir en les plantes medicinals i els complements en la hipertensió, les hiperlipidèmies i l’excés de pes. Dins d’aquest últim punt, van abordar els beneficis de l’exercici físic en cardiodiabesitat i la recomanació de l’OMS sobre exercici físic. Finalment, també es va tractar les plantes medicinals en diabetis mellitus tipus II.
Interaccions
Anna Ramírez, farmacèutica del Centre d’Informació del Medicament del COFB, va centrar-se en les interaccions (l’efecte inesperat que pot aparèixer entre els fàrmacs i els aliments/plantes medicinals i/o complements alimentosos, i que pot ser tant positiu com negatiu, comprometent l’acció del fàrmac i/o la dels aliments/plantes medicinals i/o complements alimentosos) i va apuntar que “és molt important que els professionals sanitaris disposin de la formació i informació específica i de qualitat per detectar-les i evitar-les i ensenyar al pacient com ha de prendre els fàrmacs en relació als aliments/plantes medicinals i/o complements alimentosos”.
Els fàrmacs de risc que va destacar durant la seva intervenció són aquells de marge terapèutic estret, antibiòtics, estatines, antihipertensius i antiinflamatoris no esteroides (AINES). D’altra banda, va desglossar els tipus d’interaccions en funció de quatre categories: fàrmac-aliments; fàrmac-plantes medicinals; fàrmac-complements alimentosos i fàrmac-fàrmac. I, finalment, va presentar el decàleg d’interaccions aliment-medicament, plantes medicinals o complements alimentosos elaborat pel COFB, així com diverses eines per consultar interaccions, com la base de dades d’accés lliure per col·legiats a la BBS sobre interaccions de fàrmacs cardiovasculars amb aliments/plantes medicinals i/o complements alimentosos de l’àmbit cardiovascular.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
- Farmacèutics d’Atenció Primària i de l’Administració Sanitària aprofundeixen en el maneig del pacient diabètic amb obesitat (Abril 2019)
- La campanya #AtencióDiabetis present al Diabetes Experience Day (Abril 2018)
- Diabetis i malaltia cardiovascular: més enllà del control de la glucèmia (Febrer 2018)