Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 16 de febrer va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la conferència “Atenció a pacients amb discapacitat visual. Característiques, necessitats i capacitats del col·lectiu”, a càrrec de Manel Martí, president de l’ADVC (l’Associació Discapacitat Visual de Catalunya, B1+B2+B3). La conferència va estar moderada per Miquel Recasens, tresorer del COFB. Al llarg de la conferència, es van donar a conèixer el tipus de recursos i de tecnologia que fan servir les persones amb discapacitat visual, amb l’objectiu de posar-la al servei del consell farmacèutic.
Al programa es van tractar els temes següents: tipologia social de la discapacitat visual (grups B1, B2 i B3); psicologia de les persones amb discapacitat visual; eines tècniques i tecnològiques que utilitza el col·lectiu; necessitats i capacitats de les persones amb discapacitat visual; recursos públics i privats a disposició de les persones amb discapacitat visual; barreres que afecten aquest col·lectiu, tracte idoni del farmacèutic vers les persones amb discapacitat visual i canvi global a la societat.
Com tractar les persones amb ceguesa o baixa visió?
Manel Martí va començar la seva intervenció “agraint l’interès per atendre la conferència sobre les persones amb discapacitat visual. Les dades són bastant dures avui en dia. A Catalunya pot haver-hi unes 200.000 persones amb baixa visió. Un col·lectiu amb unes mancances importants. Per això, volem millorar la seva qualitat de vida. Quan anem a la farmàcia o al metge necessitem trobar-nos persones empàtiques“.
Martí va donar als assistents alguns consells sobre com tractar les persones amb baixa visió, a partir de la seva experiència personal. En primer lloc, Manel Martí va deixar clar que “a les persones amb baixa visió no els sap greu que els preguntin com tractar-les o que els demanin què és la baixa visió. També va explicar que a aquestes persones cal tractar-les amb naturalitat, no cal posar-se nerviós. I, a l’hora d’indicar-los, cal que la persona amb dificultat visual se situï darrere nostre, no davant”.
Quan les persones amb dificultats de visió entren a un edifici nou “no està malament que els expliquin què hi ha al voltant, que els diguin amb què han d’anar amb compte o que els comentin alguns detalls de l’entorn. També està molt bé fer servir la tècnica del rellotge (dir-li què hi ha a les 12, a les 15, etc.)”, va comentar. “En cas que la persona amb discapacitat visual hagi de seure en algun lloc, cal posar-li la mà al lloc on ha de seure i, si és una llitera, hem de posar la mà al lloc on ha d’anar el seu cap. La persona amb discapacitat comprovarà que existeix la llitera, la tocarà i s’hi estirarà”.
Les persones amb discapacitat visual requereixen una atenció específica dels professionals sanitaris. Saber quins són els recursos que tenen a l’abast i les barreres que afecten aquest col·lectiu ajudarà a orientar el tipus d’atenció a dispensar a la farmàcia.
Pel que fa al gos pigall, Martí va detallar “que és molt important que sapiguem que està treballant i que no el podem molestar, tocar-lo o donar-li menjar”. Així mateix, Martí també va centrar-se en l’impacte psicològic que pot provocar la discapacitat visual: “La persona, habitualment, passarà per diverses fases. La discapacitat visual és un xoc important, pots perdre la visió de cop o pots anar-la perdent progressivament”.
El compromís social dels farmacèutics davant aquest col·lectiu
Sobre la intenció d’aquesta sessió, Miquel Recasens, tresorer del COFB, va explicar que l’objectiu era abordar “la problemàtica, els recursos, les possibilitats i la forma a l’hora de tractar un col·lectiu que ens pot passar desapercebut com és el de les persones amb discapacitat visual. Les farmàcies tenen una sèrie de productes relacionats amb l’àmbit visual i reben visites de persones d’aquest col·lectiu. Per això, cal saber com atendre-les i correspondre’ls en relació amb les seves necessitats”.
Recasens va desitjar que “l’exposició hagi servit per als assistents com a testimoni de la seva experiència personal i també com a testimoni del col·lectiu que realment s’ocupa d’aquest tipus de qüestions. Això ajudarà a conèixer els recursos socials que hi ha a Catalunya, com ens hem de comportar respecte al col·lectiu de discapacitats visuals o les possibilitats que tenen aquestes persones d’ocupar el temps lliure i de conèixer les oportunitats que ofereix l’ADVC com, per exemple, l’existència del telèfon de l’ull“.
En finalitzar la conferència, el tresorer del COFB fer una sèrie de reflexions al voltant de la sessió que recollim tot seguit. “L’objectiu era donar a conèixer l’associació i, a la vegada, donar a conèixer l’existència del col·lectiu de discapacitats visuals. Des de l’associació, s’intenta donar servei, ajuda, assessorament psicològic i tècnic, etc. S’organitzen diverses activitats i es proporciona informació laboral, fiscal, pràctica, econòmica, etc. Són ajudes importants”, va exposar.
“Des d’un punt de vista de l’oficina de farmàcia o col·lectiu farmacèutic, com ens vincula això?”, va preguntar-se. “Fins i tot, des d’un punt de vista estadístic, hi ha persones del nostre col·lectiu afectades per aquest problema. Molt probablement, també hi ha moltes persones vinculades amb el col·lectiu, ja sigui a través de familiars, amics, coneguts, etc. que tenen discapacitat visual i per això dins del nostre col·lectiu poden haver-hi persones amb aquest interès. Per aquesta banda, ens va semblar interessant, com una aportació al col·lectiu directament; però també indirectament per tota la tasca professional que fem a les farmàcies, on rebem un col·lectiu gran de persones entre les quals n’hi ha que tenen una discapacitat visual. Hem de saber com tractar-les”.
I va afegir: “Als farmacèutics comunitaris, les persones ens expliquen els seus problemes. Si tu coneixes que existeixen recursos com el telèfon de l’ull, o una placa que utilitzen les persones amb discapacitat visual, etc. són ajudes que pots oferir a l’usuari/pacient, addicionals a la teva feina purament professional. És una aportació més social que professional i, en aquest sentit, aquesta aportació social, és evident que té relació amb la Comissió de compromís social del Col·legi de Farmacèutics. Des d’aquest punt de vista, doncs, ens va semblar molt interessant”.
Telèfon de l’ull
En relació amb el telèfon de l’ull (900 900 505), Manel Martí va explicar que és un telèfon gratuït, anònim (si així es vol) i que està disponible “per a tots els pacients que tinguin alguna dificultat visual, que pot ser total (B1), severa (B2) o lleu (B3)”. El telèfon de l’ull està pensat per orientar les persones que puguin tenir alguna discapacitat visual en la solució dels problemes personals i socials que els ocasiona la seva malaltia, amb exclusió dels temes optomètrics, oftàlmics o mèdics. Aquest telèfon pretén donar resposta a les seves inquietuds sobre els recursos al seu abast, els drets i beneficis que els corresponen, les ajudes tècniques que poden utilitzar, els llocs on dirigir-se, etc.
Miquel Recasens va recordar que la conferència “Atenció a pacients amb discapacitat visual. Característiques, necessitats i capacitats del col·lectiu” va quedar enregistrada i es penjarà a la intranet col·legial on quedarà a disposició dels col·legiats que desitgin consultar-la.
Amb la col·laboració de:
Altres publicacions d’interès:
