Estàs aquí: Inici > Món col·legial > Insomni crònic. Reptes en el seu tractament

Insomni crònic. Reptes en el seu tractament

1 juny 2018

Com podem diferenciar l’insomni agut del crònic? Aquest va ser un dels temes principals de la conferència celebrada el passat 31 de maig al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

La sessió -moderada per Guillermo Bagaría, vicetresorer de la Junta de Govern i responsable d’Atenció Farmacèutica del COFB- va comptar amb les intervencions de les metgesses Odile Romero i María José Jurado, del Departament de Neurofisiologia i la Unitat Multidisciplinària del Son de l’Hospital Vall d’Hebron.

Maria José Jurado, Guillermo Bagaría i Odile Romero, en un moment de la conferència.

Maria José Jurado, Guillermo Bagaría i Odile Romero, en un moment de la conferència.

L’insomni s’associa a una insatisfacció amb la quantitat o la qualitat del son. Va acompanyat de malestar o deteriorament en diversos àmbits: social, laboral, educatiu, acadèmic, conductual… La seva definició clínica també inclou que els problemes per agafar el son es produeixen almenys tres cops per setmana i que la dificultat per dormir es produeix tot i que la persona té l’oportunitat de dormir. A més, aquesta dificultat no s’explica per cap altre trastorn del son, d’abús de substàncies o de malaltia mental o física.

Tipus d’insomni

Les ponents van aportar dades per classificar el tipus d’insomni. Perquè es pugui considerar de tipus crònic, s’han de complir els sis criteris següents:

  1. Els pacients presenten un o més dels símptomes següents: dificultat per iniciar el son, per mantenir-lo, despertar-se abans del que es desitja, resistència per anar a dormir en un horari apropiat, dificultat per dormir sense cuidador.
  2. Els pacients afirmen tenir un o més símptomes d’entre els següents: fatiga o malestar, deteriorament de l’atenció, la concentració o la memòria, deteriorament en el rendiment acadèmic o social, pertorbació de l’estat d’ànim, irritabilitat, somnolència diürna, problemes de conducta, falta de motivació, energia o iniciativa, predisposició per errors o accidents, preocupació o insatisfacció amb el son.
  3. Les queixes pel son/vigília no es poden explicar per la manca d’oportunitats.
  4. L’alteració del son i els símptomes diürns associats es produeixen més de 3 cops per setmana.
  5. L’alteració del son i dels símptomes diürns associats es produeix durant més de tres mesos.
  6. La dificultat de son/vigília no es pot explicar per cap altra alteració del son.

Per contra, l’insomni de curt termini (insomni agut o d’ajust) presenta les mateixes característiques que el crònic, però amb una duració inferior als 3 mesos.

La metgessa Odile Romero durant la conferència "Insomni crònic. Reptes en el tractament".

La metgessa Odile Romero durant la conferència “Insomni crònic. Reptes en el tractament”.

Factors que predisposen, precipiten i perpetuen l’insomni

Els assistents a la xerrada van poder aprofundir en alguns dels factors que poden provocar problemes per dormir:

  • Factors que predisposen a tenir insomni: Solen ser factors genètics. Fins a un 75% de les persones que pateixen insomni tenen familiars que també en pateixen. Aquest és dues vegades més freqüents en dones que en homes i, a més, augmenta amb l’edat.
  • Factors que precipiten l’insomni: Prop del 75% de les persones que pateixen insomni van patir experiències vitals estressants l’any en què aquest va començar a aparèixer com pèrdues personals (separació, divorci, mort d’un ésser estimat…), situacions d’estrès relacionades amb la família, la salut o la feina, malalties, hospitalitzacions…
  • Factors que perpetuen l’insomni: Hàbits incorrectes i pensaments desadaptats sobre la falta de son i l’impacte en la vida de la persona. Por de no dormir.

Tractament de l’insomni

Durant la sessió, les ponents van exposar alguns dels tractaments per fer front a aquesta patologia.

  • Fàrmacs: Les agències avaluadores (FDA, EMA) no han aprovat la indicació de fàrmacs per a tractaments crònics (més de 5 setmanes de duració). Els fàrmacs aprovats com a hipnòtics són: benzodiazepinas, doxepiuna, suvorexant, melatonina d’alliberació prolongada en majors de 55 anys.
  • Mètodes no farmacològics: Higiene del son i teràpia cognitiva-conductual.

La higiene del son i la teràpia cognitiva-conductual

La higiene del son pretén crear millors hàbits del son. Algunes de les mesures poden ser:

  • Anar a dormir i despertar-se sempre a la mateixa hora, inclosos els caps de setmana i les vacances.
  • Estar al llit el temps suficient i adaptar-se a les necessitats reals del son.
  • Evitar fer la migdiada. En casos concrets, es pot permetre una becaina breu després de dinar.
  • No prendre begudes que continguin cafeïna i toseïna. Si es prenen a la tarda, poden alterar el son, fins i tot en persones que no ho perceben.
  • L’alcohol i el tabac, a més de perjudicar la salut, perjudiquen el son. És per això que cal evitar consumir-ne  hores abans de dormir.
  • Evitar realitzar al llit activitats com: mirar la televisió, llegir, escoltar la ràdio
  • Mantenir el dormitori a una temperatura agradable i amb uns nivells mínims de llum i soroll.

A banda de la higiene del son, un altre tractament no farmacològic de l’insomni és la teràpia cognitiva-conductual. Algunes de les tècniques psicoterapèutiques més freqüents són, per exemple, la relaxació, el control d’estímuls o la reestructuració cognitiva.

Amb la col·laboració de:

 

 

Altres publicacions d’interès:

Deixa un Comentari

Els comentaris es moderaran. És necessària la identificació de l’autor (nom, cognom i correu electrònic tot i que l’adreça no es publicarà) i que el contingut es refereixi a la temàtica del post. Seran eliminats els comentaris difamatoris o que utilitzin un llenguatge ofensiu.

*

Torna a Dalt