Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Recentment, va tenir lloc al COFB la tertúlia d’actualitat “Novetats en vacunes. Què cal saber” a càrrec de la doctora Magda Campins, epidemiòloga, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i el doctor Antoni Trilla, epidemiòleg, cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. La tertúlia va celebrar-se en el marc de la presentació del programa formatiu 2019-20 del Col·legi de Farmacèutics.
Un moment de l’exposició del doctor Antoni Trilla a la conferència “Novetats en vacunes. Què cal saber”.
Després de la conferència, vam poder parlar amb ells i, en format de vídeo entrevista, ens van compartir la seva experiència sobre les novetats, avenços i reptes de futur en l’àmbit de la vacunació, el paper que poden jugar els farmacèutics en aquest camp o l’amenaça dels corrents antivacunes.
Novetats i avenços en l’àmbit de la vacunació
Qüestionat per aquest punt, el doctor Trilla va destacar la millora organitzativa que suposa el calendari vacunal unificat i els constants avenços que s’estan assolint en aquest el món. “La vacuna quadrivalent per fer front al meningococ és una novetat ja implementada i tenim pendents noves vacunes contra el pneumococ. Espero que, a poc a poc, seguim tenint novetats importants que ens ajudin a millorar les que tenim en aquests moments“, va apuntar.
La doctora Campins va destacar la introducció de vacunes com la del virus del papil·loma. Segons va afirmar, “pot evitar molts casos d’infeccions, que tenen conseqüències greus com el càncer de cèrvix, d’anus o de penis“.
Quin paper pot jugar el farmacèutic?
L’epidemiòloga va explicar que “és clau que el farmacèutic participi en els consells i orientacions sobre vacunes. El seu és un paper molt important a l’hora de donar els missatges adequats a la població. I els farmacèutics hi tenen un contacte molt proper des de l’oficina de farmàcia“.
En la mateixa línia, Trilla va insistir en el fet que “el paper dels farmacèutics és cabdal. Estan en contacte amb el públic, són professionals sanitaris ben formats i són professionals en els quals el ciutadà confia i, precisament, la farmàcia és un lloc on hi ha un bon ambient i bona disponibilitat a aclarir dubtes”. Per aquest motiu, recorda que “és important que els farmacèutics disposin de formació i informació actualitzada sobre les vacunes i saber transmetre-la a la població”.
Vacunació a les farmàcies?
Ambdós van coincidir en el fet que, per a poder vacunar fora de l’entorn del centre de salut o hospital, s’ha de tenir en compte diversos aspectes. D’una banda, Magda Campins va recordar que pot haver-hi ocasionalment reaccions i que, per tant, el farmacèutic “hauria de tenir els coneixements i les eines necessàries per poder fer front a una possible reacció anafilàctica”.
Per la seva banda, Antoni Trilla, segons el seu parer, va apuntar que l’evolució tecnològica de les vacunes podria facilitar la seva administració a les farmàcies. “Ja s’està avançant en altres formes d’absorbir el contingut, com l’ús de tiretes o vacunes orals i intranasals. Confio en una doble evolució: per una banda, s’ha d’adaptar la legislació i, per l’altra, segurament tindrem més facilitat per administrar-les de forma no punxada“.
Quins són els reptes que se’ns presenten?
En aquest aspecte, la Dra. Campins va exposar que “el principal repte és la reticència a la vacunació”. Aquest, des del seu punt de vista, és “un problema de salut pública, realment important, no només a determinats països sinó que s’està globalitzant”. “És el cas dels països desenvolupats, on cada vegada creix més el percentatge de persones que consideren, d’una manera errònia, que no són necessàries i que tenen més riscos que beneficis“, va alertar. I va afegir: “L’exemple més clar és el xarampió. En aquest últim any s’ha triplicat en l’àmbit europeu el nombre de casos i tenim morts per aquesta malaltia“.
La doctora Magda Campins durant la seva presentació a la conferència “Novetats en vacunes. Què cal saber”.
En el mateix sentit, va posicionar-se Trilla: “Hem de fer servir les vacunes en tota aquella població en les quals estan indicades. Hem de vacunar a tothom que s’ha de vacunar“.
L’amenaça del corrent “antivacunes”
“L’OMS està preocupada per la reticència a la vacunació, perquè en països com França, Itàlia i molts altres, on hi ha accés a les vacunes i sistemes sanitaris potents, les taxes de cobertura han baixat“, va destacar el Dr. Trilla. “I la conseqüència sempre és la mateixa: hi ha epidèmies. En aquests moments el xarampió n’és un exemple. L’OMS crida l’atenció sobre el que sembla una paradoxa: per la majoria del món són accessibles i ara no les fem servir. Això ens torna a situacions del passat“.
Campins també va aportar la seva visió: “Aquest augment del moviment “antivacunes” s’ha vist afavorit per un corrent que considera que tot el que és natural és millor que les coses prefabricades. Consideren que patir malalties infeccioses deixa una immunitat millor que la de la vacuna, sense tenir en compte que aquestes malalties maten”. Com a conseqüència, Campins assegura que “la pèrdua de la por a aquestes malalties infeccioses és el que ha fet que augmentin les persones reticents. En aquest sentit, es va qüestionar l’epidemiòloga: “I per què han perdut la por? Perquè les malalties han pràcticament desaparegut i no han vist mai les morts ni les seqüeles associades a aquestes malalties gràcies a les vacunes“.
La conferència “Novetats en vacunes. Què cal saber” va comptar amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
