Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
El passat 17 de maig, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va organitzar la tertúlia d’actualitat “CAR-T i teràpia personalitzada”, la darrera del Programa de Formació Continuada 2022-2023. La sessió va anar a càrrec de Luis Gerardo Rodríguez-Lobato, MD i PhD, especialista de la Unitat d’Amiloïdosi i Mieloma del Departament d’Hematologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigador acreditat de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (IDIBAPS). El vocal d’Oficina de Farmàcia del COFB, Guillermo Bagaría, va moderar la formació.
Els objectius de la tertúlia, segons va explicar Bagaría, van ser aproximar els avenços en relació amb la teràpia CAR-T i tenir coneixement d’aquells que lideren aquesta teràpia, que “és molt nova i encoratjadora per tots els resultats que hem vist en els nostres pacients”.
El doctor Luis Gerardo Rodríguez-Lobato va iniciar la tertúlia d’actualitat fent un repàs dels diferents tractaments que existeixen per fer front a les neoplàsies malignes. Concretament, va fer referència a la quimioteràpia, als fàrmacs inhibidors específics, la teràpia epigenètica, la radioteràpia, la cirurgia i la immunoteràpia.
La immunoteràpia antitumoral
Entre els tractaments que va descriure, el doctor es va centrar en la immunoteràpia antitumoral. En primer lloc, va explicar que la humanitat ha utilitzat la immunoteràpia antitumoral des d’abans del s. XX, fent menció al cirurgià William B. Coley com a un dels precursors. En segon lloc, va detallar les diferents estratègies actuals, pel que fa als tractaments amb immunoteràpia com l’administració de Rituximab i de Cytokine i el transplantament al·logènic de cèl·lules mare. També va compartir algunes de les tècniques més noves com els limfòcits que infiltren tumors, els anticossos biespecífics i la teràpia CAR-T.
La teràpia CAR-T: concepte, pros i contres i característiques dels limfòcits T
“Es treballa amb la teràpia CAR-T des dels anys vuitanta i els doctors Zelig Eshhar i Gideon Gross són els principals investigadors que van tenir la idea de generar la proteïna quimèrica, CAR”, segons va indicar el doctor. Mitjançant una infografia, va exemplificar què és la proteïna quimèrica CAR: “una proteïna que s’uneix específicament a una diana, que nosaltres dirigim de la cèl·lula tumoral. Després, un seguit de proteïnes creuen la membrana cel·lular del limfòcit T, entren a l’intracel·lular i a uns dominis d’estimulació perquè el limfòcit T detecti la cèl·lula tumoral maligna, s’activi i s’expandeixi per destruir la cèl·lula tumoral”.
“Els anticossos monoclonals tenen determinades característiques positives, ja que són molt específics, els podem dirigir cap a les molècules que vulguem i són independents del complex d’histocompatibilitat principal (MHC)”, va comentar Luis Gerardo. Pel que fa a les característiques negatives d’aquests, va dir que “tenen baixa potència i no persisteixen”. En canvi, respecte a les característiques dels limfòcits T, el doctor va assegurar que “tenen certes peculiaritats amb molta importància: són molt potents, poden persistir molts anys, però no els podem dirigir cap a una diana específica”.
L’objectiu dels investigadors va ser buscar els beneficis que els anticossos monoclonals i els limfòcits T oferien en immunologia, segons Rodríguez-Lobato. “Per fer-ho, van crear una proteïna quimèrica (limfòcit T i CAR), que és la unió d’un anticòs monoclonal i el receptor del limfòcit T, amb tots els beneficis d’aquestes dues branques de la immunologia”, va indicar.
Quin és el mecanisme d’acció de la cèl·lula CAR-T?
Seguidament, l’especialista de la Unitat d’Amiloïdosi i Mieloma del Departament d’Hematologia va especificar quin és el mecanisme d’acció de la cèl·lula CAR-T. “El que volem fer és crear un limfòcit T que vagi dirigit exclusivament a les cèl·lules que expressen aquests antígens. Per fer-ho, construïm un virus, que en el seu interior contingui el material genètic per al CAR, i fem que infecti el limfòcit T. D’aquesta manera, el material genètic del CAR s’integra en el DNA del limfòcit T i, utilitzant la maquinària del limfòcit T per produir proteïnes, produirà el CAR i s’expressarà. Amb això, el limfòcit T detectarà la cèl·lula tumoral i la destruirà”, va detallar.
Segons el doctor, aquesta teràpia ha estat una gran revolució perquè combina la immunoteràpia, la teràpia cel·lular, la gènica i la dirigida. També va exposar quina ha estat l’evolució de la teràpia CAR-T, que “té possibilitats il·limitades”, fent referència a la teràpia de primera generació, segona, tercera i quarta (que de moment només es treballa en el laboratori).
Malalties hematològiques
El ponent va mencionar les cinc malalties hematològiques “amb molt mal pronòstic” – la leucèmia limfoblàstica aguda B, el limfoma de cèl·lules grans B, el limfoma fol·licular, el limfoma de cèl·lules del mantell i el mieloma múltiple – amb les quals ja s’ha iniciat la teràpia CAR-T. També va mostrar alguns gràfics amb el pronòstic de supervivència d’aquestes malalties, que mostren com la teràpia CAR-T els ha millorat.
Pel que fa als tractaments específics, Luis Gerardo va compartir els medicaments, segons cada patologia i aprovats per la EMA i la FDA, i la cronologia de com han anat evolucionat, els gràfics del creixement d’aquesta teràpia i l’escenari global dels assajos clínics que s’estan duent a terme.
En la darrera part de la tertúlia d’actualitat, el doctor va comentar els diversos inconvenients de la teràpia personalitzada amb CAR-T, la toxicitat que comporta, el procediment per a l’administració d’aquest tractament i el difícil accés d’aquest, ja que “té un cost molt elevat”. En aquest sentit, va indicar que una solució és que l’hospital fabriqui els seus propis CAR-T, com a exemple va exposar el cas de l’Hospital Clínic, el primer hospital de la Unió Europea en desenvolupar CAR-T per al mieloma múltiple.
Altres publicacions d’interès:
