El passat 21 d’abril va tenir lloc al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) la formació “La perforació del lòbul de l’orella”, patrocinat per Prim. Marta Alcalde, vocal de Dermofarmàcia i Productes Sanitaris del COFB va ser l’encarregada de coordinar la sessió. La formació, repetida a causa d’una alta demanda, va tenir un gran èxit acollint més de 300 inscrits. La ponent va ser Gema Garrigós, farmacèutica i bioquímica i responsable de negoci de Prim.
L’objectiu d’aquest taller va ser aprofundir en els punts més rellevants que afecten la perforació del lòbul de l’orella en l’àmbit de l’oficina de farmàcia. Durant la formació es van abordar aspectes com l’aplicació de mesures higièniques i sanitàries posteriors per tal de prevenir riscos, la realització de cures posteriors a fer per evitar reaccions adverses, o qüestions legals a tenir en compte.
La perforació del lòbul de l’orella
Garrigós va introduir la sessió definint el concepte de pírcing, esmentant les responsabilitats a l’oficina de farmàcia i explicant breument aspectes legislatius sobre la perforació. “Aquesta pràctica queda circumscrita a la farmàcia. Implica únicament la perforació del lòbul de l’orella, mai del cartílag. La perforació s’ha de realitzar mitjançant sistemes de clavat i subjecció de forma automàtica, amb material estèril i d’un sol ús“, va remarcar.
La farmacèutica i bioquímica va posar de manifest que la perforació del lòbul de l’orella és una de les tendències del moment. Garrigós la va definir com “un fenomen dinàmic i socialment acceptat que no té edat”. L’orella és un territori obert a l’estètica i a l’autoexpressió que permet crear una identitat pròpia. S’estima que entre el 50% i el 90% de la població té una o més perforacions en qualsevol de les seves formes.
A continuació, la ponent va parlar sobre l’anatomia i la fisiologia del pavelló auricular, el lòbul de l’orella i els tipus de pírcing més comuns a l’orella. Pel que fa a la perforació del lòbul de l’orella, fent també menció als materials, la preparació i el procediment.
Per a la preparació de la perforació és primordial, en primer lloc, informar el client sobre el procediment, les possibles complicacions, i les cures posteriors, firmant l’autorització pertinent. Garrigós va recordar que “el procediment consta de 3 senzilles passes: netejar, marcar i perforar” i que “cal estudiar el model i el metall de l’arracada escollida pel client, seure al client en un lloc còmode, preparar els materials necessaris i comprovar el lòbul de l’orella on es durà a terme la perforació per cercar alguna cicatriu o queloide”.
Els principals materials que s’utilitzen en la perforació són l’instrument de perforació, els cassets estèrils, el marcador d’ús tòpic, i les arracades hipoalergèniques, les quals han de ser dermatològicament compatibles d’acord amb les directives del níquel i han de realitzar una perforació segura, suau i higiènica.
Mesures higièniques, cures i complicacions
Garrigós va insistir en la importància de donar instruccions verbals al client sobre les cures a seguir després de la perforació per tal que la cicatrització sigui tan ràpida com sigui possible i sense complicacions. Cal entregar al client el full de cures posteriors a la perforació. Mantenir les arracades a l’orella durant 6 setmanes i cuidar la perforació 3 vegades al dia mantenint la zona neta i airejada són, entre d’altres, les principals cures a dur a terme.
No totes les persones poden perforar-se el lòbul
Cal evitar realitzar perforacions a:
- Persones amb immunitat reduida.
- Embarassades.
- Pacients amb risc de cicatrització patològica.
- Persones amb dermatitis infeccioses actives.
- Pacients amb antecedents de mala cicatrització o formació de queloides.
- Pacients en tractament amb anticoagulants.
Va advertir que no seguir adequadament les pautes higièniques i sanitàries, les estrebades, i els cops que poden reobrir la ferida produeixen la major part de les complicacions després de la perforació. En aquest sentit, va indicar que poden aparèixer infeccions bacterianes, reaccions al·lèrgiques, hemorràgies, esquinços, cicatrius hipertròfiques o queloides.
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès: