Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 4 de març va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona la taula rodona “Dones visibles en el món de la salut”. Moderada per la periodista Lídia Heredia, va comptar amb les intervencions de Cristina Bescós, directora gerent d’EIT Health Spain; Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal; Rocío López-Ybarra, farmacèutica comunitària, titular de la farmàcia Guarc i M. Àngels Valls, Chief Communications & Public Affairs Officer d’Esteve.
D’esquerra a dreta: Joan Calduch, tresorer del COFB; Lídia Heredia, periodista; Núria Oliva, vocal de Salut Pública del COFB; Cristina Bescós, gerent d’EITHealth; Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal, Rocío López-Ybarra, farmacèutica titular d’oficina de farmàcia; M. Àngels Valls, directora de comunicació d’Esteve; Núria Bosch, vicepresidenta del COFB; Aina Surroca, vocal del COFB i Jordi Casas, secretari del COFB.
Després de la presentació del debat que va fer Núria Oliva, vocal de Salut Pública del COFB, la periodista Lídia Heredia va posar damunt la taula els percentatges de dones en l’àmbit de la professió farmacèutica: “un 75% si ens fixem en tot el col·lectiu, i un 85% en el cas concret de l’oficina de farmàcia“. La directora de “Els Matins de TV3” va afirmar que, en relació amb la igualtat, “volia ser optimista i donar per fet que la teoria ens la sabem tots, tant homes com dones” però que les diverses intervencions servirien per veure “si quan es trasllada a la realitat hi és o no”.
La visió de les “dones visibles” en l’àmbit professional de la salut
Durant els dies previs al col·loqui, les diverses ponents ens van compartir la seva visió, des de la farmàcia comunitària, la indústria, la investigació i la innovació, pel que fa a la visibilitat de la tasca professional de la dona al món de la salut, com es pot millorar la presència de la dona a tots els nivells i com veuen el futur professional en clau de gènere.
Visibilitat de la tasca professional de la dona
Maria Àngels Valls, directora de comunicació d’Esteve, va explicar que “és un fet comprovable que en la majoria de facultats de ciències de la salut, entre el 70 i el 80% dels estudiants són dones; però quan es trasllada això als llocs de responsabilitat la situació és inversa”. Valls va reconèixer que la presència femenina a les posicions d’influència en el món de la salut “està per sobre d’altres sectors“, tot i que “encara queda molt camí per recórrer per arribar a la paritat“. I va afegir: “En el cas concret de la indústria farmacèutica, la situació està una mica millor, ja que té una participació femenina molt més alta (superior al 40%) en els nivells de més responsabilitat que la mitjana d’empreses de l’IBEX”.
M. Àngels Valls, directora de comunicació d’Esteve.
Qui també comparteix aquesta afirmació, aplicada al seu àmbit de la investigació, és Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal: “En l’àmbit de la recerca, hi ha possiblement més representativitat dels dos gèneres, tot i que es dóna el fenomen de la piràmide inversa: en les fases inicials de la carrera científica (doctorat, postdoctorat) hi ha moltes noies joves, però a mesura que es va avançant cap a posicions sèniors de més responsabilitat (cap de grup, catedràtic, cap de departament, direcció) hi ha més proporció d’homes, com passa en altres àmbits”. Segons ella, aquest sostre de vidre s’associa, entre altres condicionants, “al fet que el moment en què s’ha de fer la transició a cap de grup i iniciar una carrera independent com a investigadora principal sol coincidir amb la maternitat, i la conciliació amb una carrera tan exigent com aquesta és força complicada, si no tens molt suport familiar a tots nivells”.
La doctora Carlota Dobaño, cap del Grup d’Immunologia de la Malària d’ISGlobal.
En relació amb la idea del sostre de vidre, Cristina Bescós, directora gerent d’EIT Health Spain va posar èmfasi en tres grups -especialment lligats a la innovació– en què la presència femenina continua sent molt baixa, tenint en compte “que la dona dins del món de la salut està àmpliament representada en totes les professions“. Des del seu punt de vista, en l’àmbit directiu “hi ha molta proporció de dones a la base i els percentatges s’inverteixen al final de la carrera”. En segon lloc, Bescós també va destacar el grup d’emprenedores, ja que, segons ella, “hem de treballar el fet que l’emprenedoria i la tecnologia també estigui liderada per dones” i, en tercer lloc, el grup d’inversores respecte al qual va afirmar que “el paper de la dona en els business angels o venture capital és extremadament reduït i és importantíssim afrontar-lo”. I va afegir: “Està demostrat que els inversors aposten per persones amb qui s’identifiquen. Per la qual cosa, com més gran és el percentatge de dones en aquesta banda, més projectes es promouen liderats per aquestes“.
Cristina Bescós, gerent d’EITHealth.
Una visió també compartida per Rocío López-Ybarra, farmacèutica comunitària, titular de la farmàcia Guarc: “Si generalitzem, jo crec que pràcticament a tots els àmbits calen mesures per afavorir l’empoderament de la dona i fer visible, definitivament, la seva vàlua i el seu talent“. Per tot plegat, “cal conscienciació i educació de la població en termes d’igualtat i paritat. I això s’ha de fer des de tots els nivells: des del carrer, les institucions, les organitzacions de dones, però sobretot des de l’administració”.
La farmacèutica Rocío López-Ybarra, titular de la farmàcia Guarc.
Com millorar la presència de la dona en tots els nivells? Com es veu el futur professional en clau de gènere?
López-Ybarra va afirmar que la farmàcia comunitària ha estat, tradicionalment, “un sector molt femení i les tendències actuals apunten que continuarà sent així”. Mirant als pròxims anys, va considerar que: “convé no perdre de vista els nous reptes que se’ns plantejaran en un futur no gaire llunyà, per estar absolutament preparades, especialment, en temes tecnològics i de gestió que, en línies generals, acostumen a ser el taló d’Aquil·les de la farmàcia comunitària”.
Un moment del col·loqui “Dones visibles en salut” que va tenir lloc el passat 4 de març al COFB.
Dobaño va apuntar que unes de les prioritats de futur seria establir “polítiques que permetin la conciliació real de la vida familiar i professional a les dones, sobretot, quan tenen nens petits”. També va exposar que és important “que en la carrera científica i a les beques competitives i avaluacions, no es penalitzi ni en l’àmbit de currículum ni econòmicament les etapes en les quals t’has d’apartar de la recerca per tal de tenir cura dels fills/es”. I que cal que “l’Estat i la UE facin polítiques per facilitar que una dona pugui progressar a la carrera científica assumint interrupcions i sense haver de fer sacrificis o haver d’escollir entre la família o la vocació professional”.
La periodista Lídia Heredia, directora i presentadora del programa “Els Matins de TV3”.
En el mateix sentit es va pronunciar Bescós: “Estic esperançada en el futur de la dona en l’àmbit de la salut i també en aquestes àrees tecnològiques on tenim més terreny per recuperar. Necessitem treballar a tots els nivells de forma conjunta i amb accions coordinades. Hem de demostrar un compromís de totes les organitzacions i de tots els actors involucrats, homes i dones”.
La directora de comunicació d’Esteve va animar les dones a “sortir de la zona de confort, ser més discutidores i continuar lluitant”. “Les dones hem de ser conscients que, si volem assumir posicions d’influència, ho podem fer amb seguretat, fermesa, determinació i confiança en les nostres possibilitats”, va concloure.
Altres publicacions d’interès:
