Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 26 de febrer va tenir lloc al COFB la tertúlia d’actualitat “L’activitat física com a eina preventiva i terapèutica“. L’objectiu de la tertúlia va ser interioritzar el convenciment del fet que és necessari, a través del consell farmacèutic, promoure i prescriure l’exercici físic saludable com a eina preventiva i terapèutica de les malalties més prevalents.
La ponent va ser Montserrat Bellver, cap de la Unitat Assistencial de Medicina de l’Esport, membre del Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès i del Consorci Sanitari de Terrassa. Després de l’acte, vam poder parlar amb ella i, en format de vídeo entrevista, ens va oferir la seva visió sobre els beneficis de l’activitat física i com s’ha de prescriure.
Els beneficis de l’activitat física
Durant la conversa, Bellver va destacar els nombrosos beneficis que té la pràctica habitual de l’esport: a nivell fisiològic, “la tensió arterial i el control del colesterol“, però “també psicològics; millorem l’autoestima, disminueix la depressió i té molts beneficis socials“, perquè aquesta pràctica es pot fer en companyia, dins d’un grup. “Seria ideal poder incorporar l’activitat física en la nostra vida quotidiana“, assegurava Montserrat Bellver, “és una cosa que tenim al nostre abast i ho podem incorporar com a hàbit saludable”.
“Moure’ns: El més important és que ho incorporem dins de la nostra vida diària”
Per evitar el sedentarisme “no cal apuntar-se a un gimnàs”, segons la doctora en medicina de l’esport. Ens és prou tan sols amb moure’ns. “Podem pujar unes escales, aparcar el cotxe més lluny de la feina i simplement anar-hi caminant o en bicicleta. El més important és que nosaltres ho incorporem dins de la nostra vida diària“, perquè avui en dia “estem massa temps asseguts i el sedentarisme sí que té molts riscos, igual que el tabac o la hipertensió“.
L’assessorament mèdic, necessari per dosificar l’exercici físic
Segons Bellver, a l’hora de prescriure exercici físic, “s’ha de fer de forma correcta”. De la mateixa manera que no es pot córrer una marató d’un dia per l’altre, tot l’exercici físic ha d’estar organitzat d’una forma progressiva amb assessorament mèdic: “ho hem de fer amb una prescripció, igual que un fàrmac”, va assegurar. Cal una dosificació correcta, amb una freqüència i tipus d’activitat recomanada per un professional, “perquè no totes les activitats són bones o favorables per totes les edats o totes les malalties”.
Per aquest motiu, Bellver recomana a aquelles persones que volen iniciar-se en una determinada activitat un control mèdic bàsic. “Per saber d’on partim, com estem a nivell de salut i a partir d’aquí, poder prescriure l’exercici físic de la millor forma possible”. Montserrat Bellver compara aquesta pràctica amb la prescripció d’un fàrmac; de la mateixa manera, un professional de la salut pot complementar la pràctica esportiva d’activitat física i fer-ho de forma gradual i progressiva, individualitzant-ho en funció de l’estat de salut i l’edat.
“Els nens han de jugar, moure’s i fer molts esports”
La pràctica esportiva s’ha d’adaptar a l’edat de cadascú, segons la doctora Bellver. Per una banda, els nens “han de jugar, moure’s i fer molts esports, no especialitzar-se en un esport concret”, però la gent gran ha d’adaptar-se al seu estat de salut, tot i que aconsella que poden “començar caminant”. D’altra banda, els adults, que també han d’adaptar-se a la salut, però alhora al temps disponible: “de vegades no tenim suficient temps per fer exercici”, va expressar Bellver.
Com es pot fomentar l’activitat física des de la farmàcia?
Montserrat Bellver opina que “els farmacèutics estan acostumats a donar aquesta prescripció” i per tant l’exercici físic és un complement a la seva activitat habitual. “Igual que dispensen un fàrmac, poden recomanar la pràctica d’activitat física o alimentació, hàbits de vida saludables“, va assegurar. Però el més important, assegura la doctora en medicina de l’esport, és donar una dosificació correcta: “No val el vagi a nedar o el vagi a caminar, no. S’ha de dir: vagi a caminar 3 cops al dia, mitja hora amb aquesta intensitat, que pugui parlar amb el company… És a dir, eines molt senzilles, però molt protocol·litzades“.
Altres publicacions d’interés:
