Conferència sobre finances al Fòrum MGOF

“Qualsevol activitat empresarial genera una sèrie de transaccions que convé registrar de forma adequada per disposar posteriorment d’informació per una correcta presa de decisions. Amb caràcter previ, voldria plantejar una premissa imprescindible: que les dades que es recullin per realitzar l’anàlisi siguin certes i adequades, ja que és impossible analitzar la salut financera si no tenim aquesta informació, en qualitat i en oportunitat. Què vol dir per als economistes el terme d’oportunitat referida a la informació? Tenir-la al moment oportú. La comptabilitat, a més d’altres recursos d’informació, ha de facilitar informació sobre la marxa de l’empresa i, per tant, hauria de ser analitzada pel titular de la farmàcia de manera oportuna, és a dir, a temps. Sense cap dubte, si la informació està ben preparada i el lector sap interpretar-la, la gestió milloraria o, almenys, les decisions serien fixades de forma menys intuïtiva.

Després d’aquesta primera introducció, tenim dos estats financers bàsics: el balanç de situació i la informació que aporta. La solvència és la informació bàsica: podem definir solvència des de dues perspectives diferents i, alhora, complementàries. D’una banda, l’anomenada solvència de liquiditat, que seria aquella que ens permet afrontar les nostres obligacions de pagament de forma regular i puntual. I, d’altra, la solvència patrimonial, aquella que ens permet disposar d’un elevat valor dels nostres actius com a garantia dels nostres deutes. Totes dues són diferents i alhora complementàries.

També cal tenir present el compte de pèrdues i guanys que indica el resum de les operacions de l’empresa durant un període determinat representant, per tant, una situació dinàmica d’aquesta. Mentre que el balanç ens presenta la situació financera de la companyia -és a dir, quins actius ha adquirit i com els ha finançat-, el compte de pèrdues i guanys ens indica la situació econòmica -si l’empresa guanya o perd diners a través de les seves activitats”.