Entrevista a Ramon Bonet, vocal d’Indústria del COFB

Ramon Bonet, vocal d’Indústria del Col·legi, explica al primer número de la revista Industria Farmacéutica y Cosmética del grup editorial Intermepresas la situació actual del sector de la indústria farmacèutica. Recuperem l’entrevista que podeu llegir íntegra a continuació:

El representant del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ens posa al dia sobre el panorama del sector farmacèutic. Una indústria compromesa amb el sistema sanitari, en un escenari marcat per la irrupció dels medicaments biotecnològics, l’expiració de patents i la propera implantació de la identificació unitària dels medicaments. Bonet aborda en aquesta xerrada les vicissituds del sector des dels àmbits de la recerca, el mercat i la societat.

Podria descriure sintèticament el procés de transformació del sector farmacèutic en els últims anys?

Est és un sector complex, i amb diversos fronts oberts. Hem viscut uns anys molt marcats per la contenció de la despesa farmacèutica i per la generificació de la majoria de les nostres molècules. El sector ha experimentat una reconversió fruit de la necessitat de fer sostenible el sistema sanitari i perquè ha vist expirar el període de patents de la majoria de medicaments que estava comercialitzant.

Com ho ha compensat la indústria?

Ha seguit reinvertint en recerca; una aposta que actualment s’enfoca, cada vegada més, cap als medicaments biotecnològics. Es tracta d’una recerca més cara i més lenta però ara estem començant a recollir els fruits de tot això. Ha arribat un moment en el qual la caiguda de patents i la situació del mercat estan més o menys estabilitzades.

Hi ha hagut una estratègia d’ampliació de portafoli?

En efecte, ara estan començant a aparèixer medicaments amb els quals enriquir els portafolis. A més, la majoria de les indústries el que han fet ha estat diversificar a l’àrea de parafarmàcia, convertint-nos, ja no tant en empreses que venen medicaments, sinó en empreses que es fan responsables de l’abordatge de la malaltia; estem contribuint, a més d’amb el medicament en si mateix, amb altres eines que ajuden al pacient a tenir una millor qualitat de vida i a controlar millor la malaltia.

Les coses han canviat en matèria de promoció de producte… qui és, ara com ara, el vostre interlocutor?

Sí, abans, quan llançaves un medicament, la promoció era a través del metge; en els últims temps el decisor s’ha desplaçat del metge al gestor d’aquesta medicació, en el nostre cas, a Espanya, les comunitats autònomes que són, al final, les que financen.

 “La indústria s’ha convertit en un suport a la gestió integral del sistema sanitari públic

… I això implica…

Que has de buscar noves maneres de gestió d’accés al mercat; des de contractes de risc compartit on el preu va vinculat a l’eficàcia del producte, o bé a través del model en el qual no es pacta preu per unitat venuda sinó que s’acorda un preu per resultats obtinguts en funció de l’estalvi que el medicament genera al sistema. La manera en què s’aborda una patologia està cada vegada més marcada pels gestors de l’administració. Cada vegada es tendeix més a pagar per estalvi al sistema que pel cost del producte en si mateix.

Posi algun exemple.

El cas del tractament de l’hepatitis C. És una malaltia crònica, per tant teníem un pacient crònic, amb un cost molt alt per al sistema sanitari. Si el període de tractament pot resultar molt car, l’estalvi total pel que fa al que aquest pacient consumia durant el seu cicle de vida, compensa. Aquest és el tipus de plantejament amb el qual la indústria i la sanitat estan abordant la gestió de les malalties: s’ha passat d’aquell concepte de tenir un medicament per a una patologia -anaves al metge, ho promocionaves i ho venies-, a parlar d’un concepte de gestió integral del sistema sanitari, i la indústria s’ha convertit en un suport a la gestió integral del sistema sanitari públic.

L’oficina de farmàcia s’ha vist desbordada en els últims anys per les obligacions burocràtiques i administratives venint a reduir el paper del farmacèutic com a sanitari. Quina és la tendència en aquest sentit?

La farmàcia està contemplada com un element clau en qualsevol tipus de medicament, excepte en els hospitalaris, però en el gruix de medicaments la farmàcia juga un paper clau de recomanació i indicació d’ús perquè és la que està més prop del pacient. Especialment important en aquells medicaments que no requereixen recepta, i que per tant estan subjectes a la indicació del farmacèutic. Quan es tracta d’un producte amb recepta mèdica, el farmacèutic contribueix al seguiment farmacoterapèutic, a que el medicament s’utilitzi amb la pauta donada.Tens l’exemple en l’SPD, Sistema Personalitzat de Dosificació, que pretén garantir els resultats, que el medicament sigui efectiu, i tant a la indústria com a l’Administració els interessa que el pacient ho prengui adequadament; en cas contrari aquest estarà menys controlat, la indústria veurà reduïts els resultats i l’eficàcia del medicament, i l’Administració estarà incorrent en uns costos innecessaris; dins d’aquest engranatge, el paper de la farmàcia és clau.

Mentrestant, davant de nosaltres una societat cada vegada més envellida…

Sí, serà una societat de pacient crònic, complex i polimedicat. Pensa en una persona major que ha de prendre tres o quatre medicaments diàriament en diferents moments del dia, més els propis de l’edat…, amb l’SPD contribuïm al fet que es faci aquest seguiment farmacoterapèutic. En qualsevol cas, el farmacèutic té un rol cent per cent sanitari, i mentre que sanitari, des de la farmàcia es permet aquest abordatge global: el metge farà una prescripció mèdica i el farmacèutic, basant-se en aquesta recepta i en els seus coneixements és capaç de, amb tot el ventall de parafarmàcia, recomanar i ajudar al pacient a portar millor la seva malaltia.

A l’oficina de farmàcia se li obren noves oportunitats amb els nous medicaments biològics, la incorporació de productes de cosmètica, parafarmàcia, complements nutricionals. Està la farmàcia gestionant adequadament aquest mix?

La farmàcia és un centre integral de salut i, per tant, té l’opció del medicament com a tal o tot un arsenal de ‘no medicament’. La indústria, cada vegada més, el que està fent és col·laborar amb el farmacèutic en aquest abordatge integral; té els seus portafolis diversificats de manera que si, per exemple, una companyia farmacèutica treballa la diabetis, té associades línies de cosmètica específiques o altres productes que no són medicaments en si però que ajuden. Té lloc una interacció amb el farmacèutic per recolzar-li en la venda i guiar-li en la indicació, amb l’objectiu de que el pacient millori la seva patologia i la seva qualitat de vida.

Es parla de recuperar el paper del farmacèutic com a formulador, com es contempla la formulació fora de l’àmbit de la indústria?

Es tracta d’un sistema complementari. Existeixen determinades situacions, com a ajustaments de dosis en pacients pediàtrics, determinats processos en els quals no hi ha una fórmula adequada per a una determinada patologia i segurament no seria rendible fabricar-la industrialment pel volum de casos, o per un problema de mercat, per falta de determinat producte; aquí el farmacèutic esdevé clau. La formulació magistral sempre ha estat recolzada per la indústria; ambdues compleixen dues necessitats sanitàries diferents i complementàries.

Parli’ns dels nous models de negoci basats en la cooperació que s’han gestat entorn dels desenvolupaments biotecnològics.

La biotecnologia ha crescut en bona part gràcies a petites empreses i petits centres de recerca que han arribat a desenvolupar un medicament específic, o són forts en una determinada línia de recerca. El que s’ha fet han estat aliances entre la indústria farmacèutica, que té tots els recursos de comercialització (accés al mercat, força de vendes, equips de market acces), i aquestes empreses, que tenen els recursos de recerca. Es dóna una situació ideal on s’uneixen les dues voluntats: una potència investigadora forta interna i externa, i la capacitat d’accés al mercat.

Un mercat molt més segmentat

El nombre de pacients ja no serà de milions; no es donarà la situació d’un altre temps en què es realitzava la troballa d’un medicament del que es venien milions d’unitats. Ara la tendència és cap a una medicació que tracta de manera més personalitzada. Ningú està pensant en medicaments massius sinó en eficàcies.

I per acabar, ens pot parlar de la lluita contra les falsificacions i del procés d’implantació de la serialització dels medicaments?

La globalització ha portat amb si que el flux internacional de medicaments sigui cada vegada més alt i això obre la porta a potencials falsificacions. Securitzar els fluxos dels medicaments és una obsessió de tots en el nostre sector i, des d’ara i fins a 2019, veurem la serialització dels medicaments amb identificació unitària de totes i cadascuna de les caixes, de manera que abans que un farmacèutic dispensi una caixa haurà de verificar que el producte és autèntic. En aquests moments ens trobem en el procés de definir tots els mecanismes de control.