El passat 27 d’octubre va tenir lloc en format Webinar la tertúlia d’actualitat “Psicobiòtics, els bacteris que equilibren la salut mental” a càrrec del Dr. José Ángel Alda, cap de secció de psiquiatria i coordinador de la unitat de TDAH de l’Hospital Sant Joan de Déu i del Dr. Francisco Guarner, especialista en malalties de tracte digestiu, investigador principal del Grup d’investigació en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Anna Bach-Faig, vocal d’Alimentació Nutrició del COFB, va ser l’encarregada d’introduir i moderar la sessió. En la seva intervenció, Bach-Faig va apuntar que “cada vegada més els especialistes estudien les conseqüències neuropsiquiàtriques que poden produir una disbiosi de la microbiota intestinal“. I va afegir que “al llarg de la sessió es repassaria en quin punt es troben aquestes investigacions i quina és la pràctica clínica actual d’aquests casos”.

Continuar aprofundint en la investigació de la microbiota

En la seva exposició, el Dr. Guarner va apuntar que diversos estudis experimentals i clínics impliquen la microbiota intestinal com a factor de susceptibilitat en trastorns psicològics i neurològics (resposta a l’estrès, depressió, ansietat, trastorns de l’espectre autista, deteriorament cognitiu senil, etc.). Malgrat això, el camp és incipient i la interpretació de dades és difícil, ja que la composició de la microbiota està influenciada per múltiples factors, com la dieta, els fàrmacs, l’exercici físic, etc. Per això, es necessiten estudis longitudinals i assajos controlats aleatoris en éssers humans per esbrinar si la manipulació de la microbiota intestinal (dieta, probiòtics, prebiòtics) proporcionarà noves estratègies terapèutiques.

Els psicobiòtics

En la seva presentació, el Dr. Alda va exposar la definició de psicobiòtics. Es tracta d’un grup de probiòtics que afecten el Sistema Nerviós Central (SNC), mitjançat per l’eix intestí-cervell a través de la resposta immune, humoral, vies neurals i metabòliques, millorant la funció gastrointestinal i també la capacitat antidepressiva i ansiolítica. Algunes soques de psicobiòtics inhibeixen la inflamació i disminueixen els nivells de cortisol, millorant els símptomes de l’ansietat i depressió.

Malgrat això, segons va apuntar el Dr. Alda, els efectes dels psicobiòtics en els trastorns mentals i neurològics són limitats. I és que encara es necessiten més estudis de psicobiòtics per determinar la seva efectivitat i mecanisme d’acció com a tractament per a diversos trastorns psiquiàtrics.

Dieta i trastorns del neurodesenvolupament

En aquest punt, el Dr. Alda va referir-se a un estudi sobre la dieta mediterrània i el TDAH en nens i adolescents.  Segons aquest treball, existeixen diferències significatives pel que fa al consum d’aliments i nutrients entre nens i adolescents  i suggereix que una dieta alta en sucre refinat i grasses  saturades pot augmentar el risc de TDAH. Per contra, una dieta saludable, caracteritzada per un alt consum de fruites i verdures protegiria contra el TDAH o la hiperactivitat.

Conclusions finals

En definitiva, com a principals conclusions, el Dr. Alda va destacar la importància de l’eix cervell-intestí en la salut mental i el fet que hi ha noves evidències sobre els efectes dels psicobiòtics en camps com la depressió/ansietat, els trastorns neurodegeneratius o els trastorns de neurodesenvolupament, però que són necessaris més estudis, en la mateixa línia del que va exposar Guarner en la seva intervenció.

Amb el patrocini de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

• Dèficit de vitamina D. Tendència o realitat? [Tertúlia d’actualitat] (Juny 2020)
• Coneixent més sobre l’exposoma a una nova tertúlia d’actualitat al COFB (Juliol 2019)
• El paper de la farmàcia en l’ictus. Nova tertúlia d’actualitat al COFB (Novembre 2018)