Blog COFB Blog oficial del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona
Els passats 22, 24 i 29 de gener, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), juntament amb la col·laboració de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC), va organitzar la 18a edició de la formació “Actuació farmacèutica en la nutrició artificial”, amb el patrocini de B. Braun, Persan Farma i Vegenat Healthcare. El Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya (GNFHC) va coordinar les tres jornades formatives adreçades a farmacèutics i farmacèutiques d’hospital.
Els objectius de les jornades van ser ampliar els coneixements i proporcionar les habilitats per fer intervencions farmacèutiques a l’hora de tractar amb pacients sotmesos a nutrició artificial, tenir coneixement de l’estat actual de la recerca i la pràctica professionals i repassar els fonaments de la nutrició artificial.
Fluïdoteràpia aplicada a la pràctica diària
En la primera jornada, celebrada el 22 de gener, la farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, María Nevot, va abordar la fluïdoteràpia aplicada a la pràctica diària. Per fer-ho, va repassar la distribució corporal de l’aigua, que “variarà en funció de l’edat, la massa muscular, el sexe i el teixit adipós”; va parlar de les necessitats d’aigua i de l’equilibri hídric; i va explicar els tipus de fluïdoteràpia, que poden ser cristal·loides (solucions balancejades i no balancejades) o col·loides (derivats del plasma i semisintètics).
Nevot va mostrar diferents casos per exemplificar les diferents aplicacions i va tancar la seva presentació amb l’exposició d’alguns desequilibris electrolítics com la hipopotassèmia, la hiperpotassèmia, la hipofosfatèmia, la hiperfosfatèmia i la hipomagnesèmia.
Transició de nutrició parental a nutrició enteral o oral
A continuació, va intervenir Ester López, farmacèutica adjunta de l’Hospital Clínic de Barcelona, que va aprofundir en la transició de nutrició parental a nutrició enteral o oral, amb els objectius d’entendre la importància de realitzar una transició adequada i segura entre les diferents vies d’administració de la nutrició artificial i la dieta oral i d’identificar els factors que són crítics per assolir una transició correcta.
La farmacèutica va compartir tres guies clíniques en relació amb la transició de nutrició parenteral i enteral i dieta oral i va especificar diverses estratègies per afavorir la transició. “La malnutrició s’associa a empitjorament dels resultats terapèutics. L’atenció contínua al suport nutricional del pacient és essencial durant tot el procés assistencial”, va assegurar López.
Requisits calòrics i proteics en pacient greu
La segona jornada formativa en actuació farmacèutica en nutrició artificial va comptar amb la farmacèutica adjunta de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Mònica Estopiña. La farmacèutica va centrar-se en els requisits calòrics i proteics en pacient greu, en persones amb una “malaltia greu, que poden tenir la possibilitat de revertir la malaltia i necessiten una àrea tecnificada i una assistència contínua”.
“La incidència de desnutrició és molt alta en el pacient crític degut principalment a l’hipercatabolisme i la inadequada aportació nutricional”, va confirmar. Estopiña va profunditzar en els mètodes més adients per determinar les necessitats calòriques en pacients crítics, que “es calcularan idealment per calorimetria indirecta”. Alhora que va detallar les recomanacions de les guies clíniques, va parlar de la infranutrició i la sobrenutrició, que “s’han mostrat perjudicials en el pacient crític”, i de la síndrome de realimentació. En darrer lloc, va exposar diverses situacions clíniques en pacient obès, amb fracàs renal, amb politraumatisme i cremat i amb sèpsia; i les diferències entre l’aportació proteica vers l’aportació calòrica.
Atenció nutricional a consulta externa
Seguidament, la farmacèutica adjunta de la Fundació Hospital de l’Esperit Sant, Núria Miserachs, va abordar l’atenció nutricional a consulta externa que “no té res a veure amb un pacient ingressat”. Miserachs va comentar que es realitza consulta externa de nutrició artificial “perquè tot el que és nutrició enteral i parenteral domiciliària i el material sanitari va per MHDA”.
Miserachs va profunditzar en la planificació de la visita, l’atenció farmacèutica i en els objectius de la visita per: classificar i quantificar la desnutrició del pacient; conèixer els seus requisits nutricionals; “detectar les causes desencadenants de la desnutrició”; i, finalment, “programar un pla terapèutic i nutricional i supervisar la resposta obtinguda”. La farmacèutica va tancar la sessió posant el focus en el cribratge i en l’avaluació nutricional.
Microbiota, prebiòtics i probiòtics
En la tercera jornada, la farmacèutica adjunta-nutricionista clínica de Clínica Girona, Sara Oduber, va revisar l’evidència actual pel que fa a la microbiota, els prebiòtics i els probiòtics. Per començar, la farmacèutica va contextualitzar què és la microbiota, “un conjunt de microorganismes (bacteris, fongs, virus i protozous) que cohabiten amb nosaltres”. Segons va concretar, tenim 10.000 espècies microbianes diferents en el nostre cos humà i el 95% està localitzada en el tracte gastrointestinal i té tres funcions principals: metabòlica, defensa i tròfica. La farmacèutica va mostrar l’evolució de la microbiota intestinal, va descriure diversos conceptes bàsics (probiòtics, prebiòtics, simbiòtics, postbiòtics, microbioma, viroma) i va introduir el concepte disbiosi “pèrdua de l’equilibri microbià a causa de canvis quantitatius o qualitatius de la composició, canvis en el funcionament, activitats metabòliques o fins i tot canvis en la distribució”.
Tanmateix, va centrar-se en la barrera intestinal i en què succeeix si aquesta es pertorba, va fer esment de les teràpies basades en microbiota, segons l’evidència, com ara aliments fermentats, prebiòtics, probiòtics, simbiòtics i postbiòtics. Per altra banda, va fer referència a la classificació filogenètica i a la funcional, al test microbiota i al projecte RAID-CD. Per tancar la seva exposició, va compartir diferents casos clínics.
Accessos venosos en nutrició parenteral
La darrera sessió de la formació d’actuació farmacèutica en la nutrició artificial va anar a càrrec de Mònica Fernández, infermera clínica a Hospital Universitari de Bellvitge, que va explicar els accessos venosos en nutrició parenteral. En aquest sentit, va indicar que la nutrició parenteral s’ha de considerar en pacients desnodrits o en risc de desnutrició “quan la nutrició enteral estigui contraindicada o el pacient no la tolera adequadament”; o quan “no tenen una funció intestinal adient per mantenir o restablir l’estat nutricional”.
La infermera va comentar quines són les indicacions de la nutrició parenteral, del dispositiu d’accés vascular (DAV) central i perifèric i els tipus de DAV per a nutrició parenteral. Alhora, que va exposar com s’ha de fer la comprovació de la punta dels DAV centrals amb mètode intraprocediment, postprocediment i, per acabar, va detallar els accessoris dels dispositius d’accés vascular per a nutrició parenteral.
Els tècnics de farmàcia hospitalària també es formen en nutrició artificial
El passat 31 de gener, va tenir lloc la formació “Nutrició artificial per a tècnics de farmàcia hospitalària”, organitzada conjuntament amb la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (SCFC) i amb la coordinació del Grup de Nutrició de Farmacèutics d’Hospitals de Catalunya. La formació va ser impartida pel farmacèutic adjunt de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Jan Thomas De Pourcq, i la dietista-nutricionista de la Corporació Salut Maresme i la Selva, Alejandra Solís.
Els objectius de la formació van ser habilitar als tècnics i tècniques de farmàcia hospitalària en els aspectes d’estabilitat de la nutrició parenteral i els protocols de preparació i entendre els conceptes bàsics de la disfàgia.
El farmacèutic adjunt de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Jan Thomas De Pourcq, va dedicar la sessió a parlar de l’estabilitat, compatibilitat i altres consultes relacionades amb l’elaboració i administració de la nutrició parental. Per fer-ho, va introduir diferents conceptes bàsics, va compartir els diferents mètodes de determinació d’estabilitat i va profunditzar en la influència dels macronutrients, micronutrients i els factors externs. Així mateix, també va mostrar com administrar la nutrició parenteral i com fer-ho amb fàrmacs, per això, va assenyalar aquells que són compatibles i incompatibles.
“La nutrició parenteral és un fàrmac d’alt risc, on tots els professionals implicats tenim un elevat grau de responsabilitat”, va assegurar Thomas De Pourcq. El farmacèutic va recomanar utilitzar la nutrició parenteral idealment a les 24 d’haver-se elaborat, seguir els procediments normalitzats i recomanacions al llarg de tot el procés d’elaboració, utilitzar filtres 1,2 micres i protegir de tots els factors externs que poden afectar com la temperatura, la llum, l’oxigen i la tècnica de preparació.
La disfàgia: conceptes bàsics i aspectes pràctics
En la segona part de la formació, la dietista-nutricionista, Alejandra Solís, va abordar la disfàgia. “La disfàgia orofaringe és un símptoma que fa referència a la dificultat o molèstia que es produeix a l’hora de formar i/o moure el bol alimentari des de la boca fins a l’esòfag” i “afecta tant a aliments sòlids com líquids”. La dietista-nutricionista va explicar quin és l’origen de la disfàgia neurogènica, mecànica, obstructiva i orgànica i la funcional (presbifàgia) i va detallar quins són els signes d’alerta i les alteracions en relació amb la seguretat i amb l’eficàcia. L’infradiagnòstic, el poc consens en el seu maneig, l’existència de molts protocols d’actuació, les eines per saber què observar i com actuar, la utilització del mateix vocabulari i el registre de la viscositat o consistència de líquids són alguns dels problemes actuals de la disfàgia.
Per altra banda, Solís va exposar les diferents fases de la deglució i va fer referència a l’abordatge de la disfàgia a través d’un equip multidisciplinar. La nutricionista-dietista va tancar la seva exposició assegurant que “per millorar l’atenció al pacient amb disfàgia és necessari sensibilitzar als professionals i a la població en general”. Tanmateix, va indicar que cal identificar als pacients amb risc, unificar protocols d’actuació, establir un pla de cura individualitzat (nutricional), integrar a professionals implicats i sensibilitzats en el tema de registrar les intervencions diagnòstiques i terapèutiques i avaluar i revalorar.
Activitats coordinades per:
Activitats organitzades conjuntament amb:
Amb el patrocini de:
Altres publicacions d’interès:
